El jardí dels MENA

image_pdfimage_print

Ja m’ho deia de jove el meu pare que sóc un especialista en fotrem en jardins. I de gran acostumo a fer-ho just en els jardins on ningú s’atreveix, potser per la xafarderia innata de voler comprendre el perquè d’algunes coses.

Resulta decebedor com els periodistes han alimentat el clamor popular contra aquests nois, però mai cap d’ells entra a fons en la qüestió, no fos cas que s’empipés el polític de torn. I com avui en dia els medis d'[e des]informació els controlen les grans empreses, però alhora els polítics controlen els mitjans públics, qualsevol periodista amb criteri propi i que les digués clares es veuria anorreat de les tertúlies en els mitjans que els ajuden així a arribar a fi de més.

Tenim un problema, a Catalunya han arribat uns 6.000 MENA. El primer que ens hauríem de preguntar és si una població de 7.500.000 persones pot absorbir aquesta quantitat. Evidentment la resposta és positiva, aleshores el problema deu estar en com ho fa.

Publicitat

Hem vist publicat i no desmentit per qui pertoca que aquests nois es dediquen de nit a delinquir i de dia a dormir a les cases d’acollida, que quan tenen més de 18 anys els fan fora, i aleshores molts d’ells dormen en esglésies. Molt normal no deu ser aquesta manera d’acollir joves.

I segurament el problema no són aquests nens, sinó que han estat la cirereta del pastís que ens ha fet veure a tots la incompetència dels nostres governants i polítics. Uns polítics que accepten d’allargar l’edat de jubilació coneixent que existeix una bossa d’aturats de més de 55 anys del 10%. O sigui, no vol dir que la gent treballarà més anys sinó que a una part de la població se li està estafant l’import de la seva jubilació per precaritzar-li l’última etapa laboral.

I en el cas català una Conselleria que regateja i alenteix la concessió d’ajuts a la dependència i alhora parla d’atorgar la RGI als “mena” quan facin 18 anys. És aquella mentalitat espanyola que hi ha guardioles tancades per a algunes coses, com les jubilacions, però aprovo dotar de recursos econòmics a qui em surt dels nassos, sigui compra d’armament o sigui el que l’administrador vulgui, sense esperar a l’aprovació de nous pressupostos. És mentalitat espanyola.

Com també és mentalitat espanyola incomplir l’obligació legal de la Policia Local de portar a casa dels pares a tot aquell infant que estigui al carrer en horari escolar. És allò que deia Romanones de “al amigo el culo, al enemigo el culo, i al indiferente la legislación vigente” que cada esgraó de la piràmide política aplica dintre les seves atribucions.

Per altra part, importem MENA però sense cap pla de formació. A algú li estranya aleshores que si no existeix aquest pla, la gent pugui pensar que l’única sortida que tindran per a poder sobreviure serà la delinqüència?

En un país on tenim un 23,7% d’atur juvenil (menys de 25 anys) com pot pensar la població que l’administració l’encertarà amb els MENA quan està fracassant en tanta població jove? En aquest percentatge no s’hi inclou a tots aquells nois que abans de la crisi del 2007, amb l’ESO acabada o no, van entrar al món laboral abans que s’enfonsés la construcció perquè es guanyaven molts diners, i de comprar-se un Golf van passar a l’atur, on continuen perquè no tenen formació i tenen experiència laboral minsa, i ara viuen dels pares i es passen els dies a les terrasses dels bars o donant voltes pel poble com zombis. No són pocs.

Qualsevol país normal que tingués aquesta xifra d’aturats de més de 55 anys i de joves, hagués pensat que té una xarxa d’instituts buida a les tardes, i que tota aquesta gent gran amb OFICI podrien ser formats, i fins i tot ajudats amb llibres de text creats a l’efecte, per a fer de mestres d’FP (complementant-los econòmicament la seva minsa prestació) de tota aquesta població juvenil aturada, a la que, a més, se li hauria d’ensenyar català, anglès, informàtica, història del país, com funciona una societat democràtica laica, i a valer-se per si mateix al món laboral. Amb un sistema així, els MENA no hagueren estat cap problema.

A Alemanya han acollit més 1.000.000 de refugiats sirians. No els han allotjat i donat uns calés per viure, i ja t’arreglaràs com es fa a Espanya, no. Han creat programes perquè no es creessin guetos, perquè els nens es formessin, i fins i tot s’integressin en activitats esportives. Han fet un treball d’integració, no només d’acolliment. Però estem parlant d’Alemanya, on la gent de més de 55 anys és respectada a les empreses per la seva experiència, i on existeix una FP excel·lent. O sigui, el problema no són els MENA, sinó l’administració.

A Catalunya i a Espanya existeix una estranya aliança entre el capitalisme i l’extrema esquerra pel tema dels immigrants. Uns es volen beneficiar de mà d’obra barata, que alhora serveix per rebaixar drets laborals als indígenes, i l’extrema esquerra, amagant-ho darrere d’un bonisme que és tan fals com fa anys ho era el que practicava l’Església Catòlica, creu que en el futur es beneficiarà dels seus vots. Estan molt equivocats.

Vull recordar que, molt al contrari, la CNT dels anys 30, representava una integració en el laïcisme, la igualtat entre sexes, cuidar dels nens i defugir l’alcoholisme. Implicava obtenir la carta de ciutadania necessària per a la respectabilitat pública.

Fa poc la cancellera Merkel va manifestar que “la multiculturalitat a Alemanya ha fracassat totalment”. I el que ens hauríem de preguntar és si, tot i els grans esforços fets, a Alemanya ha fracassat, que penseu que pot passar aquí amb esforç zero?

A Catalunya el fracàs serà encara molt més bèstia que a Alemanya, perquè la gent no es pot integrar en un entorn que no percep. I difícilment podrem integrar ningú quan la mateixa gent del país, els seus polítics i fins i tot la seva administració, treballen contínuament en la demolició de la cultura pròpia. Com voleu que a un immigrant li resulti atractiu integrar-se a Catalunya amb aquest panorama?

El fracàs dels MENA no serà culpa dels nens, ni de la societat, ni de cap fals papus d’extrema dreta a qui donar les culpes, serà el fracàs de tota la classe política i especialment dels tres partits catalans, ara disfressats d’independentistes, que no han sabut gestionar RES en aquesta gran crisi econòmica. Amb la pastanaga de la independència, els partits han oblidat un munt de coses, perquè com que anàvem a ser independents això ja ho arreglarem després, o sigui fent servir la mentalitat espanyola de deixar la feina sempre per l’endemà. I l’endemà no arriba mai.

No, els MENA no són el problema, el problema el tenim en tota la colla d’incompetents sense cap criteri que okupen les administracions, els 9.000 regidors, els endollats a les diputacions, a l’AMB, a la Generalitat, i tots aquests càrrecs de designació directa que s’omplen les butxaques amb sous de somni (que a Catalunya representen en total prop de 10.000 persones, totes amb carnet de partit a la butxaca) i que quan pensen i tenen alguna idea són tan estrafolàries com suprimir la T-10, no permetre entrar cotxes a les zones on no hi ha contaminació, però si a les més contaminades, o crear una vinyeta per poder circular per unes autopistes que hem pagat amb escreix. I a sobre són tan ximples que ens diuen que la vinyeta recaptarà el 25% del que fins ara ens cobraven pels peatges i que amb això hi ha prou per a pagar-ne manteniment, i reconeixen així que fins ara ens robaven el 75%. Una classe política que sempre pensa a prohibir coses, perquè és l’única manera que saben de demostrar-nos que tenen el poder. Cada radar a una carretera nova és una demostració que ells la tenen més gran, i fer controls amb metralletes per a cercar un petit delinqüent, també ho és.

Ei, però no digueu aquestes coses, o us diran que sou d’extrema dreta malgrat que tingueu un llarg historial de defensa dels drets socials i nacionals. Fins i tot, i amb més virulència, us ho diran els que s’autoanomenen antisistema, però van a Madrid a recollir els calerons i jurar constitucions estrangeres.

COMPARTIR
Article anteriorLa metàstasi burocràtica
Article següentAugmentarà la pressió fiscal a Catalunya pagant els de sempre
Nascut a Barcelona, divulgador històric i membre de Patriotes per la Devolució, del Centre d’Estudis Colombins - delegació d’Òmnium Cultural, de Convergència Democràtica de Catalunya, de Juntes Directives de A·R·H·L·C (Associació per a la recerca de la història i les llibertats catalanes) i del “Centre d’Estudis Cristòfol Colom d’Eivissa”. Tècnic d’organització industrial, especialitzat en arts gràfiques, s’ha dedicat al disseny gràfic per ordinador, publicitat gràfica i edició. Investigador de la teoria catalana d’en Cristòfor Colom i de la recuperació de la història catalana en general. Ha escrit diversos llibres, entre els quals hi destaca Històries de distracció massiva, i articles sobre història.