Sóc dels qui creuen que un dels valors que diferencien catalans dels espanyolistes és la importància que els catalans donem a ser pràctics (que no vol dir ser oportunistes) i la que donen els “mucho españoles” al seu orgull patri (que identifiquen en l’amor a “La Patria”). Orgull hereu de l’aristocràcia imperialista i/o militar espanyola. Crec que podem i ens cal aprofitar les eleccions properes amb la perspectiva de mostrar al món el futur que volem tots els “ciutadans de Catalunya”. Ara individualment, com fins ara ho han fet moltes entitats. Recordem que el Pacte Nacional pel Referèndum var ser signat per més de 4.000 entitats i s’hi van adherir més de 400.000 persones. Fem ara que els “polítics” assumeixin compromisos clars i respectem i facilitem els qui vulguin manifestar-se públicament des de la confidencialitat que dóna una urna. Tenim l’oportunitat de convertir les eleccions que vénen en autèntics referèndums i d’exigir als “polítics” compromisos clars de futur en dos aspectes: 1r. El futur constitucional de les relacions internacionals de Catalunya. 2n. El futur dels actuals presos polítics. Aquest són els escenaris que tenim i com crec que s’haurien d’aprofitar:
Escenari 1: El Parlament vota, ben aviat, una resolució per la qual se sol·licita a totes les persones de les candidatures de les 4 eleccions pròximes (Congreso, Senado, municipals, europees) que explicitin quin és el compromís individual i del conjunt de cada candidatura, per assolir un futur constitucional concret de Catalunya. Compromís que assumeixen tots i cada un dels membres de cada candidatura. Opcions constitucionals ben emmarcades en contingut, temps i espai, ben diferenciables: A. Estat independent en forma de república a ser membre de ple dret de la Unió Europea. B. Estat republicà, concretant els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat internacional; amb (com a mínim) hisenda i tribunal constitucional 100% propis i tractat de fraternitat mesurable amb el regne d’Espanya. C. Altres compromisos de futur en els vincles Catalunya vs. Espanya i Catalunya vs. UE, prou concrets… Evidentment llibertat per a totes les candidatures per definir i explicitar el seu compromís. També els qui volen que Catalunya passi a ser —ara formalment— una colònia del Reino de España.
Escenari 2: Similar dinàmica per a un compromís concret: els membres de les candidatures, que així ho explicitin, assumeixen el cost del control de què les persones ara jutjades que siguin condemnades a presó, puguin viure amb mobilitat lliure però controlada, 100% fora de presó. Control exclusivament per evitar que surtin del territori actual d’Espanya, però confidencialitat garantida (amb penalització si no es respecta) de per on es mouen o s’hagin mogut i registre garantit de les persones que hagin tingut accés a aquesta informació amb penalització definida si es vulnera aquesta confidencialitat.
Escenari 3, en 2 etapes: 1a. El 23 d’abril publicació en el DOGC, mitjans de comunicació i en parades de llibres o roses, dels compromisos constitucionals o de reforma estatutària assumits pels membres de cada candidatura, així com dels compromisos amb costos del control del 2n escenari. Amb denominació de les candidatures, literalitat dels compromisos i xifres del pressupost de costos 2a. Passat el 26 de maig es publicaria, també en el DOGC, el resultat dels 8 “referèndums”.
Tot ben clar i català, però acceptant expressar-ho en castellano. Amb noms, cognoms, compromisos i costos. Sense fer cap il·legalitat, ni revolució. SOM GENT DE PAU!!!!!… però tampoc volem que la guardia civil faci i tingui una llista amb nom i cognoms de bons i dolents… Lista confidencial, por supuesto, lo juramos por honor!!!… com ja veiem que ho fan en el judici.
