El candidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona, Alfred Bosch, va aconseguir 519 vots a les primàries del seu partit, en les quals era candidat únic.
La candidata del PDeCAT, Neus Munté, en va necessitar 405 per imposar-se còmodament a l’altre candidat, Carles Agustí, que en va treure 172.
Si féssim un exercici purament matemàtic i extrapoléssim la suma dels vots d’Alfred Bosch i Neus Munté del municipi de Barcelona a la població de tot Catalunya, en sumarien 4332.
En canvi, aquesta setmana, 9.924 socis de l’ANC hem votat Sí a unes primàries obertes i a una llista única independentista a les grans ciutats del país. Som gairebé el 90% dels participants, un resultat que avala àmpliament la proposta inicial del secretariat nacional.
Un resultat tan ampli envia tres missatges claríssims:
El primer, que la presumpta divisió del sobiranisme existeix a les cúpules dels partits, però no a la base.
El segon, que la societat civil d’aquest país encara té prou múscul per posar en marxa una agenda política al marge del poder.
El tercer, que l’impacte d’algunes estrelles mediàtiques a Twitter no es correspon amb la seva capacitat d’arrossegar vots, cosa que haurien de tenir en compte els partits a l’hora de fer fitxatges d’última hora.
Amb la capil·laritat de l’ANC, el procés de primàries a tot el país rep una empenta segurament definitiva. L’entitat obrirà ara una ronda de consultes amb les seves pròpies territorials i les organitzacions implicades, Primàries Barcelona, Primàries per la República, i els primers grups organitzats a Reus, Mataró i altres ciutats.
Entre tots, caldrà convèncer primer la ciutadania en general que l’aposta és seriosa. Després, aconseguir que l’onada de participació arrossegui els grans partits, que fins ara s’ho han mirat amb un recel comprensible, però cada vegada menys justificable.
