El Codi Penal segueix sent l’únic argumentari de diàleg, ara entre els alcaldes i la justícia. La Fiscalia prepara les querelles contra uns set-cents alcaldes catalans, diuen, per haver facilitat la celebració del referèndum del primer d’octubre 2017, declarat il·legal.
La notícia no és gens agradable per la gent catalana. Més aviat significa un deteriorament de les relacions i reforça l’afirmació contundent de “nada fuera de la ley”, perquè finalment facilitar votar acaba sent considerat com un delicte.
¿Com creure en una fiscalia i una justícia que converteix en delicte allò que el govern de l’Estat no permet? ¿Per què han de perseguir com criminals els alcaldes catalans en vigílies d’eleccions municipals? ¿Quin és l’objectiu?
Algú es pregunta si no hauria estat més efectiu per l’independentisme democràtic català, facilitar que Inés Arrimadas arribés a presidenta de la Generalitat. El resultat de la seva presidència hauria millorat les conversions a l’independentisme republicà que va provocar la repressió de Rajoy. Catalunya castigada amb una política estalinista de dretes ja seria independent.
Solucionar el conflicte polític amb la via judicial, segueix sent un greu error i una demostració de la degradació de la democràcia: abans al jutjat que parlar. Se supedita tot a allò que diguin els jutges. I creen un estat judicial dins de l’Estat.
Saben que ens vénen mals temps amb la desacceleració de l’economia a Europa i els incompliments de l’Estat que no podrà oposar-se a les indicacions d’Europa i l’FMI. El partit en el govern ha d’administrar aquesta situació i no pot fer com Zapatero que anava dient que “Espanya va bien” amb la crisi de Lehman Brothers en marxa. Va haver d’esclatar la bombolla heretada del PP per descobrir que les coses anaven malament.
L’estructura judicial i la llei de procediment no ha canviat en el món penal. Seguim en el segle XIX amb judicis inquisitorials. Fer tornar la inquisició a Catalunya és un mal auguri per a qualsevol trobada entre el govern espanyol i el Govern català.
Ja sabem que Espanya té molta experiència en dictadures. Però potser que li convé agafar una mica d’experiència en democràcia per començar a canviar. És lamentable que el socialisme espanyol no es proposi imitar el socialisme portuguès. Seria bon moment. Encara queden clavells per fer una petit revolució institucional i legal, i sumar-se a l’evolució del dret democràtic de les democràcies que les Nacions Unides defineixen com adequades per al segle actual.
