L’etern candidat

En l’última enquesta del CIS, sobre les eleccions vinents a la presidència a la Generalitat de Catalunya, ha sorgit un nom absolutament inesperat per substituir a Miquel Iceta com a candidat del PSC. Es tracta de Salvador Illa, l’actual ministre de Sanitat, que hauria de competir, si es presentés, amb candidats d’ERC, en Comú Podem, JuntsxCat, Ciutadans, els exconvergents i la CUP. Des d’un punt de vista pràctic i d’estratègia política, la decisió de Pedro Sánchez és molt positiva per als unionistes. Illa està molt més preparat que l’etern candidat, Iceta, per enfrontar-se a personatges emblemàtics com Oriol Junqueras o Carles Puigdemont. Però el ministre ho ha desmentit. Segons diu, no accepta una altra opció personal que la de seguir lluitant contra la Covid-19. A més, deia: “Miquel Iceta, sense cap dubte, és el millor perfil que els socialistes podem oferir a Catalunya”.

“El meu projecte —afirma Iceta— és l’únic que garanteix la unitat i la convivència a Catalunya”. L’etern candidat del PSC afegeix que governarà, a diferència de Quim Torra, per a tots i no tan sols per a una meitat. “El problema de Catalunya ha estat sempre la nefasta actuació dels seus dirigents que per esgarrapar vots han enfrontat constantment a la ciutadania”. Fa la impressió que Iceta mai s’ha mirat en un mirall.

Durant la seva legislatura, Rodríguez Zapatero va tenir un enfrontament, molt intens i ferreny, amb Maragall per evitar que aquest plantegés el tema de l’Estatut al Congrés. Iceta i altres caragirats de l’aparell del PSC van perpetrar una conjura contra ell i els seus. Iceta, el cap dels conspiradors, va promoure Montilla com a president de la Generalitat per substituir-lo. “El PSC governarà Catalunya” —cavil·lava el socialista ballarí— “perquè en Pepe és un fill de l’organització, submís, digne i obedient que acatarà les normes del partit. Després, ho seré jo, perquè Montilla no té noció de res i en política és fonamental saber actuar”.

Publicitat

Però Iceta mai ho va aconseguir. El vot dels independentistes ho va impedir. En l’actualitat, l’etern candidat del PSC, enemic acèrrim de Catalunya, no s’amaga de la seva obstinació: ser president de la Generalitat. Actua, a la vista de tots, sense cap pudor. Dóna suport al PP, a VOX i a Ciutadans per aconseguir el seu deliri. Ha deixat de liderar un PSC lliure i democràtic i s’ha apropat a personatges com Arrimadas, Carrizosa o l’exministra Montserrat amb qui va corejar el “Viva Espanya” en una manifestació unionista. Però Iceta no és un traïdor a la pàtria, ni tampoc un botifler. No ha enganyat mai a ningú, perquè no és més que un delator, anodí i renegat que, com Montilla, mentre diu defensar els interessos de la pàtria, se sent espanyol fins al moll de l’os.

L’etern candidat mai serà president de la Generalitat. Pels espanyolistes, Illa és una bona opció i més ara en què, a major inri, l’independentisme no tan sols està dividit sinó que es troba en plena guerra a mort entre germans. A Iceta li han pagat pels seus serveis a Espanya amb una propina vil i menyspreable. Però ara que ha de donar la cara amb uns comicis populars, les regalies s’han acabat. No té entitat suficient per a enfrontar-se a ERC, un partit no independentista que —igual que va fer Companys el 1934— aspira a proclamar un estat català dins la República Federal Espanyola. Tampoc podrà enfrontar-se amb Laura Borràs, la filla natural de Quim Torra, ni amb Pere Aragonès, l’escolanet d’Oriol Junqueras, ni amb tots els altres aprenents de patums, que en són la majoria.

Mentre no canviïn radicalment les coses, si més no, està fora de tota lògica anar a votar. El poble és conscient de la falta de resposta dels partits independentistes al voluntarisme popular expressat l’1-O. La CUP exigeix un nou referèndum. Sap que la ciutadania que va sortir al carrer el passat 1-O reivindicant una república catalana, popular, lliure i autònoma, no combrega amb la política dels partits independentistes. És conscient que les eleccions vinents seran un nou acte de terrorisme d’estat.

COMPARTIR
Article anteriorQüestions d’estat
Article següentEl Consell per la República ha convocat l’Assemblea Fundacional de Representants el proper 19 de desembre
Josep Maria Loperena
Jurista i escriptor català, conegut, també, per la seva intensa activitat com a director d’escena en les dècades dels anys 60 i 70. Com a advocat, va presidir durant cinc anys la Comissió de Defensa dels Drets Humans de l’il·lustre ‘Col·legi d’advocats de Barcelona’ i va protagonitzar alguns dels processos més rellevants de la Transició espanyola com són els casos d’atemptat a la sala de festes Scala, l’assalt a la Caserna de Berga, La Torna o el contenciós de Lluís Llach contra Felipe González per incompliment de compromís electoral. Així mateix va interposar una querella davant el Tribunal Penal Internacional contra José María Aznar per la intervenció espanyola en la guerra de l’Iraq. En 2004, va rebre el premi Joaquim Amat-Piniella per la seva novel·la La casa del fanalet vermell. Altres de les seves obres són, El circ de la justícia (2006), El circ de la política (2008), i El circ dels corruptes (2011), en les quals Loperena revela alguns dels secrets més inconfessables de la política espanyola dels últims trenta anys.

2 COMENTARIS

  1. Totes les batalles s’han de lluitar, per petites que siguin. I el 14F és una batalla més. No votar és donar la victòria a l’unionisme per incompareixença local.

Comments are closed.