Hi ha mil raons per mostrar que és un greu error i una greu deslleialtat contra el poble treballador català que diuen defensar, l’aposta dels Comuns contra el Referèndum impulsat pel Govern de Catalunya (Junts pel Sí, ERC i PDCAT) i amb el suport de la CUP, democristians i les grans entitats sobiranistes.
No ens entretindrem en aquest escrit a demostrar la inconsistència i la traidoria contra els interessos de la societat catalana que representa el no donar suport (i de fet boicotejar) a la iniciativa més revolucionària que s’hagi fet en aquesta part d’Europa els darrers anys. Els Comuns aposten per fer costat a l’estratègia del PP, Ciudadanos, PSC, per la continuació del robatori, de l’expoliació a què ens sotmet l’Estat espanyol als catalans, als atacs a la llengua catalana, a la llibertat i la dignitat dels catalans. Aposten per la continuïtat de la presó espanyola, la presó de nacions i no pas “nació de nacions” que és i ha estat sempre Espanya.
Parlarem en tot cas de les “raons” que han conduït a l’aposta dels Comuns contra el Referèndum d’autodeterminació. Primer de tot ho fan per “coherència”, per continuar la tradició del PSUC, mur de contenció de l’independentisme, tal com l’anomenàvem ja als anys setanta els que ja militàvem en organitzacions partidàries de la Independència dels Països Catalans. ICV va prendre el relleu antiindependentista d’esquerres i el van transmetre als Comuns. Només cal veure les cares i paraules d’odi de gent com Cuscubiela o Boada contra els partidaris de la democràcia i el referèndum. Seria una mena de raó ideològica: són enemics d’una República Catalana.
Però entre els dirigents i quadres comuns no tots pensen exactament igual: els uns no volen de cap manera separar-se de la mare Espanya simplement per principis, són espanyols fins a la medul·la, es tracta d’un plantejament etnicista, d’odi contra qualsevol possible hegemonia catalana a Catalunya (la “crosta” catalana). Són els més rucs i primaris, autèntics dinosaures polítics amb disfressa progre o “revolucionària”.
Però n’hi ha uns altres més intel·ligents, aquells que veuen en la intimitat que a Catalunya li cal la Independència i que la gent viuria mil vegades millor en una República catalana però que tanmateix han decidit boicotejar el procés i el Referèndum perquè els qui el dirigeixen no són ells. Sinó que és conduït des de la transversalitat dels “burgesos” del PDCAT, els moderats socialdemòcrates d’ERC, els que els fan la competència des de la CUP o els romàntics independents de Junts pel Sí. Prefereixen esperar que vinguin temps millors, quan els Comuns ja siguin majoritaris al Parlament català i puguin imposar una Independència genuïnament espanyola, sense ombra de catalanitat, sense trencaments, dirigida i controlada per la seva gent cosmopolita. I ja sabem que per al nacionalisme espanyol -del qual els Comuns en són una part- el món és un subconjunt d’Espanya. N’hi ha uns tercers segurament minoritaris que votaran Sí però que continuen fent el joc als altres dos sectors.
