En els últims temps s’ha posat de moda entre les persones preocupades pel brut i injust model energètic que hem heretat del segle XX —causant de l’escalfament de l’atmosfera i incapaç de cobrir les necessitats bàsiques de tota la humanitat—, proposar com a objectiu a assolir, la descarbonització de l’economia. Però, què s’amaga darrere de tanta xerrameca?
Es pot descarbonitzar l’economia de les societats humanes quan són absolutament dependents dels sistemes naturals, que en són el seu manteniment i també dependents de les relacions ecològiques que en regulen el funcionament?
La vida al planeta Terra està basada en diversos cicles, entre ells el cicle del Carboni, a més dels del Nitrogen, Oxigen, Hidrogen, Sofre, Fòsfor, Calci, Magnesi i Potassi. Aquests elements constitueixen el 97% de la massa del cos humà i el 95% de la massa de tots els organismes vius.
El cicle del carboni és un cicle biogeoquímic pel qual el carboni s’intercanvia entre la biosfera, la litosfera, la hidrosfera i l’atmosfera de la Terra. El Carboni és el quart element més abundant a l’Univers, darrere de l’Hidrogen, Heli i Oxigen. És l’element bàsic de la vida a la Terra i existeix en dues formes: carboni orgànic (organismes vius, morts i en descomposició) i carboni inorgànic (roques).
Els que postulen la descarbonització de l’economia haurien d’explicar amb tot detall que és el que pretenen dir amb l’ús d’aquesta paraula.
Les persones amb una mínima formació ecològica entenen que la descarbonització és disminuir l’intercanvi de Carboni entre la biosfera, la litosfera, la hidrosfera i l’atmosfera de la Terra. És això el que postulen els descarbonitzadors?
Alterar el cicle del Carboni té conseqüències i aquestes poden ser nefastes per a les societats humanes. Però resulta que la societat industrialista s’ha basat a crear addicció a la crema de materials fòssils carbonatats, els anomenats combustibles fòssils, que alteren radicalment el cicle del Carboni.
I el problema és que la incultura energètica dominant confon combustibles fòssils amb l’energia. Quan els materials fòssils són cremats per disposar d’energia tèrmica, donen com a resultat les emissions de CO2 que estan alterant greument el cicle del Carboni.
Deixem de banda, d’una vegada, els eufemismes i afrontem obertament la realitat actual: per evitar l’alteració del clima, la societat industrialista ha d’abandonar radicalment l’addicció a la crema dels combustibles fòssils per poder disposar d’energia.
Així doncs, deixem de parlar de descarbonització i comencem a dir les coses pel seu nom: alliberar la societat de l’addicció fòssil, crear societats lliures de foc fòssil i també de ‘foc’ nuclear, ja que darrere de la paraula ‘descarbonitzar’ s’amaguen, d’una banda, els senyors de l’àtom, que un cop van pretendre nuclearitzar el planeta (amb el seu discurs Àtoms per a la Pau van crear la perfecta coartada per al desenvolupament d’armament nuclear) i, encara avui, la nucleocràcia no ha assimilat el seu continuat i estrepitós fracàs tecnològic, al llarg de més de 50 anys, amagant-lo avui darrere de l’altisonant xerrameca descarbonitzadora, com si tot el cicle del combustible nuclear estigués lliure d’aquesta dependència fòssil, extravagant afirmació que la tossuda realitat s’encarrega de desmentir.
I també, d’altra banda, darrere de la paraula ‘descarbonitzar’ s’amaguen els senyors del foc fòssil amb la seva quimera del CCS-Carbon Capture and Storage, per continuar, in aeternum, el seu negoci d’enriquir-se a costa d’alterar el cicle del Carboni.
Ja és hora de deixar d’utilitzar la paraula ‘descarbonitzar’ i dir les coses pel seu nom. El llenguatge és una arma i ha de ser utilitzada per avançar cap a una societat lliure de foc, sigui el foc fòssil, sigui el ‘foc’ nuclear.
I avui, la nostra societat pot caminar per una senda lliure de foc, gràcies a les persones, grups, empreses i països que, malgrat tots els impediments polítics, econòmics, administratius, etc. imposats pels jerarques de la societat fòssil-nuclear, van actuar de forma pionera per contribuir al desenvolupament del gran ventall de tecnologies que avui ens permeten disposar d’energia sense necessitat de foc.
