TENDÈNCIA DE MERCAT: Des de Divendres Sant amb caràcter retrospectiu

Fa quatre anys que conec i em relaciono amb els pastels de bacalhau, i altres exquisideses portugueses.

És cert que Europa no s’ha caracteritzat mai per tractar-se d’un territori compromès en excés. Ho cavil·làvem. Sovint, confirmar algunes línies sociopolítiques, només, ens fa més lliures.

Ullo el país dels carrers empedrats des de la seva entranya. La generositat no és quelcom que sigui a l’abast de tothom: acostumo a explicar a l’exterior que els catalans tenim una sensibilitat especial, per a entendre les llengües minoritàries; per aprendre’n d’altres amb facilitat, i per descobrir els problemes que rauen en altres Comunitats, i no obviar-les o ser-ne indiferents. Som gent compromesa.

Publicitat

Puc afirmar amb rotunditat i amb un determinat to de retret, que fins fa escasses dues setmanes, Portugal s’ha mostrat tebi. Sap poc, li arriba poca informació perquè existeix certa privatització dels propis mitjans. Hi ha certa estètica que és important i que mantenen a les sobretaules polítiques; per altra banda, existeix sense cap mena de dubte, una elit que ha viscut molt de temps allunyada d’un conflicte del qual si se’n sabia alguna cosa era: que una àmplia majoria de catalans no se sentien espanyols, i poc més. Es respectava. Els portuguesos són -de mena- educats. Llàstima que podem recórrer a allò que en Comunicació Social s’anomena: la viralització, i la informació a l’abast, des de qualsevol mitjà digital on de ben segur no existirà filtratge ni codi penalitzador.

I aquestes barreres infranquejables s’han començat a tòrcer.

Hi ha dos elements que, si em permeteu l’expressió, ja no perdono: la desinformació, i la complicitat més íntima. Posar l’accent en la violència de l’1-O era legitimar l’acció del poble català i, per tant, deslegitimar públicament. Molts espanyols residents a Catalunya van ser incapaços de fer-ho, des d’una Barcelona, on bé n’han aprofitat les èpoques de glòria.

Vull esmentar al Sr. Garrido, un espanyol de pro, gallec de naixement i portuguès d’adopció de tota una vida: des de la seva actual residència seguim comentant sempre la situació política, em demana per Catalunya i per mi. Ha respectat sempre qui sóc perquè no es mou en la ignorància ni en la indiferència. M’ha volgut conèixer.

La dictadura salazarista, d’aquell Salazar que va entregar a Espanya Miguel Hernández, va capgirar-ho tot. Hi ha qui va perdre possessions, però va guanyar l’Estado Novo. La inestabilitat no és un símptoma de mal auguri, sinó el senyal que alguna cosa s’està movent perquè pot fer-ho; sap com fer-ho. Tots els territoris, totes les persones, tenim dret a què se’ns remogui alguna cosa. No en un estat de temptativa. La misericòrdia ja no funciona. Ser complaent.

Semblarà una bestiesa posar de manifest principis tan bàsics; en aquesta tessitura m’he hagut de veure. Desdibuixada, i d’enlloc. O del lloc. Tanmateix, 65 anys em separen d’aquest home d’arrels fondes, i serà porque nos entendemos um ao outro. Col·locar-nos en el pla de la igualtat a Portugal: s’ha convertit en tendència. Intuició de mercat. I feina, molta feina.

COMPARTIR
Article anteriorAxel Schönberger: “Actualment la separació de poders a l’estat espanyol està suspesa”
Article següentEspanya va denegar l’extradició a Alemanya de l’excap de seguretat de Hitler
Cristina Font i Butxaca
*** CAP DE CULTURA I SOCIETAT @ L'Unilateral *** Cristina Font Butxaca, nascuda a Puigcerdà (Girona) el 21 de Gener de 1988, coneguda també pel seu nom de ploma; Tina Font, es declara Poeta i Comunicadora. Resideix a Barcelona. [e] cultura@unilateral.cat | TF.cultura@columnist.com S'inicià en l’Escriptura des de ben petita, manifestant la seva passió, principalment per al vessant literari de la Poesia guanyant en reiterades ocasions els 'Jocs Florals' de l'Escola Alfred Mata (Puig-reig). L'any 2005, concursà en el 'XXVII Premi Literari Goleta i Bergantí' del Masnou, en el qual li fou atorgat el 1r. Premi en la modalitat de Poesia amb el Recull Poètic: “El Capvespre dels Camaleons”, precedint altres guardons, com foren el 1r. Premi en la modalitat de Poesia en el XIX Concurs Literari de les Borges del Camp de l'any 2008 amb el Recull Poètic: “En Passat Continu”. S'hi han sumat, entretant, altres guardons de treball únic. A banda dels Concursos Literaris que han esdevingut una font de motivació durant el primers anys de trajectòria inicial, ha esdevingut, també Narradora i Rapsode de Recitals Poètics a les Comarques Catalanes del Berguedà, l'Anoia i el Barcelonès. Ha col·laborat exercint de Membre del Jurat dels Jocs Florals del C.E.I.P Alfred Mata de Puig-reig i dels Jocs Florals de Calella. També com a Creadora dels Poemes que acompanyaren el díptic del Nadal de 2008 i de l'11 de Setembre de 2009, respectivament, del Consell Comarcal del Berguedà. A l'actualitat, manté el seu compromís des de fa nou anys com a Secretaria de Comunicació amb l'Associació Literària “Pensaments i Paraules", i fundadora del Projecte @descregud_a, que a l'actualitat està compost per quatre dones. Ha col·laborat fent Ràdio des de l'edat de 12 anys. Ha participat com a dona - independent en les 'Primàries de Barcelona', havent assolit de les primeres posicions, en la primera i segona volta. En concret, de la darrera, aglutinà fins a 1.250 vots. Gestiona #CulturaFaCultura, missatge que prengué una identitat molt forta durant la Campanya, i està ajudant a impulsar un 'Comissionat per la Llengua' a Les Corts. Ha assessorat durant l'any 2018 a líders territorials en Oratòria i Comunicació Pública. Criminòloga de formació, i premiada com a 'Digital Strategist' el passat 2016, ha adherit a la investigació pinzellades creatives provinents del vessant més vocacional (@CFontCOMCRIM — Consultoria). Ha escrit: "Retrat d'una Revisió Teòrica - La Criminologia Crítica i la Criminologia Feminista". Emprenedora, està cursant el Màster en Humanitats: Art, Literatura i Cultura contemporànies. Gestionava des de l’any 2010: tina-font.com, que ha mudat en tina-font.cat. La seva Plataforma ambientada a cavall de la Política, la Literatura i la Investigació; i, fonamentalment, enfocada a la cultura empresarial i l'estratègia digital participant de projectes varis. S'atreví en la seva darrera obra inèdita: "inFANTÀSTIC" a escriure en castellà. També va participar en la 16a. Edició de Narrativa Curta 'Premi TINET' amb l'obra "M. Iconnu". En definitiva, una incansable lectora dels Mentors i Escriptors: Montserrat Butxaca i Daniel Salazar, així com dels Mestres de la Poesia: Octavio Paz, Mario Benedetti, Maria Mercè Marçal, Susanna Rafart i Joan Margarit; a més, d'ésser una creadora de versos en tota regla, definint-se autodidacta, disciplinada, emocional, punyent, molt camaleònica i aprenent de la Llengua Portuguesa.