El Partit Popular del Sud Tirol (SVP) va vèncer amb claredat les eleccions provincials del 21 d’octubre. Amb 119.108 vots la formació de dreta nacional tirolesa va arribar al 41,9% i 15 dels 35 escons. Malgrat la clara victòria, el partit encapçalat per Arno Kompatscher va perdre dos diputats i va mantenir-se o descendir com la resta de partits del Tirol amb dues excepcions.
La Lega va créixer de forma notable amb 31.510 vots i passant del 2,5% (en coalició amb Forza Italia) a un 11,1% en solitari. De fet multiplica d’1 a 4 escons la representació en un territori germanòfon normalment hostil a la Lega.
TK irromp al Parlament
L’altra vencedora de la nit és la llista Team Köllensperger. Creada tot just el juliol de 2018, la formació té un discurs regionalista allunyat del centralisme clàssic de l’esquerra italiana. El partit, de fet, és l’escissió tirolesa del Moviment 5 Estels i combina el discurs renovador, meritocràtic, oposat a la demagògia dels partits tradicionals amb un regionalisme tirolès que reclama una autonomia propera a la sobirania. TK acusava el Moviment 5 Estrelles de centralisme italià i d’ignorar la realitat nacional tirolesa. El Tirol del Sud és la regió amb més autonomia d’Europa. Gestiona l’ensenyament en el qual l’alemany té ús preferent i té el control del 90% dels impostos del seu territori. Itàlia no té gairebé competències exclusives. La majoria són compartides com l’administració local, la seguretat, l’educació primària i secundària, el comerç i la sanitat. O bé són exclusives del govern tirolès com la toponímia, l’urbanisme, el turisme, l’agricultura i l’educació infantil. Del no res TK ha irromput al parlament amb 43.515 vots i el 15,2% amb 6 escons. En canvi, el Moviment 5 Estels aconsegueix un sol escó amb un 2,4%.
Retrocés de STF i DF
Els independentistes de Sud Tiroler Freiheit (1) perden el tercer escó que havien aconseguit el 2013 i retornen als dos que tenien amb 16.927 sufragis (el 2013 havien aconseguit 20.736 i un 7,2%). El 6% obtingut suposa un retrocés marcat per l’ascens de la Lega amb un discurs proper al de STF i l’aparició de Team Köllensperge. Qui més es veu afectat, però, és el partit de dreta Die Freiheitlichen que ha vist com els seus 6 escons es convertien en 3. El discurs per limitar la immigració de la Lega seduïa el seu electorat oposat a la immigració massiva (DF és proper al FPÖ austríac) i, alhora, TK adoptava el discurs oposat a la casta política italiana. DF es queda amb 17.620 vots o el 6,2% com a cinquena força. El 2013 va quedar segona força amb 51.504 vots i el 17,9%.
Desfeta dels partits italians
La resta de partits italians perden suport, com els Verds (6,8% i 3 escons), l’esquerra italiana, que frega el ridícul amb el 3,8% i un escó, o l’extrema dreta italiana de Fratelli d’Italia amb un 1,7% i un sol escó. Aquesta formació recull la bossa de vots de població italiana actualment vivint a la ciutat de Bozen i gens integrada a la nació tirolesa. Vots que també van a Forza Italia i Casa Pound que no entren al Parlament per no superar l’1%.
Trentino
La part italianòfoba de la regió tirolesa, el Trentino, té també una identitat diferenciada de la resta d’Itàlia sense arribar al notable suport dels sobiranistes (55,4% en aquestes eleccions) del Sud Tirol. En les eleccions provincials, al Trentino la vencedora ha estat la Lega amb el 46,74% dels vots en un bloc que hi donaven suport Lega (27%, quan el 2013 obtingué un 6,2%), autonomistes de dreta (Autonomisti Popolari, 3%), Forza Italia (2,8%), Fratelli d’Italia (1,44%) i grups menors com els ladins (minoria nacional vinculada als friülans i els romans suïssos) d’Associacione Fassa que obtenen 2.490 vots i l’escó reservat a la minoria ladina. L’altra força ladina, Moviment Ladin de Fascia, de Ferruccio Chenetti, obté 1.890 vots i queda fora del Parlament. Union Autonomista Ladina, aliada al centreesquerra el 2013, havia aconseguit l’escó ladí aleshores.
Els perdedors al Trentino són l’esquerra italiana del PD (14%) que es queda amb el 25% del seu bloc, malgrat l’aliança amb els autonomistes d’Unione per il Trentino (4% quan el 2013 havia aconseguit un 13%). El PD, aliat al PATT i a UT, havia vençut les darreres eleccions amb el 58% dels vots (dels que 22% eren del PD). També retrocedeix l’aliat de l’SVP a la regió veïna, el Partito Autonomista Trentino Tirolese, d’Ugo Rossi, expresident provincial, que obté 32.109 vots i el 12,6% (tenia un 17,5%) en solitari baixant de 6 a 3 escons. La divisió, provocada pel PD, de les forces d’esquerra ha fet impossible reeditar l’aliança vencedora de 2013. El PD, dirigit des de Roma, va bloquejar el setembre un acord proposat pel PATT. En canvi les forces de dreta dividides el 2013 han fet front comú al voltant de la Lega.
(1) STF és una escissió radical d’Union Für Südtirol. L’ala moderada, que ha renunciat a la independència, Bürger Union für Südtirol, queda fora del Parlament amb un 1,3%.
