El viatge del President Puigdemont als Estats Units s’està convertint per moments en un triomf en tota regla, sobretot pel fet que, a diferència de la Unió Europea, la seva capacitat de moure’s pels cercles polítics, mediàtics, acadèmics i socials és molt més àmplia. Als Estats Units, l’ombra espanyola és escassa, i això es nota.
Al llarg dels quatre dies que porta a l’altra banda de l’Atlàntic, i després d’haver acabat les seves estades a Massachussets i Washington, ja es pot ben dir que ha reeixit en fer-se un forat en l’agenda americana. I ni tan sols els numerets d’Arran, ni els discursos de pluja de milions de Rajoy, han aconseguit invisibilitzar un viatge i uns contactes que poden tenir una gran transcendència en els propers mesos, per raons de tots conegudes.
I encara més. En la seva conferència a Harvard, Puigdemont no només no es va tallar, sinó que va anara a la càrrega, amb una estocada amb molta mala intenció, quan va recordar que Espanya i Turquia són els únics estats (se suposa que del nostre entorn) que constitucionalitzen que l’exèrcit ha de vetllar per la integritat nacional. Dispara amb bala, el President, equiparar ambdós estats que estan vulnerants els drets civils i polítics d’una part dels seus ciutadans, és una jugada mestra, que ja trigava en no ser emprada.
La seva estada a Washington ha representat fins ara, a l’espera de la de Nova York, el cop d’efecte. Hi ha portat a terme contactes al més alt nivell polític, mediàtic i social. Posem-ne alguns exemples.
En el Capitoli, és a dir, la seu del Congrés, ha tingut trobades amb els congressistes Eliot Engel, Dana Rohrabacher, Laurence Francis Rooney, Mario Díaz-Belart, Ileana Ros-Lehtinen i Carlos Cuberlo.
Eliot Engel és congressista per Nova York, i cap de la minoria demòcrata al totpoderós Comitè d’Afers Estrangers de la Cambra de Representants. Dana Rohrabacher és congressista republicà per Califòrnia i president del Subcomitè d’Europa de la Cambra de Representants. Val a dir que aquest veterà congressista ja havia tingut contactes amb Catalunya en ocasions anteriors. Laurence Francis Rooney és congressista republicà per Florida. Díaz-Balart treballa a la Comissió d’Assignacions i és president de la Subcomissió de Transports, Habitatge i Desenvolupament Urbà. A més, és president de la delegació dels EU per al Diàleg Transatlàntic de Legisladors, membre de la delegació americana de l’Assemblea Parlamentària de l’OTAN, i vicepresident del subcomitè de Relacions Transatlàntiques de la Comissió Política. Ileana Ros-Lethtinen és presidenta emèrita de la Comissió d’Afers Exteriors i presidenta de la subcomissió d’Orient Mitjà i Àfrica del Nord. Mentre que Carlos Curbelo és l’únic congressista republicà del sud de Florida que forma part de la Comissió de Mètodes i Procediments (Committee on Ways and Means). El seu treball se centra principalment en la política fiscal, el lliure comerç i la salut. Alguns dels esmentats són pesos pesants pel que fa a les relacions internacionals, de manera que la seva interlocució amb el President català, és d’una gran rellevància. Puigdemont ha destacat que els legisladors americans són conscients que el procés independentista català “transcendeix l’àmbit domèstic espanyol“, en una poc dissimulada referència que Europa ha d’intervenir tard o d’hora, sobretot ara, que tot sembla indicar que hi ha un segon referèndum d’independència d’Escòcia en l’horitzó. Per acabar-ho de rematar, Puigdemont ha constatat que als legisladors americans “res els ha sorprès” atès que “estem a un país que estan acostumats a resoldre les coses votant”.
Puigdemont ha estat entrevistat pel canal hispanoparlant internacional NTN24. L’entrevista s’ha fet a dins del Senat, una de les instàncies polítiques més importants del país. El president també ha estat entrevistat pel prestigiós diari The Washington Post, un dels més llegits per la classe política nordamericana.
Puigdemont també s’ha reunit amb The Wilson Center, un dels think tanks més prestigiosos dels Estats Units, i l’American Enterprise Institute, fundat el 1938, es tracta d’una institució privada dedicada a la recerca i l’estudi en els àmbits de govern, política, economia i benestar social, posant un especial èmfasi en el lliure mercat, l’emprenedoria i la igualtat d’oportunitats.
Com que “als Estats Units l’ombra espanyola és escassa” segons aquesta editorial, i a Espanya l’ombra dels Estats Units no ens importa o no la volem veure, aviat serem feliços i menjarem anissos.