La negociació pels pressupostos autonòmics catalans ja té un acord polític ampli amb la participació dels Comuns (els antics partits d’esquerres internacionalistes), a més dels socis del govern, ERC i JxCAT. L’acord de partida demana de fer possible més ingressos, i per això, no han dubtat a augmentar la pressió fiscal.

Aquest acord polític sobre ingressos tracte de normalitzar el que la intervenció espanyola amb el 155 va provocar, atès que actualment l’administració catalana encara té els pressupostos públics del 2017.

La mesura passa per la creació de nous impostos, més enllà del que ha suposat per altres vies augments d’acord amb l’IBI a la zona metropolitana de Barcelona amb el Tribut Metropolità (medi ambient i transport) o a les factures de serveis (aigua, per a la recollida de residus, en moltes comarques d’arreu de Catalunya). I també per gravar més les rendes altes en el tram autonòmic de l’IRPF i sobre l’impost de successions.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets
Publicitat

Els nous impostos seran sobre les emissions de CO2, sota el nom de fiscalitat verda, i també sobre els habitatges buits i les begudes ensucrades. En total fins a sumar —amb molt d’esforç i castigant el contribuent català per totes bandes— una xifra estimada de 500 milions d’euros.

Els seus impulsors Budó (JxCAT), Albiach (Comuns) o Aragonès (ERC) ho han titllat d’un acord extraordinari, progressista i avançat. Tanmateix, les primeres veus crítiques a les xarxes socials parlen d’un acord per acabar d’esprémer la capacitat contributiva dels catalans.

Un fet que per molts ja és motiu de trasllat a altres indrets de l’Estat espanyol o bé d’alentiment de l’activitat econòmica llevat que sigui buscant noves formes d’elusió fiscal.

La part positiva en l’impost de l’IRPF és que preveu augmentar el mínim exempt del contribuent quan les rendes no superin els 12.450 euros de base liquidable. Així i tot, aquesta situació, que potser beneficiarà, segons el govern, a uns 200.000 residents, s’haurà de compensar amb més pressió en els trams alts de l’IRPF (per sobre dels 90.000 euros anuals) per recuperar i augmentar una pèrdua de recaptació de 12,4 milions d’euros.

Però el més preocupant per molts ciutadans és l’impost de successions, sobretot pel greuge comparatiu amb tantes altres autonomies de l’Estat espanyol on no es paga res o quasi res. A Catalunya, en canvi, no sols es paga sinó que augmentaran els imports.

Sobretot perquè es tindrà en compte el patrimoni dels hereus, tot desmuntant una tendència de moltes famílies catalanes de fer donacions en vida als fills creient que això els podia beneficiar fiscalment d’alguna manera. Aquesta mesura per si sola té un impacte en la previsió d’ingressos de quasi de la meitat del previst (prop de 200 milions d’euros).

El greuge territorial que suposa actuar sobre les herències té greus conseqüències dins el teixit social català, el qual gaudeix d’una àmplia tradició de suport al relleu generacional i, per tant, és un atac directe a les classes mitjanes, normalment estalviadores dins de les seves possibilitats.

“Els de sempre” són les classes mitjanes catalanes que suporten estoicament aquest greuge, arrelats com viuen en aquest país. Els afectats pels trams alts de l’IRPF en canvi sabran com reaccionar per no quedar excessivament perjudicats en relació amb altres fiscalitats.