A l’Audiència Estatal (llegeixin Nacional) el passat dilluns dia 20 va començar aquest despropòsit de judici a la cúpula dels ME. Fiscalia manté per a tres d’ells (el major J. L. Trapero, l’exdirector general dels ME, P. Soler, i l’exsecretari d’Interior C. Puig, que ni tan sols estava a la cadena de comandament) el delicte de rebel·lió, quan la condemna del TS va ser de sedició (ja saben que si ara canviessin la qualificació del delicte, la causa hauria de passar al TSJC, i no debades un dels fiscals, P. Rubira posà en dubte la “imparcialitat i serenitat dels jutjats catalans”; l’altre fiscal, M. A. Carballo, està sobradament acreditat: ha dut ni més ni menys que els casos d’Altsasu, Tamara Carrasco i l’empresonament dels CDR el passat 20-IX!). La intendent T. Laplana, “només” és acusada de sedició. Per acabar l’escenari diem que presideix la sala la magistrada Concepción Espejel, condecorada amb l’Ordre del Mèrit de la benemèrita (està casada amb un coronel de la GC) i és la mateixa que va jutjar la baralla al bar d’Altsasu. Alineada amb el PP, que la va fer vocal del CGPJ i, més tard, presidenta de la sala penal de l’Audiència espanyola. Està flanquejada pels jutges Francisco Javier Vieira, de la conservadora Associació Professional de la Magistratura, i Ramón Sáez Valcárcel, d’una associació de jutges considerada progressista i, tanmateix, ponent de la interlocutòria que va denegar la petició de traslladar el judici a Catalunya. Trapero demanà que no l’acompanyessin polítics; a la sala només hi havia algun dels seus companys i s’hi presentà l’actual cap dels Mossos, Eduard Sallent, vestit de paisà.
En les qüestions prèvies d’ahir van parlar Olga Tubau (defensora de Trapero i Laplana), Fermí Morales en nom d’Alonso-Cuevillas (defensors de Puig) i Pau Ferrer (en defensa de Soler). Va quedar clar que la sala era la idònia per jutjar el cas i Rubira, no fos cas que s’escampés la tesi de la venjança contra l’exmajor pel seu èxit en els atemptats de l’agost del 2017, va fer una prèvia a les prèvies: seria un judici normal i no pas polític (Excusario non petita, acusatio manifesta). El migdia Trapero començà responent les preguntes de Carballo, centrades en els fets del 2O-IX. No volia entendre que, aquell dia, sense ser avisats, els ME van haver d’apagar focs a molt diversos llocs a més dels de Barcelona (Terrassa, Bigas i Riells, Sabadell….) i que el fet de no poder actuar contra els manifestants fent perímetres als vehicles de la GC i cordons de sortida per a la comitiva judicial demostrava que els concentrats no eren pacífics i que els ME van ser passius. L’exmajor va deixar tres coses clares. Els mediadors davant de certs conflictes són importants, encara que es diguin Jordi Sànchez i convoquin la gent a la concentració via tuit, però també deixà anar que li penjà el telèfon; no tenia cap relació amical amb Puigdemont; se sentia incòmode amb el projecte independentista del govern. A la tarda les preguntes foren sobre l’1-O. Semblava un dejà vu.
Trapero, contundent i clar, però esgotat al final del matí perquè el fiscal era una paparra, maldà per obrir un abisme entre ell i el projecte independentista del govern pel qual treballava. Ha anat més lluny que no en el Tribunal Suprem, ensenyant cartes noves, expressant més obertament el seu desassossec, la incomoditat envers el projecte de referèndum, situant-se fora no únicament d’aquell projecte, sinó del moviment independentista en conjunt.
Entre algunes de les coses deixades anar cal assenyalar, per exemple, que, el setembre del 2016, en demanar-li Joan Vidal de Ciurana, Secretari del govern d’aleshores, què farien els ME en cas de doble legalitat, li respongué que no hi havia dobles legalitats i que els ME farien allò que diguessin els jutges. Denominà “barbaritat” les conclusions de la comissió del procés constituent que es va fer al Parlament de Catalunya l’any 2016. “Allò era una barbaritat més de les moltes que es feien i pensava que des de l’administració de justícia s’anirien anul·lant, i si constituïen cap mena de delicte els encausarien.”
