Després d’una nit electoral de patiment per l’independentisme, un cop més, el poble català ha refrendat la independència en forma de República. A manca d’algunes meses que han estat impugnades —que fan que el recompte hagi quedat aturat al 99,89%— i de sumar tot el vot exterior (només el dels catalans que després d’esforços ingents se’ls va permetre votar, altres no han tingut tanta sort) 2.063.361 catalans van posar la butlleta d’una de les candidatures republicanes a l’urna. Són quasi 20.000 vots més que els del ‘Sí’ a la independència en el referèndum de l’1 d’octubre.
En un context de repressió, d’una propaganda desfermada de l’unionisme per fer veure que el procés d’independència estava afectant greument l’economia i d’un efecte psicològic gens menyspreable en aquelles persones més susceptibles a veure’s colpides per la violència i la contundent repressió de l’estat, l’independentisme ha seguit creixent en nombre absolut de vots.
A l’altra banda hi tenim el bloc del 155, acumula 1.899.290 vots, sumant C’s, PSC, PP i la candidatura extraparlamentària Recortes 0. Per tant, prenent les eleccions del 21D com a segona volta del referèndum de l’1 d’octubre i tenint en compte la participació històrica de prop del 82% (ara ja no podran parlar de majoria silenciosa), l’independentisme continua guanyant a l’unionisme amb un 52,07% dels vots davant el 47,93% dels darrers. A més, cal tenir molt present el fet que l’Estat d’Autonomia de Catalunya va ser refrendat per 1.899.897 catalans. És a dir que la República Catalana té un suport que podria arribar a ser de quasi 200.000 catalans més que la llei que ens regeix actualment i que a més aquesta llei ha estat totalment escapçada de forma unilateral per Espanya i ha dinamitat allò que havia decidit el poble català.
Cal analitzar també la situació en la qual Espanya ha situat el nostre país. En primer lloc, una Catalunya intervinguda totalment a escala econòmica; en cas que es pugui formar govern català, aquest dependrà totalment del permís de l’Estat espanyol a l’hora de fer qualsevol despesa que calgui per a la seva acció de govern. Això, amb un espoli fiscal que segueix desbocat i que acumula xifres rècord després de decennis de la seva aplicació. En segon lloc, una Catalunya intervinguda totalment en l’àmbit legislatiu; qualsevol llei que no agrada al govern espanyol és suspesa i posteriorment tombada pel Tribunal Constitucional amb una lleugeresa que fa por. Finalment, tal com s’han encarregat de recordar-nos, en qualsevol moment que Espanya decideixi que no li agrada el govern català, pot decidir de nou aplicar el 155 per eliminar-lo i posar-hi els seus, tinguin el percentatge de vot que tinguin a Catalunya (ara mateix 3 diputats i el 4% dels vots). Això sense tenir en compte que Espanya aplica el sistema judicial al servei del govern, tal com la vicepresidenta es vantava pocs dies abans del 21D, per tal d’imputar i empresonar els nostres polítics.
A aquest escenari se li suma el fet que el govern espanyol i la justícia (sic) espanyola ja responen a la victòria del republicanisme d’aquest dijous amb una acceleració de la repressió contra l’independentisme. Avui s’ha sabut que Santiago Espot ha estat condemnat a una multa de 7.200 € pel simple fet d’haver escrit un manifest. D’altra banda el Tribunal Suprem d’Espanya ha anunciat la imputació de Marta Rovira, Artur Mas, Marta Pascal, Anna Gabriel, Mireia Boya i del director de l’oficina de desenvolupament de l’autogovern, Carles Viver Pi-Sunyer, entre altres. Cal recordar també que el 67,2% dels espanyols volen una Espanya igual a l’actual o amb un nivell de recentralització superior. Això, incloent-hi els catalans dins l’enquesta. Sense incloure’ls-hi sobrepassa amb escreix el 70%. Per tant, pretendre un encaix en el qual els catalans ens sentíssim còmodes dins d’Espanya va directament en contra de la voluntat dels espanyols i a més requeriria una reforma de la Constitució amb el suport de 2/3 d’aquesta població, que precisament en més de 2/3 vol un model d’Espanya més centralitzat.
En conclusió, el poble català i el seu futur govern (que esperem que es formalitzi ben aviat) només tenim un camí a seguir: o implementem el mandat del 27S, de l’1-O i del 21D i per tant despleguem la República Catalana tot prenent el control del nostre territori, o només ens queda optar per patir una repressió i centralització que només ha fet que començar. El poble ha estat sempre a l’altura i ha anat sempre endavant. Esperem que el futur Govern republicà no es faci enrere i aposti per l’únic projecte viable i de futur pel nostre país.
