El bloc PP-C’s-Vox

Desenganyem-nos. El corrent ultraconservador arreu del món no és casual sinó planificat. Allò que va començar sent un esnobisme, Le Pen, és ara un virus que s’ha fet fort a la Gran Castella i es vol expandir per Catalunya, on el PP és residual, amb un C’s predissenyat a casa nostra, pels “nostres”, sent Vox/Faes, Banon o Bardají, sembla, els finançadors i productors de la idea, que ara qualla, arrelant arreu. En la recambra, Societat Civil Catalana.
Així va començar Hitler, a poc a poc, creant petites estructures que no feien nosa, venent mentides que, a base de repetir-les mil vegades, es convertiren en veritats proclamades, mai contrastades. I va arribar la nit dels “cristalls trencats”, greus fets conseqüència d’una imprudent normalitat tolerada, després de tant sembrar odis, supremacismes i pors. Pel “bloc” l’objectiu és Catalunya, el papu, el mal. D’aquí l’“A por ellos”, que no és sinó una variant de “la mate porque era mia” o “antes roja que rota” a cavall d’una nova reconquesta.

No són tres partits. És una sola estructura predissenyada en la qual cadascú assumeix un rol. El PP, tocat de mort per corrupció continuada i desgast ideològic, es renova amb joves ambiciosos sense complexos ni “màsters”, escampadors de mentides, reposicionant Ciudadanos del mateix cep virulent. Ambdós partits escupen per la Gran Castella proclames de mal gust, coordinant fake news, per construir plegats relats anti-jurídics contra el perill de Catalunya, leprosa de llibertats i sobiranistes, portats a judici pel sistema i per Vox, que obeeix, no ho desmenteixen, l’eix neoliberal ultradretà forà, que ha invertit en el “bloc”.

Desenganyem-nos també de les interioritats pseudodemocràtiques d’altres partits unionistes que no són sinó arrels del “bloc”, barons del PSOE i nacionalistes espanyols dins Unidos-Podemos-EnComúPodem. Quan és l’hora de les veritats, voten o el 155 o el “Antes roja que rota” amb el handicap que, per a tenyir de roig polític la pell de brau, ja no hi ha ni ideologia ni líders. Si no ho esmenem, en les properes multi eleccions guanyarà el “bloc” a les espanyes, vist que la gent senzilla, a qui ningú fa cas, escolta bajanades de polítics que cada vegada la diuen més grossa i com a més grossa i repetida, contamina millor a funcionaris, subvencionats i senyorets que varen votar Vox a Andalusia (395.978 persones, quantes dones?), fent tripartit, mediàticament a desgana, però que manarà a tota una comunitat de 6.294.729 de censats, més els menors de 18 anys. El bloc té un trist 28,60% del cens (1.805.000 vots), menys d’un 24% d’andalusos. Els barons del PSOE han viscut de rèdit i de mala gestió durant massa anys, sense autocrítica. És preocupant que 1.805.000 vots imposin criteris a tota una comunitat de 87.000 km², amb prop de 8.400.000 habitants. Prenguem-ne nota.

Publicitat

A l’article “Obsolescència Política”, hi deia que tots els partits polítics han entrat en obsolescència no programada. Ja no responen a les necessitats de la gent, que s’ha adonat que els partits no respecten el programa votat. D’aquí la florada de “moviments”. Macron, al marge de partits, es va autoproclamar líder, amb un objectiu, conquerir la presidència de França, amb poc equip i tota la inversió possible en comunicació. Per fer-ho va decapitar un ambiciós primer ministre socialista franco-català, retornat a l’origen. Les armilles grogues franceses, recuperant els valors republicans i la sobirania, pressionen a Macron dient-li que ho creu o el tomben.

Nosaltres, el poble sobiranista, l’1-O del llunyà 2017, vàrem recuperar el poder. I no ens el volem tornar a deixar manllevar, d’aquí que siguem tan esquerps al moviment del Consell Nacional per la República, mancats com estem de nous lideratges amb equip solvent que, com es vol fer amb les Primàries, pugui el poble català triar directament a qui publiqui la República. Per fer-ho hauríem de tenir la inexistent Llei Electoral catalana, que els polítics obsolets no volen legislar, no els convé, regulant la democràcia directa i participativa, llistes obertes, revocació de càrrecs, desprofessionalització de la política i altres virtuts democràtiques, tal com el poble català clama i reclama, com ja es va demostrar quan es van recollir centenars de propostes constitucionals per tot el país, en “Àgores Participatives” fetes en diferents localitats, i a través del web de Constituïm. Amb aquest sistema, Constituïm va treballar durant any i mig, com a “Debat de les Idees”, la redacció d’una Proposta de Constitució feta de baix a dalt, amb participació de centenars i centenars, milers de persones, a manca d’un Procés Constituent mai ordenat pels polítics, ja que el veuen amb recel. El Consell Assessor tampoc ho farà. A Catalunya ens cal una aposta nova. Tenim empresaris i capital que finançaria aquest Bloc Català Transversal, amb un únic objectiu, fer efectiva la República Catalana, però no sabem o no volem construir l’equip ni el lideratge. Presos, judicis, exiliats i polítics sobiranistes, CUP inclosa, no ho faciliten. Ho retarden.
L’1-O, i el 3-O i el 21-D del 2017 el poble va recuperar el poder, restant-lo als polítics. Estem amatents, per tal que PP-C’s-Vox i els seus ramals al PSC, En Comú-Podem i altres, no contamini ni dilueixi —qui dia passa, any empeny— el nostre voler ser Estat Independent.

Venim de Toluges, amb compromís de Pau i Treva. Ara ens hem de vacunar contra l’autoritarisme i el feixisme i contra obsoletes consignes de partits “in deconstruction” i de moviments de polítics professionals, interessants en l’statu quo. Necessitem un front català amb nous equips i nous líders que obeeixin i executin el mandat del primer d’octubre. Als actuals dirigents sobiranistes els necessitem a les llistes al Parlament Europeu i en el Diplocat on prestaran, amb expertesa, grans serveis a Catalunya.

3 COMENTARIS

  1. La mare dels ous està en els diners, qui els mena i cap on.

    Hi ha un llibre de periodisme d’investigació, del que, malahuradament, ara no recordo el nom que seguia la pista a diners obtinguts per l’Opus vers campanyes electorals a altres països d’Europa.

    Altrament, fa poc el setmanari el Temps destacava una llista de donants a la FAES, entre els que hi havia Mercadona i La Caixa, la mateixa que no només va deslocalitzar la seu, sinó també la Fundació, així, amb dos collons. També la Caixa ha tingut uns beneficis propers als 2000 milions d’euros, però alhora no ha deixat de cobrar per la gestió dels seus fons i carteres gestionades que han tingut pèrdues milionàries. La mateixa Caixa que ha colocat dins la cúpula directius castellans procedents de l’òrbita de l’Opus i la FAES. La mateixa Caixa que en el concurs per quedar-se el Periòdico, rebutja la millor oferta (d’en Roures) i es decanta per la pitjor amb diferència.

    En definitiva, qui paga les costoses campanyes de C’s i aguanta dempeus un PP corrupte, o fa la vista grosa amb les podridures del PSOE, som nosaltres cada cop que comprem bens o serveis de les grans empreses espanyoles.

    O els cosumidors d’altres països, com quan la darrera campanya europea de C’s fou finançada per un multimilionari d’aquesta tendència tant ultraliberal que més aviat sembla ultradreta.

    I això que no parlem de Vox, finançat per l’Iran. Però no cal amoinar-se per Vox, els seus dos socis el liquidaran amb les campanyes i informacions oportunes (com això de l’Iran, com que el vicepresident està en cerca i captura a la Gran Bretanya, etc.), atès que en volen els votants.

  2. No em preocupa qui paga els altres, algu ho fa, amb eficacia, des de fa molt de temps. Centrem els nostres esforços en el que fem nosaltres. Per sort, al meu clam de peticio de lideratges i finançament, s’hi comença a fegir gent, La Ponsati ho demana. Ara en Cuixart també demanda Nous lideratges i Nous equips. La nostra debilitat es esmerçar esforços i condicionar-nos en els presos, exiliats, judicis, estructures a l’exterior i un dia a dia en el Parlament que prou feina tenen. Nomes el poble proclamarà i publicara la republica, pero ens falten LIDERS i equips, lliures de les cotilles de presos-judicis-Waterlo. Cal potenciar-reactivar-vitalitzar l’Assemblea de Carrecs electes, mes que tornar a crear Consells locals, o Consells per la Republica i Fórums. NOUS LIDERS NOSTRES amb un objectiu a curt: eixecar suspensio i proclamar i publicar la R.C.

  3. Hi ha molta feina a fer, per descomptat renovar lideratges, però també conscienciació social.

    Saber qui paga a l’adversari i actuar en conseqüència és molt més important del que sembla. Imaginem dos exèrcits enfrontats, cadascú amb una rereguarda per on l’arriben les provisions. Si es talla l’aprovisionament d’un dels bàndols, està venut.

    De fet, és el que intenta l’Estat, per exemple amb aquelles enormes multes a l’ANC i Omnium, o les multes pel 9N en part pagades per la caixa de resistència, i les que intenta aplicar a l’1-O. Sense diners, el sobiranisme perd capacitat d’acció/propaganda.

    Per això és tant importat ser conscient que amb els nostres impostos i moltes de les nostres compres estem pagant a aquells que s’han instal·lat en el neofeudalisme (mal que els pesi a la fauna de la pseudoesquerra, a Catalunya la lluita nacional i la lluita social sempre van parelles de la mà).

    No es tracta de deixar de comprar productes espanyols, Déu me’n guard, sinó als entramats empreses del deep state, sovint distingibles pels sous estratosfèrics dels seus directius.

Comments are closed.