El rei d’Espanya en lloc d’escoltar, va sucumbir a les pressions del Consell d’Espanya i va decretar rebels les persones que li havien traslladat aquestes protestes i els va enviar a presó.
El Consell d’Espanya buscava una excusa per abolir tots els privilegis i que el país fos tirànicament governat pels espanyols. Com les Índies i els països conquerits racament.
Alguns, coneixedors de la hipocresia dels espanyols, havien marxat del país (a l’exili), indefensos davant la violència espanyola.
Els soldats espanyols expliquen encara més infàmies abominables i més violència, van massacrar, no només els pobres habitants, sinó també la majoria de les nacions del món que hi tenien les seves mercaderies i els seus diners.
A conseqüència d’aquests fets els estats van fer un pacte en virtut del qual acordaven conjuntament i per unanimitat lluitar contra els espanyols i fer-los fora i va ser aprovat un governador legítim del país.
Perduda tota esperança de reconciliació i deixats sense cap altre recurs i ajuda, ens hem vist forçats (de conformitat amb la llei de la naturalesa) i per tal de salvaguardar els nostres drets i el dels nostres compatriotes, les llibertats de la nostra pàtria i l’honor de les nostres esposes, fills i descendents per tal que no caiguin en l’esclavatge espanyol, a abandonar el regne d’Espanya i emprar tots els mitjans que considerem necessaris per salvaguardar els nostres drets privilegis i llibertats.
Qui ho ha escrit això? Vaig enviar aquest escrit a un periodista d’un diari i cadena de televisió de Madrid i a un polític d’un partit espanyolista nascuts a Catalunya que entenen la llengua catalana, diuen sentir-se espanyols i només parlen en castellà, i la seva resposta va ser:
“Eso lo habrá dicho algún independentista y racista catalán. Solo lo pueden decir los supremacistas catalanes adoctrinados por la enseñanza que dan en las escuelas de Cataluña i en TV3, la Televisió de Catalunya, que hablan de los inexistentes Paises Catalanes y de la nación catalana. Algunos de esos del proceso soberanista que votaron el referéndum il·legal del 1 de octubre de 2017. Eso es incitación al odio y deberian juzgarlos y meterlos a todos en la cárcel”.
Després de saber la seva resposta, els he fet saber qui havia dit tot això d’Espanya i els espanyols. Qui ho va dir? Uns europeus de Flandes. Quan van dir-ho? L’any 1581. D’això, ara que som en el 2020, fa 439 anys!
Van dir-ho polítics i nobles d’uns estats d’Europa, els Estats dels Països Baixos, amb noms com Flandes, Bèlgica, Holanda i potser s’hauria de dir també part d’Alemanya.
No eren catalans. I, l’any 1581, no existia TV3 ni l’escola catalana.
Molts que ho han llegit han pensat que parlava del que està passant a Barcelona (Països Catalans: Catalunya, València, Balears, Aragó) en aquests darrers anys, en el segle XXI. Especialment a Catalunya amb motiu del referèndum del 1r d’octubre de 2017, i tot el moviment pro-independència de Catalunya respecte d’Espanya, considerat il·legal pel poder espanyol.
L’Edicte començava així:
“… en virtut del qual declaren que el rei d’Espanya perd la sobirania i el govern que tenia sobre aquests països, amb una extensa explicació de les raons….”
Correspon a l’Acta d’Abjuració dels Països Baixos. La Haia. 26 de juliol de 1581, signat J. Van Asseliers
Ho saben això els polítics de la Comissió Europea que diuen que el tema de Catalunya és una qüestió interna d’Espanya?
Aquest fet històric està relacionat amb un llibre, obra de teatre, de Goethe titulada Egmont. Aquesta obra va ser musicada per Ludwig Van Beethoven.
M’he assabentat de tot això gràcies a un llibre escrit per Joan Luis Bozzo, “Goethe. Adaptació de Joan Luís Bozzo EGMONT. Musicada per Beethoven. Pròleg de Carles Puigdemont”.
Mentre escrivia aquest article m’he preguntat: Per què no entrevisten a J.L. Bozzo a parlar d’aquest llibre al programa FAQS, Preguntes Freqüents, de TV3?
Per què no es representa aquesta obra de teatre al Teatre Nacional de Catalunya?1; i es filma i passa per un programa de TV3; i es tradueix a altres llengües d’Europa?
El que va fer-li el “Poder d’Espanya” al comte Egmont el segle XVI, té molt a veure amb el que el “Poder d’Espanya” li ha fet al president Puigdemont el segle XXI.
Potser se’m podrà observar que Puigdemont, s’assembla més al que va passar amb Guillem d’Orange que va optar per anar-se’n a l’exili com ha fet Puigdemont, mentre que Egmont, que va confiar en la justícia espanyola, va ser acusat, jutjat, condemnat i executat.
El protagonista d’aquell fet històric va ser el Duc d’Alba, que es deia de cognom Álvarez de Toledo. El mateix cognom que una política espanyolista i constitucionalista de les que protagonitzen els fets actuals entre Catalunya i Espanya.
La repressió que va promoure el Consell d’Espanya contra Flandes en el segle XVI i la repressió que ha promogut Espanya contra Catalunya en el segle XXI tenen factors que identifiquen una estratègia espanyola per a dominar nacions i oprimir pobles impedint el reeiximent de la Llibertat.
Hi ha diverses classes d’holocausts. Europa, no te n’oblidis de cap!
Confiem que el Consell d’Europa no faci com va fer el Consejo de España. Confiem en el fet que la mentalitat dels membres que hi havia en el Consejo de España del segle XVI no afecti ni sigui la mentalitat del Council of Europe del segle XXI. Europa, no et deixis espanyolitzar.
La pitjor censura és l’autocensura, és acceptar el relat i el marc mental de l’adversari, i això és que ha passat en molts mitjans de comunicació catalans, des de RAC1 a TV3, i està passant dins de part del sobiranisme, aquell que submissament està tornant a la cleda autonòmica.
I mentre passa tot això, fa veritable fàstic escoltar als polítics del PSC i Comuns, demanant al sobiranisme que reflexioni, faci autocrítica, i demani perdó. El sobiranisme que es va limitar a posar unes urnes per a que lliurement hom votés, i a rebre mastegots en nom de tots.
El PSC i els Comuns són la versió política dels presos de confiança d’una presó corrupta, que tenen la confiança dels guàrdies per a mantenir l’ordre a base de crueltats sobre el comú de companys, a canvi de privilegis penitenciaris. Tenen la barra d’exigir que el sobiranisme demani perdó, però no mouen un dit per a que canviïn les coses, perquè si la presó canviés, ells ja no tindrien modus vivendi. Tant els fa la situació d’asfíxia econòmica a la sanitat catalana, a l’educació, a la protecció social, a la investigació, a la cultura, a la indústria, ans al contrari, són capaços de votar contra el Corredor mediterrani, com ja va passar, o contra l’oficialitat del català a Europa, com també va passar.
Per reflexions, fins i tot son capaços de votar en contra de que ens tornin uns diners que legalment ens han de tornar