No és contradictori acceptar l’ordre de la Junta Electoral espanyola d’eliminar tots els llaços grocs d’edificis públics com l’ajuntament de Barcelona i el Palau de la Generalitat de Catalunya i posar un altre cartell amb el missatge: “Llibertat d’opinió i d’expressió”?
No és que cada llaç groc sigui exactament el mateix, una petita pancarta en forma de bucle amb el missatge invisible: “Llibertat d’opinió i d’expressió”?
No és que cada llaç groc transmeti exactament aquest missatge, a més del seu simbolisme de solidaritat amb els presos polítics i la demanda del seu alliberament?
Seguint aquesta lògica, cada persona que porta un llaç groc transmet aquest missatge, significa “Llibertat d’opinió i d’expressió”, i cada persona que treu llaços grocs significa… tot el contrari…
Qui va treure els llaços grocs de l’ajuntament de Barcelona, del Palau de la Generalitat de Catalunya i d’altres edificis públics?
Qui va acceptar l’ordre en comptes de defensar la llibertat d’expressió?
Potser si, però hi ha batalles que estan perdudes d’antuvi, i per tant és poc assenyat malgastar esforços més enllà de fer palesa la disconformitat i assenyalar el caprici de la JEC segons qui reclama o fa què.
Si la nostra única batalla fossin els llaços, endavant, però hi ha molts més fronts per atendre de forma urgent. El dèficit fiscal no s’ha aturat encara que no se’n parli, el setge a la cultura catalana augmenta, i comença a ser asfixiant, manca un projecte clar, més enllà d’acumular forces i denunciar injustícies que no importen a ningú en un món que es mou només per interessos…
Altrament, per un moment girem la situació. Imaginem que a la Generalitat mana el 155 i que hi posa una bandera d’Espanya king size acompanyada d’algun lema patriòtic. Quina gràcia ens faria a nosaltres? Imaginem un senyor del carrer que vota unionista, que no es cap hooligan, senzillament viu pacíficament la seva vida. Amb la batalla -perduda- dels llaços grocs refermarà la seva impressió que el sobiranisme no va enlloc. Potser reflexionaria si, de bon principi, s’haguessin substituït els llaços per una pancarta que digués “Democràcia”.