La segona jornada del judici a J.L. Trapero ha seguit amb l’interrogatori del fiscal Carballo amb el to de la primera, anant endavant i endarrere de les mateixes qüestions, amb permissivitat de la presidenta. Trapero, davant les ganes d’embolicar la troca del fiscal (de vegades ha barrejat atestats, informes i diligències ampliatòries), s’ha cansat de dir No, senyoria…, No, senyoria…, Ara li ho explicaré, senyoria, si m’ho permet… Al fiscal semblava que les explicacions li entressin per una orella i li sortissin per l’altra. De vegades semblava ignorar —ignorància culpable?— la diferència entre els centres de coordinació regional i el central o que cap agent no pot afegir-se a una actuació dels antiavalots.
Si dilluns Carballo centrà les seves preguntes en el dia 20-IX (encara avui Trapero li ha hagut de replicar que a quarts de deu no disposava de disset unitats d’ordre públic), aquest dimarts, després de tornar sobre el pla Àgora remès al conseller Forn (per protegir institucions), de deixar clar que mai ningú havia parlat d’artefactes explosius i de les piulades del director general dels ME, Pere Soler (Trapero l’hauria avisat de la seva inconveniència i no li va permetre parlar en nom de tot el cos de ME en una pretesa querella contra Fiscalia), era clar que dirigiria la bateria de preguntes sobre l’1-O. Abans, però, quedà clar que Trapero es volia desmarcar del govern: Economia volia llistes de les investigacions de defraudadors fiscals i registres d’hotels i apartaments per saber si pagaven els impostos adequats a Catalunya, i els hi denegà.
El fiscal volia demostrar que davant del moviment d’“Escoles Obertes” els ME havien estat passius; Trapero responia que l’acta de la jutgessa, que van seguir escrupolosament, no permetia tancar centres si no s’hi feien activitats en pro del referèndum fins al matí del dia 1, cosa que van fer. I van tornar frases famoses com la de no afectar la normal convivència ciutadana i la traducció en imperatiu d’una possibilitat (“s’ha de celebrar el referèndum” no es pot traduir com tiene que celebrarse, com ja havia quedat clar en una prova pericial al Suprem). El fiscal, en una de les seves relliscades, prengué un “ja” per una rialla cínica i no simplement per un adverbi de temps! Vam tornar la Junta de Seguretat del dia 28 i a la desentesa, enfront de l’ús de la força, amb el coronel Pérez de los Cobos, segons la jutgessa, “coordinador i supervisor” de l’actuació de les tres policies el dia 1-O. Visitar centres a les vigílies era una ordre per a tots i no sols per als ME. L’acord amb la PN i la GC era que, en una primera fase, els ME actuarien amb binomis (USC: Unitats de seguretat ciutadana) i amb els propis recursos d’ordre públic i, sols si eren cridats, actuarien els antiavalots de la PN i de la GC. Per això els va sorprendre que, abans de quarts de nou, ja actuessin les FCSE. Aquest fet, ja al Suprem deixava Pérez de los Cobos sota els cascos dels cavalls per perjur; tanmateix, aleshores, Marchena, porugament, no va voler saber els perquès ni els detalls de la seva actuació ni crec que ara la senyora Espejel pretengui fer-ho.
Va tornar a sortir el nombre d’urnes requisades pels ME (cosa que el fiscal evità comparar amb les obtingudes a cops per les FCSE com també evità parlar de cops i ferits). Trapero, malgrat reconèixer que entre els 7.850 agents, alguns, per ideologia, podien no haver actuat com se’ls havia manat —i per això actua Afers Interns—, posava la mà al foc per la majoria d’agents i es dolia que des de certs llocs s’hagués posat a la picota l’actuació del cos i la seva pròpia, que havien fet la feina que els pertocava de la millor manera possible. (Això ho va dir admetent, a preguntes del fiscal si havia dit que “amb una desena de vídeos poc rigorosos, des de la Guàrdia Civil o la fiscalia construeixen un delicte de sedició”. Sí, ho havia dit, després de declarar a l’Audiència l’octubre del 2017, perquè estava molt dolgut!).
El fiscal, al final del matí, sempre amb la permissivitat de la Presidència, es cansà d’anar llegint comunicats de binomis als centres regionals de coordinació exposant la necessitat de reforços perquè hi havia gent als centres i no podien actuar: la votació se celebrava. Per a ell eren simples testimonis del que passava perquè no feien res per impedir la votació; hauria volgut que en arribar antiavalots de les FCSE s’afegissin a la batussa. Ignorància pura. Els agents tenien i tenen ordes de no actuar mai en cas d’actuació d’antiavalots, fossin les forces d’ordre públic dels ME o de les FCSE, perquè no estan preparats per fer-ho. Ells han d’informar, ajudar amb el tràfic, assistir ferits, però res més!
El final de la declaració ha girat sobre el pla per detenir Puigdemont i els membres del govern després de la DUI del 27-X. Carballo ha mentit en dir que Trapero en parlà per primera vegada en la declaració al Suprem. Trapero ja n’havia parlat en la fase d’instrucció, a l’Audiència espanyola mateixa, i així li ho ha fet notar l’advocada del major, Olga Tubau, que ha recordat al fiscal i al tribunal que el 2018 Trapero ja va declarar que s’havia posat a disposició del fiscal superior de Catalunya i al president del TSJC el dia 27, després de la declaració d’independència. El fiscal no en tenia prou. Volia alguna constància escrita. L’exmajor li va dir que tenia el correu que havia enviat el dia 25 al comissari Ferran López demanant-li que detallés com s’hauria d’organitzar el dispositiu per a detenir el president i els consellers. Aquesta és una de les grans cartes de la defensa en aquest judici, a la qual han afegit un informe que detalla com es farien les detencions, quins serien els comissaris que se n’encarregarien, com es traslladarien els detinguts i a quines dependències els retindrien… Però aquests detalls no van quedar per escrit, més enllà del correu de Trapero a López demanant-li que redactés l’informe i… ja veurem si el tribunal els tindrà en compte. Quid faciant leges, ubi sola potestas regnat? (‘Què pot fer el Dret, on sols regna el poder?’).
El judici havia de ser ràpid, però veurem si dijous 23 hauran acabat les declaracions dels acusats. Del 3 al 20 de febrer està programada la fase testifical. Hi seran cridats, com al TS, testimonis de càrrec com la secretària judicial Montserrat del Toro (la que va sortir pel terrat del Coliseum), l’exsecretari d’Estat José Antonio Nieto i el coronel Diego Pérez de los Cobos. Veurem si Espejel serà més valenta que Marchena enfront del coronel. També hi han estat cridats d’altres caps i excaps dels ME: Ferran López, Albert Batlle, J. C. Molinero, M. Castellví. Entre els polítics i expolítics, O. Junqueras, A. Mas, J. Forn, Jordi Sànchez, Jordi Janer, M. Tura, Joan Vidal de Ciurana… Faltaran les proves pericials i documentals, els informes finals i el torn, si el volen, d’última paraula dels acusats. S’han previst sessions del 2 al 5 i del 16 al 19 de març, quan està previst que s’acabi.
