Amics, amigues,
Jo, que sempre he estat un ingenu, em pensava que el nostre enemic era el Madrid de l’Estat i, ara, amb pena, tristor i emprenyat, veig que també en tenim aquí, endemés dels botiflers de sempre.
Ahir els presos polítics que van declarar a la comissió del 155 del Parlament reclamaven UNITAT després del lamentable espectacle viscut el dia anterior al ple del Parlament. Haurem de ficar tot el govern actual i alguns caps de partits independentistes a la presó, a veure si des d’allí dins ho veuen més clar. O, tal volta, els haurem d’enviar a l’exili. Aquí sembla que les cadires són massa còmodes.
Sé que hi ha altres responsables darrere la decisió del president del Parlament, Roger Torrent, però ell és el cap visible en aquest cas: no va voler comptabilitzar el vot del M.H. Sr. Quim Torra com a diputat. Va tenir por; sí que va tenir por! I… d’un tribunal electoral, o sigui administratiu. Quina vergonya! Que torni l’enyorada Carme Forcadell, la presidenta coratjosa que es va enfrontar amb el T. Constitucional! Per aquest motiu és a la presó. I, per què hi són tots els altres? I els exiliats? Per què des de la còmoda cadira de la llibertat traïm la seva gosadia i patriotisme?
Roger Torrent i tots el qui li han donat suport han donat el cop de gràcia al moviment independentista per molt de temps. Els més vells ja no confiem a veure la República Catalana. Quina pena! Quin desengany!
Jo, admirador d’Oriol Junqueras i, sovint, votant d’ERC, estic decebut i els meus vots no tornaran cap a ells si no rectifiquen de manera ràpida i rotunda. Em considero traït. No sóc de cap partit; sóc independentista i ara solament em queden dues opcions.
Hi ha hagut, no explicacions, sinó excuses de mal pagador: Què és això de la desobediència “estèril”? Per què vam votar l’1-O? Per què hem sortit al carrer tantes vegades? Per què hi ha tants desobedients a la presó, a l’exili, represaliats, perseguits? Per què alguns dels que cridaven a la desobediència, republicans independentistes, han estat els primers d’arrugar-se i enviar-ho tot en orris? Tenir l’enemic a casa és incòmode, insuportable. Jo no penso anar-me’n; o sia que…
Quin pacte hi ha entre ERC i el PSOE? Ho volem saber!!! Volem explicacions Clares. No ens val, almenys a mi, el pragmatisme traïdor. Prefereixo les porres i els tancs a la vergonya i el deshonor. Han aconseguit el què l’enemic volia.
Cada vegada admiro més el president Torra. Convocarà eleccions, però despès d’haver aprovat els pressuposts, tan necessaris! Això és un estadista que posa el país pel damunt seu i del partidisme! Res més.
Tan sols ens queda Perpinyà i Puigdemont! Serà possible? Ens cal reflexionar molt i destriar el blat de la palla.
Vostre,
Josep M. Boixareu Vilaplana
Es veia venir, el Sr. Torrent, no té excusa, quan va acceptar el càrrec de President del Parlament de Catalunya, sabía prou bé el tarannà venjatiu d’aquest estat que ens té atenallats des de fa més de 300 anys. Té companys de partit a la presó, i jo em pregunto el perquè va acceptar ser-ne el President ? Senzillament penso que per vanitat, covardía, bona cadira i, … qui any passa any empeny. Espero que un % alt dels dirigents de ER, siguin un pèl més coherents i si realment no volen pols, doncs que no vagin a l’era. Han fet un gegantí mal a l’independentisme català, tant, que la història els blasmarà per sempre.
El pitjor no és l’estratègia poruga d’ERC amagada sota grans frases, sinó el que deien no fa tant. Abans que en Torrent fos president del Parlament s’omplia la boca demanant a qui no tingués valor que es fes a un costat. Ja ho veieu, gràcies a ERC, l’autonomia i inviolabilitat del parlament no valen res, qualsevol funcionariet de qualsevol organisme estatal la pot esquerdar. Tot per evitar…, evitar què…, aconseguir què…, la taula de diàleg ja ha dit el govern Sanchez-Iglésias (amb la benedicció de l’Asens), que ens la podem confitar. Però la mateixa ERC que dóna estabilitat a Sanchez-Iglésias, força eleccions a Catalunya, posant en perill la majoria sobiranista.
D’acord que tot plegat pot ser fruit d’un llirisme de dimensions descomunals. Si fos així seria perdonable.
Ara bé, perquè aprofiten per carregar sempre que poden contra JxCat? Ni que no vingui al cas, alguns dels seus apòstols tòxics (en Sol, en Sabrià, en Tardà, en Rufiàn), no desaprofiten per tractar a JxCat pitjor que al PSOE (el mateix que va participar en el 155, i mena no pocs fils de l’Estat repressor). Cert que JxCat n’ha fet alguna de grossa, però és alló de la palla a l’ull de l’altri.
La darrera jugada de provocar una crisi de govern, apunyalant per l’esquena a en Torra, és més que indignant, atès que si no fos per la contenció d’aquest, ara no hi hauria pressupostos, i aníriem de pet a eleccions, i possiblement amb ERC en pes acusant a Jxcat de les dues coses.
ERC s’ha tornat irreconeixible, en mans d’individus tòxics, interiorment tan dominats per l’odi com els de C’s.
Boixareu, de fet tens 4 opcions: l’independentisme màgic, l’independentisme botifler i l’independentisme antisistema. I la quarta opció, si no t’agrada cap de les tres anteriors és agafar una papereta, escriure “sóc independentista” i posar-la a la urna. Potser no la sumaran, però almenys estaràs tranquil i no et sentiràs traït.
No creieu que ja podem despenjar les estelades ? Sense els vots d’ERc es impossible la independència
Fàcil
els màxims vots d’ERC han de migrar cap a JuntxCat o la CUP, no hi ha altre camí.
Nomès així aconseguiriem una majoria que permetès prescindir dels “serveis” d’Erc.
Disculpar que hable en castellano. Escric fatal en català…
Gracias por tus palabras, veraces, claras, sinceras, devastadoras para es@s polític@s que nos deshonran cada día a millones de catalanas/es.
Pero he de rectificar una cosa de tu texto, discúlpame. No creo que se hayan aprobado los presupuestos por el pueblo. Lo siento. Ya no me lo creo.
Después de 3 semanas acampado en la plaza universidad y de la traición de l@s jóvenes de JERC.., y después de los 3 dias inolvidables de les Marxes per la Lleibertat.., y después de jugarme como tod@s vosotr@s el físico y la libertat para hacer YA un mundo mejor y para empezarlo AQUÍ y AHORA en Catalunya, …ya no puedo esperar nada de nadie que crea que necesitamos polític@s para seguir siendo sus ovejas.
Sólo una/un polític@ que entrara en la política para deshacerla podría ya ganarse mi confianza.
Ni la CUP que eran mi última esperanza han podido mantener lo que l@s hacía únic@s al quitar aquello de la impermanencia en los cargos…
Ya “sólo” me queda el pueblo.
Sólo confío en vosotr@s.
En un pueblo unido y organizado capaz de auto-gestionarlo todo, sin más necesidad de que nadie nos gobierne.
Gracias por ser más de 2 millones, sólo en Catalunya.