Traducció de l’article en alemany penjat al bloc el 11/02/24 i enviat als eurodiputats i a la premsa de parla alemanya. L’article original es pot trobar aquí.
Ho he llegit i no m’ho podia creure: el Parlament Europeu, amb una gran majoria, ha decidit demanar d’Espanya una investigació sobre les possibles relacions de l’independentisme català amb Rússia. Sobre aquesta absurditat ja s’ha manifestat l’eurodiputat i 130è president de Catalunya, Carles Puigdemont, en una carta als seus col·legues, però he de donar també aquí via lliure a la meva indignació.
Com ha escrit un periodista català capdavanter, hom es meravella fins on poden arribar els ultranacionalistes espanyols a humiliar les institucions europees per tal d’aconseguir el seu objectiu primordial: fer caure el govern Sánchez. Que Putin ha donat als catalans molts diners per desestabilitzar Europa per aquest flanc, és un conte tan demencial que costa de comprendre que persones assenyades puguin creure’s una cosa tan grollera.
Ja no sé si fa quatre o cinc anys que va ser inventat aquest conte de fades. En tot cas, ja llavors va ser desemmascarat com a mentida, sorgida de la manca d’escrúpols i de la ignorància dels serveis secrets espanyols. Fem memòria. Llavors (no sé si ja amb el sistema Pegasus, o amb un antecessor), aquests serveis espanyols s’havien introduït il·legalment en els ordinadors d’una sèrie de catalans que estaven lligats amb l’independentisme. Un d’ells era el periodista J.M. Alay, un íntim col·laborador del president Puigdemont. Als seus documents, els agents hi van trobar un text que, en opinió seva, era una prova de contactes conspiratius amb cercles russos. La veritat era però que Alay, un home poliglot, estava traduint una novel·la russa i el text sospitós corresponia, paraula per paraula, a una pàgina de la traducció. Però aquest error no va ser confessat sinó que es va seguir fent continuar per engegar la llegenda de la “conspiració russo-catalana”, amb l’esperança (com hom veu ara per desgràcia justificada) que una hora o altra els fets reals s’oblidarien.
En tot cas, que precisament ara aquesta faula torni a sortir del calaix de sastre s’explica pel desig de la dreta espanyola, com deia més amunt, de fer caure el govern de Sánchez i, entre altres coses impedir així una entesa amb els catalans que pugui fer trontollar l’statu quo del règim.
Així doncs, la investigació que ara demanen els eurodiputats europeus (i això ja ho haurien de saber per endavant) només pot consistir amb la invenció de noves mentides. Però això no seria cap dificultat pels nacionalistes espanyols. Perquè en comparació amb ells, els germans Grimm o Scheherazade eren maldestres principiants.
