Ahir es va fer públic el report elaborat pel Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO), depenent del Consell d’Europa, que avalua el nivell de compliment d’Espanya de les recomanacions per a prevenir i combatre la corrupció en referència als parlamentaris, els jutges i els fiscals. I les conclusions són desastroses i deixen molt malament Espanya als ulls d’Europa. Literalment, el report afirma que són “globalment insatisfactòries”.
Així, de les onze recomanacions fetes l’any 2013, quan es va portar a terme la darrera avaluació, el report afirma que cap d’elles s’han implementat de forma plena. Només s’han implementat “parcialment” set i en les quatre restants no s’ha avançat gens. Zero.
Particularment crítics es mostren els redactors del report en l’estatut dels fiscals espanyols i denuncien la seva manca d’independència respecte el govern de torn.
Aquesta avaluació crítica per part de l’ens europeu ha portat al President de Greco, el croat Marin Mrčela, a escriure una carta a les autoritats espanyoles comminant-les que implementin accions el més aviat possible per fer realitat les recomanacions. La data límit a aquest respecte serà el 31 de desembre del 2018.
Les recomanacions no implementades
Les quatre recomanacions que no han estat implementades des del desembre del 2013, fan referència als parlamentaris i als jutges.
Pel que fa als parlamentaris, això és, als membres del Congrés de Diputats i del Senat, el report es mostra molt crític perquè no s’han fet passos per a l’adopció d’un Codi de Conducta que inclogui tant la prevenció dels conflictes d’interès, regals i altres avantatges, activitats accessòries i interessos financers i requeriments de transparència. Tampoc s’han implementat mecanismes de control i de supervisió al respecte.
Possiblement la crítica més dura és la que es refereix a la nul·la acció portada a terme per les autoritats espanyoles respecte a la necessitat que s’estableixin requeriments i criteris objectius d’avaluació del nomenament dels magistrats de les Audiències Provincials, dels Tribunals Superiors de Justícia, de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem, per tal d’assegurar-ne la independència. Significativament, en la seva defensa, Espanya al·lega que està estudiant reformes al respecte, d’entre les quals esmenta l’abolició de la participació dels governs autonòmics en la designació del President del Tribunal Superior de Justícia corresponent.
Finalment, pel que fa a la independència i autonomia dels fiscals, tot i que el report reconeix que s’han fet alguns passos, considera que aquests són només parcials i que cal aprofundir-hi més.
En definitiva, que el Consell d’Europa torna a mostrar-se molt crític amb el Regne d’Espanya, com ja va passar ara fa unes setmanes, en referència a la preservació i promoció dels drets fonamentals i del propi Tribunal Constitucional.
