L‘Estatut d’autonomia català és una part vigent del Dret ampliatori de la Constitució del Regne d’Espanya, una anomenada Llei Orgànica. El règim madrileny dirigit per Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría el vulneren, malgrat tot, constantment i com els hi dóna la gana, i sembla que es refien que a l’estranger hom no s’adonarà que aquí de forma molt greu —segons el codi penal espanyol serien en part delictes gravíssims, comesos pel govern espanyol— el govern central vulnera un Dret ampliatori de la Constitució de l’Estat espanyol, com un propietari, senyor de vides i d’hisendes.
L’actuació antidemocràtica i dictatorial del règim espanyol, que amb tots els mitjans a la seva disposició intenta neutralitzar el resultat de les eleccions catalanes del 21 de desembre del 2017, es demostra de manera clara i evident amb el seu intent desesperat d’impedir una reelecció del president català, en exercici però actualment en exili, Carles Puigdemont. Mariano Rajoy vol impugnar fins i tot el nomenament de Carles Puigdemont —ben entès: l’únic candidat— per part del president del Parlament, Roger Torrent, encara que en el Dret espanyol no hi hagi cap fonament per a aquest intent.
La Constitució espanyola del 1978 estableix, a més, de forma inequívoca, i d’acord amb els Drets Humans:
“Art. 23.
(1) Els ciutadans tenen el dret a participar en els afers públics, directament per mitjà de representants lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal.
(2) Tenen també el dret d’accedir en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics, amb els requisits que les lleis assenyalin.“
Segons els requisits legals, Carles Puigdemont, com a diputat elegit al parlament català, pot presentar la seva candidatura per al càrrec de president. A part d’ell, ningú ha estat disposat a presentar la seva candidatura —tampoc cap diputat de l’oposició, i menys que ningú la diputada espanyola Inés Arrimadas, que parla en castellà al Parlament català i es nega a cantar l’himne nacional català—. Les condicions formals per a una candidatura, elecció i investidura estan regulades de forma extensa i definitiva a l’Estatut d’autonomia, ampliatori de la Constitució, i fins ara han estat seguides pels catalans punt per punt.
La jurista Soraya Sáenz de Santamaría que actualment governa Catalunya amb plens poders dictatorials, i Mariano Rajoy volen aturar, però, l’acte electoral, aturant ja prèviament la candidatura de Carles Puigdemont. Després que el Consell d’Estat ha refusat aquest intent il·legal i vulnerador dels drets del diputat Carles Puigdemont, el règim espanyol intenta ara impedir la reelecció del president en exercici de la Generalitat de Catalunya amb una prohibició de la seva candidatura, fent intervenir el Tribunal Constitucional, que com és sabut li és fidel i normalment interpreta el Dret com desitja el Partido Popular. És el mateix Tribunal Constitucional que fa poc va prendre la decisió de no prendre’n cap sobre una demanda admesa contra la imposició actual de l’article 155 de la Constitució espanyola, mentre duri la seva aplicació per part del govern espanyol.
Segons el codi penal espanyol, l’intent il·legal d’impedir la candidatura i l’elecció de Carles Puigdemont pot constituir un delicte greu. Certament, Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría creuen estar segurs del que fan, ja que parteixen de la base que les mancances esclatants de l’estat de dret a Espanya i el partidisme de gran part de la judicatura espanyola els protegiran suficientment d’una persecució per part de la justícia nacional espanyola. Segurament caldrà un tribunal internacional per investigar adequadament les greus vulneracions dels drets humans i altres fets dels membres de l’actual règim espanyol i, vingut el cas, també punir-los de forma adequada.
Les mesures anunciades del règim espanyol vulneren molt especialment l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i conseqüentment tant els drets humans com el Dret espanyol. Però el règim de Madrid no sembla que en faci ni cas. “Si has perdut el bon nom, es viu més fàcilment” [traducció lliure del dístic molt popular de l’escriptor i humorista Wilhelm Busch: “Ist der Ruf erst ruiniert, lebt es sich ganz ungeniert“].
El govern demòfob espanyol sembla que està ben decidit a no acceptar els resultats de les eleccions del 21 de desembre del 2017 a Catalunya. A través d’una justícia que evidentment no és independent sinó servil, fa empresonar o perseguir catalans prominents i, en contra de la prescrita presumpció d’innocència, els aclapara amb una prèvia condemnació pública que vulnera els drets humans, i això per uns delictes que objectivament no han comès. El govern intenta impedir decisions polítiques que no vol, amb empresonaments i persecucions. Fa tancar la delegació catalana a Brussel·les per tal que el president del parlament català —en un viatge a Bèlgica en compliment de les obligacions del seu càrrec, però que paga de la seva butxaca per tal que el règim espanyol no el pugui acusar de “malversació de diners públics”— no la pugui utilitzar per complir amb els seus deures. Anuncia, vulnerant el dret ampliatori constitucional i les garanties generals dels drets fonamentals de la Constitució espanyola, que impedirà la candidatura de Carles Puigdemont al càrrec de president català. Amb estat de dret i amb democràcia tot això no hi té res a veure!
Ningú a Europa, ningú al món que tingui coneixement d’aquests esdeveniments pot ser tan càndid i tan ingenu que no s’adoni de quina comèdia barata es representa a l’Espanya postdemocràtica, per part del règim vulnerador de drets humans, dirigit per Mariano Rajoy. Ningú que sigui un demòcrata convençut i que defensi els drets humans, pot posar-se al costat d’aquest règim postdemocràtic. Ningú que conegui el Dret espanyol i l’internacional i que no el doblegui com vulgui, pot aprovar com el govern espanyol es disposa a vulnerar el dret constitucional espanyol i el seu dret ampliatori.
I malgrat tot, Europa calla i s’ho mira.
I mentrestant, què podem fer per revertir aqeusta situació?
Hola,
Aquest és un missatge seriós i urgent. Cal actuar ràpid perquè el dia 7 acaba el termini per escollir President.
T’envio l’enllaç d’aquest vídeo del +3/24 on David Bondia, president de l’Institut de drets Humans de Catalunya, explica que si permetem que el Tribunal Constitucional (TC) tiri endavant, amb impunitat, la resolució del 27 de gener que obliga a suspendre les resolucions del president i la mesa del Parlament, permetrem que hi hagi un precedent que, a la pràctica, elimina literalment la democràcia a Catalunya i, per extensió, a Espanya. Deixant sense efecte els nostres (sí, els teus, els meus i els de tots) drets de representació i participació política.
El Síndic de Greuges de Catalunya també ho explica molt bé en el comunicat del 30/01/2018. En aquest comunicat ( http://www.sindic.cat/ca/page.asp?id=53&ui=4993 ) al Parlament a presentar una demanda al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), sol·licitant, també, mesures cautelars contra l’esmentada resolució del TC, fet que les deixaria sense efecte i permetria que el Parlament pogués escollir President de la Generalitat. Però, sobretot, i en cas que es guanyes la demanda, evitaria la intromissió del poder judicial sobre el legislatiu, mantenint la separació de poders que cal preservar en democràcia.
Tan en Bondia com el Síndic recomanen que qualsevol persona lesionada en els seus drets pot fer la denúncia davant del TEDH. En aquest sentit, el Síndic diu: “tota la ciutadania de Catalunya, amb independència del sentit del seu vot el 21 de desembre, veu alterat el seu dret de participació política mitjançant sufragi actiu.” Per tant podem, com a persones lesionades, fer aquesta demanda. Una manera de fer-ho és demanant l’empara del Síndic i sol·licitar que, en nom de cada persona, presenti la demanda al TEDH i demani les mesures cautelars esmentades.
El formulari de la queixa al Síndic és aquest. Cal posar les dades ( https://www.sindic.cat/ca/page.asp?id=90 personals, i el text que podeu posar, si voleu (copiar i enganxar), a la casella “motiu de la queixa” és aquest:
“ Davant la resolució del Tribunal Constitucional del dia 27 de gener, que obliga la suspensió cautelar de les resolucions del president i la mesa del Parlament, i que afecten la investidura de Carles Puigdemont com a candidat a president del Govern de la Generalitat de Catalunya, crec que, com a ciutadà, s’han vulnerat els meus drets de representació i participació política. Fet que es valora en el comunicat emès per vostè el 30/01/2018.
Davant d’aquesta situació demano la seva empara i demano que sigui el mateix Síndic, en representació meva, la persona que presenti una demanda al TEDH contra la resolució esmentada del Tribunal Constitucional. Demanant, també, mesures cautelars en virtut de l’article 39 del Reglament del TEDH. “
En les caselles següents es pot posar: “No ho sé”
Tot seguit ho podeu enviar. En total dos minuts. Per preservar els nostres drets i garantir la democràcia no és gaire esforç.
Si pots i ho creus convenient, reenvia aquest correu a tanta gent com puguis. També vull demanar-te un favor, no sóc massa bo en Twiter, pots enviar-lo en aquesta xarxa social? cal fer-lo víric!!.
Crec que convé lluitar amb les seves pròpies armes……un exèrcit potent de juristes que ho denunciïn adequadament, ho portin als tribunals internacionals corresponents i que els obligui a fer política d’una vegada.
Hola,
Aquest és un missatge seriós i urgent. Cal actuar ràpid perquè el dia 7 acaba el termini per escollir President.
T’envio l’enllaç d’aquest vídeo del +3/24 on David Bondia, president de l’Institut de drets Humans de Catalunya, explica que si permetem que el Tribunal Constitucional (TC) tiri endavant, amb impunitat, la resolució del 27 de gener que obliga a suspendre les resolucions del president i la mesa del Parlament, permetrem que hi hagi un precedent que, a la pràctica, elimina literalment la democràcia a Catalunya i, per extensió, a Espanya. Deixant sense efecte els nostres (sí, els teus, els meus i els de tots) drets de representació i participació política.
El Síndic de Greuges de Catalunya també ho explica molt bé en el comunicat del 30/01/2018. En aquest comunicat ( http://www.sindic.cat/ca/page.asp?id=53&ui=4993 ) al Parlament a presentar una demanda al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), sol·licitant, també, mesures cautelars contra l’esmentada resolució del TC, fet que les deixaria sense efecte i permetria que el Parlament pogués escollir President de la Generalitat. Però, sobretot, i en cas que es guanyes la demanda, evitaria la intromissió del poder judicial sobre el legislatiu, mantenint la separació de poders que cal preservar en democràcia.
Tan en Bondia com el Síndic recomanen que qualsevol persona lesionada en els seus drets pot fer la denúncia davant del TEDH. En aquest sentit, el Síndic diu: “tota la ciutadania de Catalunya, amb independència del sentit del seu vot el 21 de desembre, veu alterat el seu dret de participació política mitjançant sufragi actiu.” Per tant podem, com a persones lesionades, fer aquesta demanda. Una manera de fer-ho és demanant l’empara del Síndic i sol·licitar que, en nom de cada persona, presenti la demanda al TEDH i demani les mesures cautelars esmentades.
El formulari de la queixa al Síndic és aquest. Cal posar les dades ( https://www.sindic.cat/ca/page.asp?id=90 personals, i el text que podeu posar, si voleu (copiar i enganxar), a la casella “motiu de la queixa” és aquest:
“ Davant la resolució del Tribunal Constitucional del dia 27 de gener, que obliga la suspensió cautelar de les resolucions del president i la mesa del Parlament, i que afecten la investidura de Carles Puigdemont com a candidat a president del Govern de la Generalitat de Catalunya, crec que, com a ciutadà, s’han vulnerat els meus drets de representació i participació política. Fet que es valora en el comunicat emès per vostè el 30/01/2018.
Davant d’aquesta situació demano la seva empara i demano que sigui el mateix Síndic, en representació meva, la persona que presenti una demanda al TEDH contra la resolució esmentada del Tribunal Constitucional. Demanant, també, mesures cautelars en virtut de l’article 39 del Reglament del TEDH. “
En les caselles següents es pot posar: “No ho sé”
Tot seguit ho podeu enviar. En total dos minuts. Per preservar els nostres drets i garantir la democràcia no és gaire esforç.
Si pots i ho creus convenient, reenvia aquest correu a tanta gent com puguis. També vull demanar-te un favor, no sóc massa bo en Twiter, pots enviar-lo en aquesta xarxa social? cal fer-lo víric!!.