L’esquerra al poder deriva cap a un fracàs, acompanyada d’una dreta desacreditada per la corrupció, l’escàs sentit social i l’autoritarisme.
La situació sembla afavorir els extremismes encara que les enquestes diguin el contrari i tots es prometen exigir responsabilitats, actuals i llunyanes.
El partit socialista al poder no té esquerra perquè forma part d’altres partits, però a la dreta no li interessa gestionar una crisi que és molt més que sanitària perquè ara esdevé una crisi social, per la qual cosa les dretes espanyoles han donat suport a les mesures del govern del PSOE.
La crisi social pot desencadenar una crisi de règim més ample de la que ja existeix. Aquesta crisi afectarà sens dubte a tots els actors de l’activitat política. Les recomanacions de l’ANC i Òmnium Cultural en són l’exemple.
Cal reaccionar davant la situació per la maldestra reacció de l’Estat espanyol que va permetre l’arribada de la crisi sanitària amb la manca d’equipament essencial, ventiladors, roba de protecció sanitària, mascaretes i proves o tests ràpids fiables, com denuncia el diari liberal britànic The Guardian.
El govern espanyol, desbordat pels esdeveniments, va reaccionar amb retard i seguint una mala coordinació. L’errònia política centralitzadora seguida, sense veritable coordinació amb Catalunya, agafant-se a recomanacions exteriors d’organitzacions internacionals i una UME decidint què neteja sense comptar amb el govern català.
No fer cas als experts i la realitat catalana és seguir en un error de principiants, com a mostra de supèrbia. El conseller d’Interior, Miquel Buch, ha deixat ben palès que a Madrid treballen a cegues quan de Catalunya es tracta. Ara el ministre de Sanitat acaba de dir que centralització de compres no vol dir compres úniques, és clar, després del fracàs de les compres a la Xina sense comptar amb un assessorament adequat.
No podem predir com aniran les coses, però sí quines són les necessitats per lluitar contra l’extensió de la pandèmia a Catalunya i contenir les infeccions. Des de les esferes de poder de Madrid, les estadístiques no són la solució, sinó només la constatació del que està succeint. La ciència té el seu lloc i esperem que comptin amb la ciència i el poder d’iniciativa dels catalans.
El govern espanyol encara té l’oportunitat de reaccionar contra el seu propi fracàs, que és el que interessa a les dretes que ara li donen suport, sempre que aposti per la centralització i políticament contra Catalunya.
El PSOE encara no ha après les lliçons de la història. Però els milions de ciutadans que tornen a l’atur i les empreses que cauen, sobretot petites i mitjanes, la crisi social que ja ha arribat amb els impagaments de serveis, hipoteques i lloguers, ens condueixen a una situació mai vista de retrocés i deute públic que ens ha de fer pensar a tots com afrontar el futur. No podem seguir improvisant.
Tenint en compte que l’Estat espanyol sempre va en sentit contrari a la història, hauríem de preparar-nos per al pitjor escenari. De fet, encara és lluny, però ja es pot veure els efectes desastrosos que l’estat-nació espanyol està causant entre nosaltres copsant com a la sanitat catalana ha aterrat un monolingüisme en castellà esfereïdor. Si no reaccionem, potser quan hagi passat tot i s’hagi consolidat el monolingüisme, haurem de demanar de si hi ha algú que ens atendre en català a l’hora de morir-nos.