Amb el carnet de la xarxa de biblioteques també hi ha accés al préstec de llibres electrònics. La iniciativa catalunya.ebiblio.es la impulsa el Ministeri espanyol d’Educació i Cultura i té la col·laboració del Departament de Cultura i de l’Ajuntament de Barcelona.
El fons a disposició dels lectors conté prop de 100.000 títols del quals només una minsa proporció són en català. No incorpora ni tant sols el registre de clàssics, sense drets d’autor, de les conegudes col·leccions, fàcils d’escanejar, que qualsevol estudiant català aspira a llegir, com la col·lecció Bernat Metge, per citar-ne una qualsevol.
Els usuaris de les biblioteques publiques de Catalunya, així, pateixen una discriminació lingüística llargament denunciada i que ha qüestionat repetidament els criteris de compra i divulgació del fons editorial i documental disponible a les prestatgeries, físiques o virtuals, de les biblioteques catalanes.
El fons digital disponible és majoritàriament en espanyol per medi de la contractació del Ministeri espanyol a l’empresa ODILO, amb seu a Múrcia, la qual és la proveïdora de continguts del servei eBiblio esmentat com préstec digital per accedir a la lectura d’una gran varietat de continguts sense consumir paper.
L’objectiu d’eBiblio, segons la memòria presentada a la Comissió Europea, per tenir finançament europeu, i d’aquí la implicació de l’administració estatal española, és “que l’hàbit de la lectura s’adquireixi i sigui per a tota la vida”. La sort dels catalans, no obstant això, es gira en contra, per la manca de títols suggerents en la llengua pròpia.
Ha estat a resultes del confinament perllongat derivat de la crisis sanitària del COVID-19 que molts ciutadans han optat per investigar les prestacions d’aquest servei públic, el qual té l’opció de lectura en préstec però també en línia, directament sobre el núvol. Segons fons del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha estat la seva aportació econòmica en el projecte la que ha permès la tímida presencia de títols en català en el catàleg de llibres digitals. L’aportació de la llengua catalana dins el context editorial pel Ministeri d’Educació i Cultura no és significativa i no apareix com una prioritat.
Des del món dels escriptors i les editorials, la política de préstecs de la xarxa de biblioteques es mira amb recel, per raons òbvies de viabilitat dels seus negocis, per aquest motiu, el que s’espera d’aquestes noves plataformes amb una forta presència és un clar compromís amb el món dels llibres clàssics, com sèries amortitzades des d’una perspectiva comercial, tal com alguns professors de literatura han reclamat, sobretot per tornar a posar a l’abast de la gent els valors de l’humanisme i del debat intel·lectual.
El model fins ara vigent, a través del sistema eBiblio espanyol, és decebedor i negatiu per a la cultura catalana. Traductors i lingüistes catalans així ho han expressat. És un model que genera frustració entre els lectors catalans quan ni s’acosta al que va ésser la recuperació cultural, en lectura i divulgació, del Modernisme d’inicis del segle passat. Una fatalitat més que ha portat, de forma secundària, la crisis sanitària que patim i que deixa en evidencia la passivitat del Departament de Cultura del Principat, tenint en compte que aquest fons digital es va iniciar el 2015 i ja han passat 5 anys.
