Joan Carles no és el rei i no té immunitat per fer frau fiscal

S’equivoca o menteix Adriana Lastra quan diu que l’emèrit és inviolable. L’article 56.3 de la Constitució al qual es refereix quan parla del tema diu que només la persona del rei és inviolable i no està subjecte a responsabilitat. Joan Carles no és rei des que va abdicar i el seu paper de rei emèrit és el de rei jubilat que no exerceix de rei.

Sembla que quan Joan Carles encara no era rei ja anava cobrant comissions dels nostres amics àrabs amb l’assumpte del petroli que va anar a comprar per ordres de Franco. Més tard, quan ha estat Rei va ampliar el camp d’operacions per obtenir diner fàcil. Recordant el pare i l’avi li calia fer estalvis per un si de cas.

La premsa espanyola sempre ha silenciat les activitats de broker del rei, referendades o no pel president del govern que n’havia de ser sabedor, excepte que tot es fes d’amagat. Però la tolerància oficial i el silenci dels mitjans no ha pogut amb la força dels esdeveniments que Villarejo i Corinna van ajudar a destapar. La premsa estrangera ha trobat una portada extra i primera pàgina sucosa.

Publicitat

Segons l’article 65 de la Constitució, el rei rep una suma global dels pressupostos de l’Estat per al sosteniment de la família i la Casa reial. Segons la Constitució aquesta és l’única remuneració que ha de rebre la família reial.

La llei no prohibeix ni autoritza el rei a cobrar altres quantitats, però es dona per fet que per ètica no pot acceptar regals ni comissions per la promoció de negocis aprofitant-se del seu càrrec de rei. L’article 62 declara que el rei té altres funcions i competències com a rei, que no són les d’agent comercial ni de protector dels empresaris de l’IBEX.

De fet, és públic i notori que la Casa reial espanyola ha tingut sempre diners a l’estranger que no han estat declarats a l’agència tributària espanyola fins que Mariano Rajoy va obrir la porta legal amb l’amnistia fiscal.

Que es digui per part de la Sra. Lastra que el rei emèrit, que no és la persona del rei actual, està exempt de responsabilitats pels diners que mou a l’estranger que no procedeixen de l’assignació oficial, no vol dir que tingui patent per fer blanqueig de diners i defraudar la Hisenda espanyola. El que hagi fet Joan Carles mentre era rei no el legitima per seguir lucrant-se i gaudint de fets que són il·legals per a qualsevol ciutadà. En què pensava?, o és que es va deixar enlluernar per la cobdícia?

És tan escandalós que el rei emèrit faci el negoci tolerat pel rei oficial com que, o pitjor, el partit socialista espanyol es negui a investigar la veritat d’aquesta història, ja que com a persona física no inviolable ni irresponsable, Joan Carles hauria de donar explicacions i possiblement passar per un Jutjat, o no perquè no convé a algú?

Si el que es descobreix per una via o altra —que també poden ser els jutjats estrangers que no estan per punyetes a l’hora d’investigar presumptes delictes i activitats irregulars—, arrossega la Casa Reial i membres del vell govern del PP i més, tots ells s’hauran també d’explicar, els agradi o no els agradi. El poble té dret a saber. Per què Rajoy va fer amnistia fiscal i el rei Joan Carles no s’hi va agafar per blanquejar legalment?

COMPARTIR
Article anteriorIndependentistes d’Esquerra presenten la declaració fundacional
Article següentComunicat del Departament d’Educació en relació amb el coronavirus
Pau Miserachs
President del Grup d'Estudis Polítics, membre d'esquerres per la independència. Llibres publicats a Llibres de l'índex: "L'Estat contra la Democràcia", "La Democràcia Captiva", "En defensa de la Democràcia... Referéndum!", "El gran plet de la Independència", "MEMÒRIA DE LA INDIGNACIÓ, després de REPÚBLICA, ¿y eso qué es?" i "Catalunya i democràcia, el remei republicà". Fundador del digital elrepublica.cat. El llibre "El debat inacabat, fins que les urnes parlin" ja es troba a les llibreries i a Amazon. El darrer llibre publicat novembre de 2020 "Sortir del laberint, contrapunts al no diàleg" amb pròleg de Carles Mundó.