Un nou estudi avala l’èxit de la immersió

image_pdfimage_print

La immersió lingüística és una peça fonamental per a la cohesió de la societat catalana i una eina imprescindible per assegurar el coneixement de les llengües oficials de Catalunya i sense el qual es limitarien les oportunitats de promoció social, sobretot de la població d’origen castellanoparlant.

No oblidem que la immersió és un recurs que s’usa a tot el món, on gairebé sempre s’ensenya l’alumnat immigrant en la llengua del país d’acollida. Però segurament quan parlem d’immersió i de la polèmica que de vegades l’envolta (sovint interessada) ens referim a aquells territoris on la llengua preeminent està en disputa per qüestions polítiques o poblacionals. En aquest sentit, el cas més conegut i primerenc d’un programa d’immersió és al Quebec, on a la segona meitat del segle XX i per iniciativa de les famílies angloparlants, es va començar a implantar l’ensenyament en francès. A Catalunya, la primera aplicació del Programa d’Immersió Lingüística es dugué a terme el curs 1983-84, a escoles públiques de Santa Coloma de Gramenet amb una població d’alumnes majoritàriament castellanoparlants, gràcies a l’empenta d’unes quantes famílies d’origen immigrant que volien que els seus fills fossin educats en català. Donats els bons resultats s’estén aquesta metodologia a altres escoles i indrets. A partir del curs 1992-1993, l’escola en català es va convertir en el model d’ensenyament a tot el país.

Pel que fa als efectes cognitius de la immersió en alumnat de llengua familiar diferent, s’han fet moltíssims estudis que demostren el benefici tant pel que fa a l’aprenentatge de la llengua de referència com a l’adquisició d’altres llengües que s’introdueixin posteriorment. Així doncs en general, tant pels beneficis socials com pels cognitius, els mètodes d’immersió no són discutits ni als estats que acullen població immigrant, ni tampoc en aquelles regions amb bilingüisme present però amb un respecte estatal per la diversitat nacional, cultural i lingüística del territori, com el Quebec (Canadà). Als Països Catalans, per interessos polítics i pel menyspreu continuat de l’Estat espanyol sobre la identitat catalana, permanentment hi ha una pressió per canviar el model d’immersió, per, en últim terme, eliminar-lo o més clarament canviar-lo per una immersió en castellà, que en definitiva d’això es tracta.

Publicitat

És per tant important tenir estudis qualificats, més enllà de la percepció general, sobre l’èxit del programa d’immersió en català i els seus beneficis socials. En aquest aspecte cal destacar el recent treball publicat per Garcia Sevilla, L.; Garcia Higón, G. «Immigració, immersió en català i rendiment escolar: dos estudis revisats» a la Revista Catalana de Pedagogia, aquest 2018.

El primer estudi examina els expedients acadèmics d’una escola vallesana d’educació general bàsica (EGB) des de set anys abans de la Llei del català del 1983 fins al curs 1983-1984. El segon és una enquesta sobre adaptació al país a estudiants de diversos instituts de les Balears, ja sota el règim de la Llei de normalització del català a les Balears del 1986. En ambdós casos hom relaciona els resultats acadèmics en funció de la llengua familiar (català o castellà) o dels indicadors d’integració. Es demostra que l’adquisició de la llengua catalana no compleix una simple funció comunicativa sinó que principalment facilita l’adquisició de la cultura subjectiva del país, millora els rendiments dels infants d’immigrants de llengua espanyola i el progrés acadèmic apareix relacionat positivament i significativa amb l’ús de la llengua catalana i amb la integració social dels alumnes.

Us recomanem llegir l’article complet directament de la font.