Per als qui no et coneguin, et pots presentar?
Sóc Olga Amargant, advocada i activista, candidata a Primàries per l’Alcaldia de Barcelona.
Per què participes en les primàries?
He decidit fer el pas presentant la meva candidatura des de l’activisme, sense cap mena de lligam a partits polítics, amb el convenciment que ara És l’Hora de la Ciutadania al capdavant, fent precisament el que no fan els partits polítics: una tria totalment oberta, transparent, sense imposicions, i on els catalans podem escollir lliurement la candidatura que ens representi a les pròximes eleccions municipals de maig de 2019.
Un cop escollida la candidatura que ens representarà, cal una campanya electoral radicalment diferent de la que tradicionalment porten a terme els partits polítics. Cal que sigui la ciutadania la que requereixi a les candidates i candidats les solucions a les problemàtiques concretes dels seus barris, i no fer mítings monòlegs dalt d’un faristol perquè la ciutadania aplaudeixi.
Això només es podrà portar a terme per candidates i candidats lliures, independents i amb fermes conviccions, sense cap més interès que servir a la seva ciutat, i sobretot amb voluntat de complir el mandat que en resulti de les urnes, tot rendint comptes del compliment.
Com creus que es pot treballar per la independència des dels municipis?
Els municipis són les institucions més properes a la ciutadania, i com a tals, la peça fonamental en la resolució de les seves demandes. Si entre tots aconseguim que la ciutadania de Barcelona voti majoritàriament una candidata o candidat independentista, des de l’Ajuntament de la capital del país hem de complir amb el mandat popular i ens hem de conjurar amb la Generalitat de Catalunya i amb el Parlament de Catalunya per fer-la efectiva.
Quins són els eixos principals de la teva candidatura?
L’eix principal de la meva candidatura és la radicalitat democràtica. A Barcelona portem quasi quatre anys de mandat del “Govern del Canvi”, i què ha canviat? Deien que no volien governar “en nom de la gent, sinó amb la gent”, i què ens hem trobat? Superilles imposades, obres aturades per sobrecostos, carrils bici inutilitzats, manters, narcopisos, moratòries de llicències, … I quantes consultes populars o processos de participació ciutadana s’han portat a terme per governar “amb la gent” consultant les decisions a prendre?
Recordeu que consta al programa electoral de 2015 la consulta als barcelonins per entrar a l’Associació de Municipis per la Independència? Doncs no s’ha fet tampoc.
És per això que considero que cal establir un model per Barcelona radicalment democràtic, en el qual, aprofitant el Reglament de Participació Ciutadana en vigor, constantment se sotmetin a consulta ciutadana les actuacions a portar a terme, tant a escala de Districte com a escala de ciutat. Només així farem una ciutat oberta, participativa i sotmesa únicament al criteri dels veïns.
