No sóc de cap partit; sóc independentista i ara només em queden dues opcions

Amics, amigues,

Jo, que sempre he estat un ingenu, em pensava que el nostre enemic era el Madrid de l’Estat i, ara, amb pena, tristor i emprenyat, veig que també en tenim aquí, endemés dels botiflers de sempre.

Ahir els presos polítics que van declarar a la comissió del 155 del Parlament reclamaven UNITAT després del lamentable espectacle viscut el dia anterior al ple del Parlament. Haurem de ficar tot el govern actual i alguns caps de partits independentistes a la presó, a veure si des d’allí dins ho veuen més clar. O, tal volta, els haurem d’enviar a l’exili. Aquí sembla que les cadires són massa còmodes.

Sé que hi ha altres responsables darrere la decisió del president del Parlament, Roger Torrent, però ell és el cap visible en aquest cas: no va voler comptabilitzar el vot del M.H. Sr. Quim Torra com a diputat. Va tenir por; sí que va tenir por! I… d’un tribunal electoral, o sigui administratiu. Quina vergonya! Que torni l’enyorada Carme Forcadell, la presidenta coratjosa que es va enfrontar amb el T. Constitucional! Per aquest motiu és a la presó. I, per què hi són tots els altres? I els exiliats? Per què des de la còmoda cadira de la llibertat traïm la seva gosadia i patriotisme?

Roger Torrent i tots el qui li han donat suport han donat el cop de gràcia al moviment independentista per molt de temps. Els més vells ja no confiem a veure la República Catalana. Quina pena! Quin desengany!

Jo, admirador d’Oriol Junqueras i, sovint, votant d’ERC, estic decebut i els meus vots no tornaran cap a ells si no rectifiquen de manera ràpida i rotunda. Em considero traït. No sóc de cap partit; sóc independentista i ara solament em queden dues opcions.

Hi ha hagut, no explicacions, sinó excuses de mal pagador: Què és això de la desobediència “estèril”?  Per què vam votar l’1-O?  Per què hem sortit al carrer tantes vegades?  Per què hi ha tants desobedients a la presó, a l’exili, represaliats, perseguits?  Per què alguns dels que cridaven a la desobediència, republicans independentistes, han estat els primers d’arrugar-se i enviar-ho tot en orris? Tenir l’enemic a casa és incòmode, insuportable. Jo no penso anar-me’n; o sia que…

Quin pacte hi ha entre ERC i el PSOE? Ho volem saber!!!  Volem explicacions Clares.  No ens val, almenys a mi, el pragmatisme traïdor. Prefereixo les porres i els tancs a la vergonya i el deshonor. Han aconseguit el què l’enemic volia.

Cada vegada admiro més el president Torra. Convocarà eleccions, però despès d’haver aprovat els pressuposts, tan necessaris!  Això és un estadista que posa el país pel damunt seu i del partidisme!  Res més.

Tan sols ens queda Perpinyà i Puigdemont! Serà possible? Ens cal reflexionar molt i destriar el blat de la palla.

Vostre,