Les desavinences entre JXCAT i ERC a l’hora de respondre al repte plantejat pel jutge Llarena sobre els diputats encausats ha tingut un parèntesi aquest estiu gràcies a l’aturada parcial de l’activitat parlamentària. No obstant això, ara torna a sorgir la qüestió, tot i que els diputats afectats ja ni cobren el sou ni tenen actualitzades les seves dades al web del Parlament de Catalunya.
Durant l’estiu, però amb més intensitat aquests darrers dies, s’obren negociacions per tractar de resoldre aquesta qüestió. Respondre servint el mandat democràtic del poble de Catalunya o bé atendre, encara que sigui amb algun matís, les mesures suspensives del jutge espanyol, vet aquí la qüestió.
La visió d’ERC passa per no provocar nous pronunciaments judicials, en aquest cas sobre la figura de Roger Torrent, el president del Parlament, ja que confien en la seva figura com a carta electoral en el cas d’avançament d’eleccions (una eventual incriminació li impediria presentar-se a les eleccions).
I per l’altra part, JXCAT defensa el principi de restitució del president Carles Puigdemont, atès que va ésser l’únic argument que va permetre la moderada victòria en les eleccions autonòmiques excepcionals del passat 21 de desembre de 2017, i que encara resta pendent de compliment. Està clar que si perd la condició de diputat ja no podrà ésser en cap supòsit restituït com a president. Aquest és, simplificadament, el problema a resoldre en els pròxims dies.
En cas de desacord, podrien convocar-se noves eleccions, tot tornant al punt de partida, però amb noves dades pels electors sobre les autèntiques raons d’uns i altres.
Del 18 de juliol d’enguany, quan es va evidenciar el desacord a la mesa del parlament, fins al 25 de setembre, s’han succeït reunions a tots els nivells, en els que han intervingut els presos i els exiliats, i així i tot no hi ha encara una posició clara que no sigui l’efectivament practicada de la retirada del sou a Carles Puigdemont, refugiat a l’Estat belga, i també als qui són en presó preventiva, Oriol Junqueras, Jordi Sánchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva, tots ells investigats i pendents de judici, per un presumpte delicte de rebel·lió que pot suposar dures penes de privació de llibertat, a més de copioses sumes derivades de la responsabilitat civil. Joaquim Forn ja es va desdir de l’acta de diputat, i té intenció d’abandonar l’activitat política.
El problema a resoldre encara és més complicat tenint en compte que aquesta suspensió, que segons la interlocutòria del jutge Llarena seria provisional, deixaria el Ple del Parlament amb unes majories diferents de les actuals, i per tant, quedaria malmesa l’estabilitat del Govern en un període indeterminat, perquè el Tribunal Suprem ja parla d’ajornar el judici fins passades les eleccions municipals de maig de 2019, “per a no interferir dins la dinàmica electoral” per una eventual sentència condemnatòria exemplaritzant en extrem (no menys de 15 anys de presó, a més d’inhabilitació per a la política durant 20 anys).
