És denigrant l’incident que va succeir fa unes setmanes entre l’alcalde de Perpinyà i l’Ambaixador del Regne d’Espanya a París. Aquesta actitud intervencionista i assimilacionista en els afers interns d’un representant de l’Estat francès —en aquest vas l’alcalde de Perpinyà— fent ús de la seva llibertat, tot rebent el president Torra amb el llaç groc posa de manifest el caràcter ultrajacobinista i molt autoritari de la diplomàcia espanyola.
No és la primera vegada que membres de la diplomàcia espanyola “donen la nota” i es posicionen, rabiüdament, contra Catalunya i la democràcia. Cal recordar l’exministre i ambaixador Pedro Monerés a Whashington o més recentment l’escàndol protocol·lari de Marichalar a Suïssa. Les actituds iracundes i irascibles del poder imperial espanyol —sigui polític, social, diplomàtic o judicial— envers la pau, la democràcia i la negociació política impliquen que “aquesta gent tan ufana i tan superba” no vol, de cap de les maneres, solucionar un assumpte eminentment polític. Però cal recordar —a tota Europa i el món— que actualment a octubre de 2018, tenim nou presos polítics a tres presons, diversos exiliats a Bèlgica, Suïssa i Escòcia i un miler llarg encausats per raons estrictament polítiques, per pretendre defensar la llibertat, la sobirania i la democràcia a Catalunya.
En síntesi, tornant a “l’incident” antidemocràtic de Perpinyà, tot plegat constata la pressió irracional de la superestructura espanyola —corrupta i corcada— sobre l’Estat francès i en general sobre tota Europa per tal d’intentar anihilar el procés democràtic social i sobiranista català. Per aquesta raó és més necessari que mai reactivar i reforçar la diplomàcia catalana i tota una xarxa de “diplomàtics amateurs” amb contactes, reals i virtuals arreu d’Europa.
