Manresa és una ciutat mil·lenària que ha viscut períodes d’enorme creixement i ha que ostentat un pes relatiu molt rellevant al conjunt del país, però també ha tingut diversos períodes de decadència i pèrdua d’influència.
Els períodes pròspers sempre han anat lligats a moments en els quals ha pogut potenciar la seva posició geogràfica privilegiada i en la qual hi ha hagut elements que s’han explotat correctament i que han estat el motor pel creixement de l’economia de la ciutat. Ho van ser la gran organització gremial dels segles XII i XIV i la industrialització de la ciutat durant el segle XIX.
D’altra banda, la ciutat ha tingut al llarg del temps un paper rellevant en la política del país amb l’hostatge de Pere III en tres ocasions durant el seu regnat; l’acolliment de la Generalitat durant diversos períodes de la Guerra dels Segadors o l’aprovació de les Bases de Manresa l’any 1892 —primera plasmació escrita dels objectius polítics del catalanisme.
És força evident que als manresans contemporanis ens ha tocat viure una època en la qual la ciutat està en decadència i ha perdut un pes relatiu referent a la resta del país. La pèrdua de Caixa Manresa, fundada precisament en el període daurat del segle XIX n’és un dels símptomes. Així i tot, crec que és un deure dels qui hem nascut i estimem la ciutat mirar de revertir aquesta situació.
Per assolir un canvi de tendència i situar-nos en una posició de creixement de la influència de la ciutat caldrà un canvi de mentalitat general dels seus ciutadans i governants. Penso que l’assoliment d’una República Catalana independent és un element cabdal per caminar cap a aquest canvi de tendència. Una Catalunya autonòmica condemna Manresa a ser una mera capital de comarca amb un baix nivell d’inversions nacionals a causa de l’espoli fiscal al qual és sotmès el país i l’enorme esforç que s’inverteix en accions per combatre el fet de tenir un estat en contra.
En canvi, una Catalunya independent és un escenari ple d’oportunitats per a la nostra ciutat que caldrà, això sí, saber aprofitar. El fet de disposar d’un Parlament de Catalunya realment sobirà i un Govern de Catalunya amb un pressupost d’estat farà que les inversions i canvis polítics s’esdevinguin amb una eficàcia a anys llum de l’actual. Manresa haurà de convertir-se almenys en la capital de la Catalunya Central. I el govern local hauria de batallar per tal que s’instal·lin a la ciutat estructures nacionals d’estat, ja que acumular-les totes a Barcelona suposaria el col·lapse de la ciutat i caure en l’error centralista del model espanyol. Assolir aquest estatus seria el primer pas per a la reactivació econòmica de la ciutat i la captació d’inversió privada.
És una llàstima que durant el procés d’independència el govern local hagi optat per un paper discret de seguidisme d’allò que feien altres municipis per impulsar l’alliberament nacional. El fet de convertir la ciutat en capital de l’independentisme i que abanderi accions per guanyar quotes de sobirania enfront Espanya és, també, un element clau que ajudaria a incrementar l’autoestima dels manresans i el pes polític de la ciutat en el conjunt del país. Posem fil a l’agulla?
