Sebastià Sardiné
Sebastià Sardiné

Ja tenim Sentència. L’estem patint i paint. És forasenyada. Injusta.

M’adreço als rancis partits i vells polítics professionals, a aquells que han portat Espanya i Catalunya on som, en davallada democràtica i social. M’adreço a qui, davant el comportament modèlic de qui protesta contra la sentència, s’estaquen només en els aldarulls provocats vés a saber per qui, i per què, demanant molts polítics eleccions anticipades, per tornar-vos a presentar en un voler seguir mamant de la mateixa mamella, a l’empara de la mateixa llei espanyola que no voleu reformar, contra altra de pròpia, que no voleu legislar, més democràtica i participativa, on, de poder votar en llistes obertes, la gran majoria de vosaltres seríeu foragitats.

Senyors Iceta, també Zaragoza, Illa i socialistas del Psoe a Catalunya. Esgarrifeu. No podeu afirmar que España és una democràcia i un estat de dret, sense afegir darrere, que en aquest Estat els poders estan barrejats, en crisi social i econòmica, amb més pobres de solemnitat que mai (consulteu al Tercer Sector) i que aquest Estat l’heu governat vosaltres durant anys. L’Estat, fins ara, no ha resolt les mancances dels ciutadans, incomplint així el contracte i pacte social que fou aquella CE78, tutelada per militars, on els poders polítics i fàctics no varen fer la transició. Aquí rau el problema. Ara, pel 10N, heu renunciat fins i tot al federalisme —ens voleu província conquerida— i es veu prou bé com voleu governar en alternança, bipartidisme. Uns, els unionistes d’AP-PP, post franquista, i neocolonitzador, finançat irregularment amb molts dels seus membres encausats i/o condemnats. Ara, per estratègia, dividits en tres faccions unionistes, PP, C’s i Vox “tanto monta, monta tanto”. Altres, els del PSOE, nacional-unionista, proper a oligarquies, ple de barons, amb un Sánchez que renega del federalisme i de l’Espanya plurinacional, empeltat de conservadorisme, amb corrupcions aflorades i per aflorar, ajornada la sentència dels ERE fins passat el 10N.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

A vostès, només a vostès, els polítics professionals, els convé noves eleccions a l’Estat i a Catalunya, per a què? Per a salvar la pàtria? Quina? Per a seguir fent el que heu fet fins ara? Però, què heu fet fins ara? A Espanya, els del 155, empobrir-la amb un dèficit públic impagable, abonant per interessos molts més diners dels que són necessaris per a finançar algunes autonomies. Entre uns i altres, ho vàreu nacionalitzar tot, regalant-ho a oligarquies privades on, molts de vosaltres, postpolítica, ocupeu poltrones i platós, sovint, amb sous inabastables per a la majoria de mortals. Vosaltres, bipartidistes, vós assegureu sous i poltrones en cada contesa electoral, gaudint-ne també amb Parlaments dissolts, i tot per refusar de compartir responsabilitats amb nou-vinguts a la política, saba nova, a escombrar. Mentrestant, segueixen les retallades en sanitat, educació, prestacions laborals i socials, amb atur insostenible, poca feina, mal pagada, patint-ho pensionistes i aturats, i en especial els joves que amb raó es revelen i revolten com poden, acusats de terroristes o de contravenir l’ordre públic, demanant-los injustament presó, en lloc d’atorgar-los l’esperança d’un millor futur.

Sí, tot això ho heu fet vosaltres, els polítics professionals de dretes i de pseudoesquerres, sotmesos a oligarquies econòmiques i a famílies d’alts funcionaris de la metròpoli, que, demanant excedència, es passen a la política, per salvar-nos, i que, fracassant, o en haver complert el cicle de l’escalafó, retornen, passats anys, a la reserva del seu lloc de treball (de treball?) a l’espera d’una alta pensió de jubilació a ampliar amb dividends d’inversions realitzades, segurament, o no, a l’ombra d’informació privilegiada.

Manar costa molt, cert, però la majoria heu estat molt mal gestors de la cosa pública. No serveix per a res la vostra expertesa i experiència, que oferiu, i lluïu alguns amb florit discurs, que res aporta d’efectiu. Endeuteu partits amb bancs que us condonen deutes i vosaltres els condoneu el seu dèficit, socialitzant-lo a canvi de res, afavorint el banc dolent i fons voltor. Si anéssiu a gestionar una empresa privada que ha de lluitar amb proveïdors, clients que no paguen o paguen tard i malament, i un bregar diari per tenir liquides per pagar els impostos que l’Estat malbarata, si se us exigís productivitat i creativitat, a la majoria, us fotrien fora en poc temps. A sobre, els plurirepetidors, polítics que no us vull per a res, voleu seguir entretenint la Catalunya colonitzada, des d’aquí, o des de Madrid, seu i base de tot el mal fer imaginable, on “el sistema” abdueix a polítics i professionals de províncies, transformant-los a pitjor. Quan al Parlamento es votà el 155, els del PSC ens traíreu, i el nostre expresident socialista, al Senat, no hi va votar en contra, com li pertocava. No puc perdonar-ho. Ara, un ministre provisional, exjutge, diu que som més violents aquí que allà en temps d’ETA, i una vostra ministra amenaça l’Estat belga si no lliura Puigdemont. Vergonyós. No ens creiem les rectificacions.

Senyor Iceta, és incoherent amb el que predicava no fa tant. Llegeixo ara esfereït el que promet i predica a El Periódico el 19.10.2019. Aprova 100 anys de presó per companys d’hemicicle? Demaneu diàleg. Amb qui? Amb Unionistes? Per a què? Si ja ens advertiu que… si persiste el empecinamiento en la búsqueda de falsos atajos, vías unilaterales… ensoñamientos (sentencia del TS) ens premiareu amb un 116CE, més les deu plagues d’Egipte. Au, va! Ja que la cúpula del PSC no ho fa, que ho facin els seus votants sumant-se a l’exercici del dret a decidir i al clam multitudinari de llibertat. Quina és la proposta socialista? Negar Sánchez l’estat plurinacional? Dir que de votar en referèndum res de res? Enganyar-nos els del 155 amb un nou finançament? L’Estat que defenseu, no ha complert mai el que ha promès o legislat per Catalunya, desinvertint sempre. L’Estat i els unionistes heu perdut la credibilitat. La majoria de polítics esteu més que amortitzats, a pèrdues. Heu de plegar.

A Catalunya també ens governen vells polítics professionals sobiranistes, amb alguns de nous, ben preparats, aprofitables. A l’oposició, noves formades de neocolonitzadors unionistes que quan parlen els put l’alè, sense avergonyir-se’n. Polítics: som on som, per haver-nos-hi portat vosaltres, els professionals, no sent-ne pas culpable el poble, voti qui voti. Sense altre remei, hem de tornar a votar, o no, a la llista per vosaltres confeccionada, a interès vostre. A sobre, amb els sobiranistes desunits. Podent-la fer, no voleu pas una nova llei electoral catalana, amb democràcia directa i participativa. No us interessa, oi? Per això demando, per a les eleccions vinents a casa nostra, la creació d’una nova plataforma de gent amb l’esperit de l’1-O, Transversals per la República (TxR), que en el programa porti l’exercici efectiu del dret a decidir, amb proposta de Parlament constituent. No podem seguir sent súbdits d’un regne que incompleix, reiteradament i volguda, el contracte social i polític que fou aquella CE78, ja obsoleta per a tots, per a la resta d’Espanya també. Volem constitució pròpia. Per això hem d’adjurar primer, i jurar després fidelitat a les lleis de la terra. I publicar-ho erga omnes.