Per poder donar una resposta realista a aquesta qüestió cal tenir present que estem referint-nos a la legislatura d’un Parlament que, després dels fets sobiranistes no reeixits d’octubre de 2017, segueix sent autonòmic i controlat pels efectes de l’aplicació del 155. Certament aquest és un Parlament autonòmic, però també és cert que en ell hi podria seguir havent, si hi hagués la voluntat política necessària per avançar sense excuses cap a la construcció de la república catalana, una majoria d’escons independentistes, tot i que, pel que s’havia vist fins ara, no sembla que l’acció parlamentària de Junts per Catalunya i d’ERC vulgui anar més enllà de fer un discurs amb referències retòriques a una república que en la legislatura actual no es mostren gaire disposats a construir.
Aquesta majoria sobiranista hauria de fer servir la mala imatge internacional de la monarquia espanyola, la situació de corrupció generalitzada de les elits, la manca de separació de poders, la fallida econòmica de l’Estat, la persecució judicial de la població per les seves idees, el foment i la tolerància des del poder de la violència feixista als carrers, l’existència d’una democràcia sota mínims, de presos polítics retinguts com a ostatges i d’exiliats polítics, per fer-ne una denúncia constant en el Parlament, tot presentant com a alternativa real la construcció de la república catalana que necessitem i volem. Perquè mai en la història dels dos darrers segles de Catalunya hi ha hagut una altra època, com aquesta, en què el suport popular a la independència per poder construir un estat propi sobirà, lliure i just, la república catalana, hagi estat tan important i nombrós, i aquesta situació no es pot deixar malmetre de cap manera.
Una altra de les tasques parlamentàries fonamentals que s’hauria de fer en aquesta legislatura és la de denúncia permanent de la “infracultura” de l’odi i de la violència que Ciudadanos i PP han introduït al Parlament, amb la passivitat còmplice del PSOE de Catalunya, i que convertida en autèntica violència feixista l’estan estenent per Catalunya grups organitzats que compten amb la permissivitat de la monarquia, del govern espanyol i de l’oligarquia associada al voltant de l’IBEX-35, així com la inacció dels tribunals de justícia que miren cap a una altra banda i no veuen delicte d’odi ni de violència allà on sí que el veurien els tribunals dels països democràtics d’Europa. És molt important seguir denunciant aquest fet perquè arreu del món ja comencen a saber que aquesta lluita del poble de Catalunya per exigir que es respecti el nostre dret a l’autodeterminació, és també alhora una lluita per la defensa dels valors democràtics davant de l’ascens de la barbàrie feixista a molts estats del món.
D’altra banda, i davant d’aquesta situació d’acció política limitada del Parlament autonòmic, i de les tímides propostes institucionals de crear un Consell per la República i un Fòrum Cívic Constituent, que neixen enmig de contínues contradiccions i sense aconseguir tenir gaire credibilitat, es fa clar que la tasca més important a fer per poder avançar cap a l’objectiu de construcció de la república catalana és la de mobilitzar la població de Catalunya i donar-li el protagonisme en aquest procés. I en aquest sentit proposem que es treballi en tres línies d’acció, que ara anunciem però que posteriorment s’hauran de concretar i desenvolupar amb profunditat, i que en la seva posada en marxa haurien de poder comptar amb la implicació activa dels CDR, ANC, Òmnium, Procés Constituent, Som Alternativa i dels moviments socials que lluiten per defensar els drets i els valors col·lectius (sanitat, educació, PAH, associacions de veïnes i veïns, pensionistes, …). S’hauria, també, d’intentar incorporar-hi la CUP, així com els sectors dels partits parlamentaris independentistes (JxCAT i ERC) i dels sobiranistes dels Comuns que estiguin d’acord amb l’objectiu de construcció immediata i des de baix de la república catalana.
Les tres línies d’acció que proposem són:
1. Organitzar la població per mitjà de la seva participació en consells territorials (oberts i transversals) de la república, que treballaran en la construcció des de baix de la república catalana. Amb aquest objectiu s’haurà de fomentar la creació de consells territorials a cada poble o municipi mitjà o petit de Catalunya i a cada un dels barris o districtes de les ciutats o viles grans (barri o districte en funció del nombre d’habitants). En aquests consells territorials s’hi podrà participar a títol personal o com a representant d’entitats o organitzacions locals. Els consells s’hauran de coordinar periòdicament a tres nivells per mitjà de delegats. El primer nivell serà el de ciutats mitjanes, o de comarques per als municipis mitjans i petits, o de districtes de ciutats grans. El segon el de ciutats grans i les vegueries. I el tercer el del conjunt de Catalunya. Paral·lelament, es crearà el consell nacional d’organitzacions polítiques i d’entitats de país, el qual inclourà una representació institucional de la Catalunya de l’exili i també de la Catalunya exterior (els catalans que viuen a l’estranger, així com persones destacades que donen suport internacional a la nostra causa). El consell territorial de Catalunya i el consell nacional d’organitzacions polítiques i d’entitats de país es coordinaran periòdicament per establir les estratègies de país que es considerin necessàries i adients.
2. Endegar de manera immediata en tot el territori un procés transversal de debats populars (sense excloure ningú) que amb la implicació dels consells territorials de la república permeti posar les bases per a la construcció de la república. Aquest procés de debats, en una segona fase, donarà pas a un procés constituent que serà liderat per una assemblea constituent elegida per sufragi universal i expressament per a la confecció de la constitució. L’assemblea constituent haurà de recollir les aportacions amb més suport dels debats populars i les incorporarà al text constitucional. Aquesta etapa de redacció del text constitucional ha de culminar amb la presentació i aprovació en referèndum de la constitució de la república catalana.
3. Posar en marxa i dinamitzar la pràctica social quotidiana dels valors republicans de llibertat, igualtat i de fraternitat solidària, practicant des d’un pacifisme actiu la desobediència a les lleis injustes que limiten l’exercici dels drets i les llibertats, tot tenint present que la desobediència a lleis injustes és un deure de dignitat i un dret ètic. Cal també contemplar, quan s’escaigui, el recurs a organitzar aturades de país com a suport a les mobilitzacions.
Ara és l’hora d’organitzar-nos com a país per aconseguir que es respectin els nostres drets individuals i col·lectius, i és l’hora de tirar endavant col·lectivament la construcció, des de la base popular, de la república catalana independent, i això només ho podrem aconseguir amb la implicació de totes les persones que volem per a Catalunya, i per a tot el món, una societat més lliure, digne, solidària, fraternal, igualitària i justa.
Estic d’acord amb les tres línies d’actuació que s’hi proposen. De fet, coincideixen -en bona part- amb les línies d’altres associacions polítiques i socials.
Me n’interessa especialment la tranversalitat i la voluntat de mobilització de base popular que implica la proposta.
Tot es planteja amb una alegria desmesurada, amb una falta d’atenció cap a la part contrària, cap el imperi, l’última confrontació, ara és sap, les seves forces tenien ordres, si calia, de disparar a matar. La cosa no es tan simple molts actors tenen que posar-se d’acord i anar tots a una, cosa molt improbable per no dir imposible, fins el final. Tenim que tindre una àmplia majoria, cosa que no tenim, i el suport internacional que tampoc tenim ni tindrem, ningú ens farà costat a costa d’un país membre, hem de ser realistes, aquest camí és un somni però no és real.
molt d’acord en que el Consell de la República i el Fòrum Cívic Constituent han de guanyar en credibilitat per tal que siguin operatius
Em semblen tres bones línies d’acció. Caldria anar-les concretant. Pel que fa als consells territorials, considero bàsic que tinguin autonomia d’acció (i que també es fomenti la coordinació i interactuacio amb els altres cercles). En la segona línia d’acció: els debats que donarien pas al procés constituent, crec que hauríem d’estar amatents a com evoluciona el Consell Assessor pel Fòrum civic constituent. Si realment tira endavant, caldria buscar punts de debat i coordinació. I pel que fa a la tercera línia d’ actuació, ens caldria buscar la complicitat i la col.laboració d’altres entitats independentistes i sumar forces. No sóc gaire partidari d’accions aïllades que desgasten la ciuradania i tenen poca repercussió. En qualsevol cas: ànims… i si perseverem… ho aconseguirem! Salut i República. SiR.
L’absurda voluntat de l’Espanya monàrquica, imperialista i franquista per prevenir el naixement inevitable de la república catalana comporta, en definitiva, el final del “somni” europeu.