image_pdfimage_print

Les condemnes pel 9N han tingut un ampli ressò mediàtic internacional. Els principals mitjans de comunicació globals, sense excepció, han informat al respecte, fet que demostra clarament la rellevància internacional del procés independentista català. Recordem que el 9N va ser seguit per 800 periodistes i que les eleccions del 27S també van tenir un ampli ressò internacional. De fet, podem dir que a hores d’ara la figura d’Artur Mas ja és ben coneguda en els cercles polítics i mediàtics mundials.

Les notícies publicades es limiten a comentar les diferents condemnes, però en molts casos, també esmenten la reacció del President Puigdemont, més concretament, la seva promesa de celebrar enguany mateix un referèndum d’independència malgrat l’oposició del govern espanyol.

Com era lògic esperar, donada la coincidència, també molts mitjans han comparat la condemna dels independentistes catalans, amb la notícia de la probable convocatòria d’un segon referèndum d’independència d’Escòcia, entre el 2018 i el 2019, feta per la Primera Ministra Nicola Sturgeon.

Publicitat
Publicitat

Els mitjans internacionals també alerten que encara queda pendent la sentència del judici de Francesc Homs i també destaquen que la pròpia Presidenta del Parlament, Carme Forcadell i tres membres més de la mesa, també poden ser duts a judici, així com altres càrerc electes locals per desobeir les lleis espanyoles. Això fa preveure uns propers mesos calents, i la possibilitat que l’estat espanyol recorri a mesures encara més contundents que la judicialització, com l’article 155, o el tancament de les escoles o la presa del control dels Mossos d’Esquadra.

Des d’Irlanda

Un dels primers polítics internacionals que ha reaccionat a les condemnes ha estat Seán Crowe, portaveu d’Afers Exteriors del Sinn Féin al parlament irlandès. Considera que la persecució judicial de polítics electes per organitzar votacions degrada els estàndards democràtics que tan valorats són arreu del món. Igualment demana al govern espanyol que resolgui els desacords amb els polítics catalans, incloent-hi el referèndum d’independència, a través d’un procés de diàleg i respecte mutu.