Carta oberta al poble català, conscient de ser-ho

Des de principis del segle XXI, l’esclavatge què hem sofert el poble català des del 1715, any de la derrota bèl·lica de la nostra nació i la publicació de la infàmia del Decret de Nova Planta. Aquest esclavatge se’ns ha fet insostenible. Però hi ha hagut un gir espectacular en els esdeveniments, el poble fa dinou anys que creix i guanya eleccions fins a assolir la majoria. Més del 52% en favor de recuperar la nostra independència, la república catalana.

Espectacularment l’any 2017 es va guanyar el legal i vinculant referèndum de primer d’octubre i després d’un estira i arronsa amb l’IBEX i Espanya, el 27O el poble vencent la brutal repressió de l’estat feixista. Vàrem proclamar la DUI al Parlament, vàrem fer efectiu el mandat de l’1O. La resposta del feixisme espanyol fou brutal. Cop d’estat mitjançant un inventat article 155, amb presó i exili del govern legítim votat pel poble. El vergonyant silenci de la UE, força a unes il·legítimes eleccions autonòmiques convocades per Madrid, on l’independentisme arrasa i torna ha obtenir majoria absoluta.

D’ençà de la resposta repressiva de l’estat feixista, les urnes, tant en les eleccions espanyoles, municipals i europees, l’independentisme ho guanya tot. Superant amb escreix el 52% del poble. Malgrat la covardia política d’algun partit independentista, doblegat al feixisme espanyol per obscurs interessos econòmics, tot disfressant decisions incomprensibles, amb la bajanada de dividir entre dretes i esquerres. Quan la realitat és entre les organitzacions democràtiques que lluiten per fer efectiu l’1O. I les organitzacions botifleres entregades al feixisme colonial espanyol.

Publicitat

El poble català vol la independència, quasi dos milions de vots a les passades europees ho demostren. Si la UE torna a desacatar el mandat català, aquesta estarà liquidada i àdhuc pot dur als pobles d’Europa a un nou conflicte bèl·lic de conseqüències imprevisibles.

Catalans de bé, castiguem els partits traïdors amb la indiferència. Donem suport al Consell de la República i al MHP Carles Puigdemont perquè la UE reconegui els drets com eurodiputats electes per abassegadora majoria.

Fem-nos respectar com sempre hem fet els catalans. El 2 de Juliol envoltem la seu del Parlament europeu i fem-los postrar enfront del poble i la força de la democràcia.

Donec perfìciam.

2 COMENTARIS

  1. Jo abaixaria el to*, però no la conclusió. Si no ens fem respectar, no només a nivell polític, sinó cultural i com a poble, en pocs anys acabarem anoerrats. Àdhuc podríem esdevenir una república independent on el català fos una cultura folklòrica.

    * es pot obligar a qualsevol cosa a una persona, excepte a estimar. Cal sempre estendre la mà, àdhuc a les persones que ens volen mal. I estendre la mà no significa només intentar sempre el diàleg, implica que els sobiranistes, allí on hi siguin, governin amb màxima eficiència i per a tots els catalans, pensin el que pensin.

  2. Un problema dels catalans és que en el dia a dia ens fem invisibles, adquirim l’aspecte de l’entorn, com els camaleons, i deixem d’existir com a catalans.

    Penso en l’alcaldia de Sant Vicent fels Horts, de tindre ERC majoria absoluta a perdrela. Què ha passat? L’absència d’una figura publica inequivocament catalana, que fa la seva feina per a tots sense renunciar a ser català, com en Junqueras. La presó causa solidaritat però no guanya ajuntaments, com han comprobat en Forn i en Junqueras.

Comments are closed.