L‘1-O, després d’enfrontaments amb l’estat colonial espanyol, vàrem fer el referèndum, el vàrem guanyar, i vàrem proclamar la DUI al Parlament, sols falta publicar-la al DOGC.
Es descarnà la més contundent agressió contra tot un poble des del final de la guerra civil. Milers de ferits, detinguts i perseguits, tot un govern a l’exili o presó, jutjats amb un procés prevaricador i feixista, mancat de qualsevol sentit de justícia, condemnat per tota la premsa i els observadors internacionals, les sentències, no injustes, sinó venjatives i ignominioses, que aixecaren la ira de tot un poble i el món. Enfrontaments, barricades més detencions, i ocupació dels carrers en record i no oblit de la llibertat de presos i exiliats i l’aixecament de la DUI votada. La por de partits feixistes del 155, arribistes i botiflers com ERC i Comuns, jugant a confondre el poble, negociant taules de fum, desencís, por i abandó, per part de molts, resistència i encoratjament, per part de molts altres. Una lluita que semblava estar en un punt d’inflexió, un punt mort.
En aquest context arriba la Covid-19, i com és natural, tot queda anul·lat, congelat que no oblidat. La pandèmia fa estralls per Europa i el món, però és a l’Estat espanyol on el despropòsit i el patrioterisme espanyol, malgrat els avisos de l’OMS, és patètica.
El M.H. president Quim Torra i Pla, seguint les pautes dels eminents científics Oriol Mitjà, Bonaventura Clotet i el doctor Trilla, entre altres, que des de l’inici que reclamaren el confinament de la població i el tancament total d’indústria i territori, com el sentit comú i científics d’arreu del món exigien.
Però la ment perversa del colonialisme, veu una ocasió d’or per aturar l’independentisme i la República Catalana. Roben a la Generalitat les competències de Salut i ordre públic i apliquen un sibil·lí 155, amb l’argument de la salut. Fent la més patètica i esbojarrada gestió sanitària de tots els temps, causant mils de milers de morts, però llur patètica gestió tot i el fracàs palès, no vol donar la raó a la Generalitat i al sentit comú. No tan sols no tanquen Madrid, epicentre del virus, ni Catalunya com reclamen els científics i el govern de la Generalitat, sinó que segueixen en llur despropòsit patrioter, fins al final, amb l’ajut dels Comuns i el silenci de la majoria de consellers d’ERC. Només el M.H. president Torra amb l’ajut del CNR i el M.H. president Puigdemont i consellers Comín i Ponsatí denunciant la situació a la UE en qualitat d’eurodiputats, donen suport a la Generalitat. I tard i malament, i a força d’anar fent pedaços, el govern espanyol va rectificant el que sembla ser el desastre sanitari més gran del segle, evidentment els hi ha sortit malament la jugada centralitzadora.
La pandèmia, que evidentment hem d’aturar i guarir, ens ha obert una ocasió de fer veure al món com la República Catalana hagués resolt amb èxit la pandèmia, com ho han resolt a Dinamarca, Islàndia, Canadà, Corea del sud. La gestió espanyola és un desastre total, i uns plantejaments del segle XVI. Fer rodes de premsa amb l’exèrcit, la GC i el CNP, no és fer front a un virus, sinó voler consolidar una dictadura i salvar una monarquia corrupta de per si, ja insalvable.
Sortir-nos-en de la crisi econòmica que vindrà darrere la Covid-19, només ho farem si som república independent. Però si seguim els passos de Comuns i PSC i no ens n’apartem, ens endinsarem en un femer de molt difícil sortida. Ara més que mai, la consolidació de la República Catalana ens és imprescindible.
Que llegir no ens faci perdre l’escriure, ara és el nostre moment, més clar que mai, ara toca lluitar per consolidar la República Catalana independent. Som-hi!
La pandèmia, poc o molt remet, però ara vindrà un temps igual d’agònic, de penúria econòmica per a extenses capes socials. I una crisi darrera l’altre està diluint altres crisis, com la que pateix Catalunya sota la bota espanyola.
A llocs com Madrid o Extremadura, on els funcionaris són quasi 1/4 part de la població, i/o hi ha les grans empreses de l’IBEX que han aplicat ERTOS, ço els seus treballadors estan emparats pel subsidi d’atur, ho notaran menys. Però a llocs com Catalunya, curull de petites i mitjanes empreses, i d’autònoms, i on el turisme és una font important d’ingressos, la crisi serà devastadora.
La situació dels autònoms, sense feina i sense atur serà desesperada, i no s’arregla endarrerint les quotes de la SS ni amb prèstecs.
L’Estat espanyol no ho farà, els pocs diners que tingui els emprarà per a salvar-se ell mateix i les elits extractives. La Generalitat no ho farà, agafada per on no sona, sense diners ni capacitat de decisió. Si volem evitar el patiment de tantíssimes persones, cal començar des d’ara mateix a bastir una xarxa d’ajud. La reconeguda capacitat del sobiranisme per organitzar-se ha de posar-se en marxa i bastir projectes d’ajud, tant a nivell econòmic com especialment laboral.
La campanya de consum responsable, evitant les empreses de l’IBEX és un bon exemple del camí a seguir. Un altre factor que aquests dies s’ha vist crucial és tornar a tindre la capacitat de fabricar moltes coses que la Xina s’havia convertit en proveïdor únic. Fa uns anys això podia tindre cert sentit econòmic, pels preus finals, però avui en dia, resulta igual d’econòmic fabricar aquí que importar de la Xina. Aquest és el repte que hem d’entomar els catalans, bastir a tantes naus i magatzems buits noves unitats productives de tèxtils, de productes químics de tota classe, de química fina, etc., etc
Km. 0 Potser així podrem superar la crisi. I el sobiranisme pot ser un element clau en remar tots a una, organitzant mercats de necessitats, de mercaderies i proveïdors, per exemple. I xarxes assistencials. Si no ens ajudem nosaltres mateixos, ningú ho farà.