A tot Espanya molta gent ha de quedar-se a casa. Així ho vol ara el govern espanyol. Ja el divendres cap a les tres de la tarda el cap de govern, Pedro Sánchez, havia anunciat “l’estat d’alarma”, però el seu govern encara va necessitar trenta hores més per fer-lo efectiu i per prendre mesures concretes.
No va ser fins al dissabte cap a les vuit del vespre que el cap del govern espanyol va fer públiques les mesures. Abans, el govern havia estat discutint què calia fer durant gairebé vuit hores. I fins i tot amb l’estat d’alarma, Madrid, que ha esdevingut un dels focus d’infecció més grans, tampoc no ha estat tancat.
Dels 289 morts registrats fins ara [N.del T.: recordem que són dades del dia 15, ara ja molt superades], la gran majoria, 213, corresponen a la capital. Allà hi ha també aproximadament la meitat dels que oficialment estan infectats amb Covid-19 (actualment, gairebé 7.500).
Però en lloc de tancar Madrid, hi va haver llargues cues a les autopistes de sortida de la capital en direcció a Andalusia i València, molta gent fugia de la ciutat. I al capdavant de tots ells, donant “bon exemple”, l’excap de govern de dretes José M. Aznar i la seva dona.
També ells van marxar cap a la seva casa de vacances a Marbella. Però a les costes de València, Múrcia i Andalusia els capitalins no van ser gens ben rebuts. Parcialment, fins i tot, es van fer barricades amb el temor que importessin el virus des de Madrid, que sobrecarreguessin el sistema sanitari i que buidessin els supermercats. A aquestes terres del sud la gent deia indignada que els madrilenys veien la quarantena com una mena de vacances.
Per part del govern socialdemòcrata va ser una conducta irresponsable permetre que des del focus d’infecció més gran del país es pogués exportar el virus a les altres regions. Telepolis havia constatat ja fa dues setmanes que en aquest país el virus estava descontrolat. En tot aquest temps el govern espanyol no va reaccionar i la seva conducta va ser semblant a la del govern regional de dretes de Madrid.
Aquest ja havia tancat abans escoles i universitats, però no es va preocupar que els estudiants no tornessin massivament a les seves respectives ciutats. Fet que també va escampar el virus, com tothom va criticar.
Així va ser com Sánchez va haver de ser gairebé obligat a prendre mesures. Països com Àustria ja havien anunciat que des de dilluns no hi hauria cap més comunicació aèria amb Espanya. El canceller austríac Sebastian Kurz va tuitar: “Ens veiem obligats a suspendre els enllaços aeris amb Espanya, França i Suïssa, ja que allà el coronavirus s’estén ràpidament”.
També el govern català ja havia pres abans mesures dràstiques i havia tancat completament Igualada, una petita ciutat, ja que hi havia hagut comparativament més infeccions. El cap del govern, Quim Torra, ja havia pres mesures massives.
Com l’autor va poder comprovar personalment, a Barcelona dissabte ja havien tancat bars, cafès i altres negocis. Torra ja havia demanat divendres l’aïllament complet de Catalunya. Però no ho podia fer efectiu ell mateix ja que el govern autonòmic no té cap competència sobre ports, aeroports o estacions. La seva demanda no va rebre resposta de Madrid.
No va ser fins dissabte ben tard que Sánchez va proclamar efectivament l’estat d’alarma per limitar la mobilitat de la gent. Amb l’entrada en vigor del decret, des de diumenge la gent només podia sortir de casa per comprar queviures, anar al metge o a la feina, treure el gos, tenir cura d’altres… o anar a la perruqueria!
Aquest últim punt va provocar estranyesa en aquest ram, ja que tallar-se els cabells no és cap element fonamental de subministrament. Com es pot mantenir en aquest cas la distància mínima d’un metre, és un misteri de la dividida coalició governamental.
“Les mesures són dràstiques i tindran conseqüències” va dir el president Pedro Sánchez en la conferència de premsa del vespre, a la qual els periodistes només estaven connectats virtualment. Una Espanya unida, va repetir diverses vegades, guanyarà la lluita contra el virus.
Però l’anunciat estat d’alarma és molt contradictori. Focus d’infecció com Madrid segueixen sense tancar-se completament. Com que es permet que la gent torni als seus llocs d’origen, pot sortir legalment dels focus d’infecció i escampar el virus.
En canvi, en altres aspectes es prenen mesures dures i enèrgiques i amb una pràctica recentralització suspèn les competències de les autonomies. Totes les forces de seguretat són des d’ara a les ordres del discutit ministre d’interior Fernando Grande-Marlaska, que si vol pot recórrer també als militars.
Les accions contra el virus estan en mans dels qui, concentrats a la capital, Madrid, fins ara han restat inactius i han permès que el virus es pugui estendre massivament. I això ho critiquen, més que ningú, Catalunya i el País Basc.
Tant Torra com el cap del govern basc, Iñigo Urkullu no volen tolerar la retallada de les seves competències. “No acceptem la retallada de competències” va dir Torra en una telefonada amb Urkullu.
(Traducció de Pere Grau i Rovira de l’article en alemany publicat a Telepolis el 15.03.2020)
