La UE, un zero a l’esquerra?

Estan passant coses molt greus a la nostra estimada Europa. En aquests moments, la UE, Europa i la Immigració formen un trinomi molt complicat, on sembla que la qüestió cada dia es complica més. Ara bé, el problema no és Europa (caldria més Europa que mai). La veritable desgràcia són els polítics, a voltes molt corruptes i poc preparats, que manen a les institucions europees, totalment incompetents, i el jacobinisme neonacionalista i reaccionari de certs estats que pensen que encara són autèntics imperis colonials, però que de fet no deixen de ser un zero a l’esquerra, per tal de resoldre macroproblemes molt vidriosos i complexos com són la gestió de la immigració i el control de la frontera sud de la Mediterrània.

La UE s’ha de reformar en profunditat si no vol morir d’inanició. La UE s’hauria de transformar en una autèntica, en una veritable Europa federal dels pobles; on es combini l’Europa de les Regions, el dret a l’autodeterminació dels pobles i una estructura política única —diplomàtica, de defensa, d’assumptes immigratoris— on, veritablement, es pugui posar una mica d’ordre i de la justícia social en relació amb els fets tan lamentables que estan succeint a la frontera sud de la Mediterrània i, especialment, a Líbia. Si no s’articula una veritable UE en condicions de poder gestionar i intervenir, quan faci falta, al sud de la Mediterrània, es corre el risc que a gran part d’Europa la democràcia, l’economia i l’estat de benestar quedin completament col·lapsats. A 2018, l’Europa dels estats actuals s’ha comprovat que no funciona de cap de les maneres. És massa gran per segons quins aspectes i massa petita per segons quins d’altres. Ara ens cal més llibertat i sobirania per a les nacions (sense estat) i regions autènticament històriques i, alhora, una estructura política forta i molt més democràtica des de Brussel·les que pugui tractar amb responsabilitat les diferents qüestions complexes i els drames humanitaris de la immigració, la diplomàcia i la política exterior autènticament europea. No es tracta de provocar “efecte crida” perquè tota la misèria del món vingui a Europa, sinó que cal una autèntica política immigratòria comuna que gestioni els fluxos migratoris Sud-Nord, que controli i persegueixi les màfies i que es creïn unes veritables ajudes al subdesenvolupament del continent africà.

En síntesi, cal aplicar molta voluntat política, que impliqui més Europa i més democràcia, llibertat i justícia social per evitar, definitivament, que l’actual UE no esdevingui un veritable zero a l’esquerra.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets