La convivència no és un monopoli de l’Estat espanyol (ho repeteixo perquè gairebé sembla una broma)
Els partidaris de la unitat d’Espanya diuen que defensen la “convivència”. Si no fos tan greu, jo diria que sembla un acudit:
- Quina convivència representa el no respecte per part del Gobierno de 34 sentències del Tribunal Constitucional favorables a Catalunya?
- Quina convivència representen els cops de porra de la policia espanyola contra joves i vells que volien votar?
- Quina convivència representa que les úniques violències perpetrades darrerament hagin estat provocades per militants espanyolistes?
- Quina convivència representen les signatures basades en l’odi recollides fora de Catalunya contra l’Estatut?
- Quina convivència representa que Espanya s’endugui 16.000 milions d’euros cada any?
- Quants “unionistes” han estat agredits per catalans?
- Qui ha llançat campanyes de boicot contra productes catalans?
- Quina convivència representa destituir i amenaçar de presó (com demanaven els manifestants espanyolistes “pacífics” del 29 d’octubre) el president, el Govern i el Parlament democràticament elegits? Patètic: són representants del poble que apliquen el programa votat per la majoria del poble de Catalunya.
Parlen de convivència aquells que l’han trencada justament quan la majoria del poble de Catalunya decidia democràticament de separar-se de l’estat més corrupte d’Europa. Recordem que els nostres responsables polítics SEMPRE han insistit que es mantindrien els drets de tots els catalans vinguin d’on vinguin,
La pseudocrida a la convivència no és res més que l’amenaça disfressada per trencar-la (ja ho han començat a fer) si no es fa el que diu la minoria sostinguda per les trames Gürtel i el partit imputat per aquesta corrupció.
