Durant el procés, L’ANC i Òmnium Cultural, i les seves delegacions comarcals, han fet una gran tasca de mobilització i d’informació. I en l’etapa que ens queda fins a la proclamació de la independència ben segur que no abaixaran la guàrdia. Peti com peti la declaració unilateral, serà indispensable que segueixin amb aquest esperit constructiu i optimista. “Qui no lluita no viu”, va escriure Victor Hugo. Tot i que probablement haurem de deixar la “revolució dels somriures” i ens veurem obligats a practicar la desobediència civil, aquella que va justificar Henry David Thoreau contra un Estat injust, i que va inspirar les polítiques de Gandhi, Luther King i Lanza del Vasto i, a Catalunya, les de Lluís M. Xirinacs (vegeu Xirinacs. El profetisme radical i no violent, de Lluís Busquets i Grabulosa).
L’endemà del Sí requerirem, encara més, el suport d’aquestes entitats cíviques. Caldrà fer un ampli debat per contribuir a la redacció de la Constitució de la República catalana del segle XXI; una Carta Magna que ha de ser exemplar; que integri totes les aspiracions dels nous moviments socials i que defineixi el model de desenvolupament que volem per a les futures generacions. Un model que no ha de ser marcat, com ho és actualment, pels lobbies econòmics i energètics dominants. El grup Constituïm, tot participant en el debat de les idees, l’11 de maig de 2016 ja va lliurar la proposta al Parlament, resultat d’un debat transversal de persones compromeses i actives en diversos àmbits de la societat, amb l’aportació de 3.400 esmenes de la ciutadania.
No hem fet aquest llarg camí de mobilitzacions per esdevenir un Estat com els actuals, afectats per una greu crisi democràtica; estats corruptes, insolidaris i ineficients davant dels principals reptes de la humanitat, entre ells la justícia social i ecològica i el canvi climàtic. Ens hem de preguntar: quin model de seguretat tindrà la nostra República? Com organitzarem l’administració de Justícia perquè sigui democràtica, eficient i veritablement independent del poder polític? Com preservarem els béns comuns naturals? Per quin model energètic optarem? Deixarem que les elèctriques allarguin la vida dels reactors d’Ascó i Vandellòs a 60 anys? Garantirem l’autogeneració i l’ús directe de l’energia? Tindrem una llei electoral amb llistes obertes? Impulsarem referèndums específics com fan els suïssos? Respectarem el principi de precaució i la “capacitat de càrrega” del territori? Ja avui, tenim una pressió sobre la nostra geografia equivalent a 20 milions d’habitants!
El passat 19 de juny, la secció d’Ecologia i Recursos naturals de l’Ateneu Barcelonès, va convidar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, a donar una conferència a la nostra entitat sobre la Catalunya “independent i sostenible”. El conseller es va manifestar contundent: “Dins l’Estat espanyol no aconseguirem mai ser un país líder en l’economia circular i les energies renovables. La Catalunya Estat crearà milers de nous llocs de treball gràcies a l’economia verda”. I va definir tres dels grans reptes: regenerar les terres contaminades pels nitrats, tancar les nuclears i adaptar-nos al canvi climàtic.
Guanyem democràticament la independència, però l’endemà haurem de començar a pensar sobre els continguts del país que volem i sobre els paràmetres fonamentals de la Constitució republicana. No podem deixar aquesta tasca exclusivament en mans dels partits polítics, ni dels “experts en constitucions”.
Per a la campanya a favor del “Sí” proposem un missatge destinat als partidaris de seguir com una autonomia sotmesa: qui no vol viure en un país que promet –i ho vol fer– més qualitat de vida, més democràcia participativa i una economia que no posi en perill la vida a la Terra? Tot i els 40 anys de retard que portem sobre aquestes qüestions, estem convençuts que la majoria del país sabrà donar resposta, per fi, a tots aquests reptes.
Xavier Garcia, Pep Puig i Santiago Vilanova
Cofundadors d’Els Verds – Alternativa Verda
molt bon article i grans arguments. Gràcies a la gent dels verds de Catalunya!