La Constitució espanyola obliga a la solidaritat entre les comunitats autònomes, però no a totes. El Ministeri d’Hisenda ens explica que aquesta Espanya solidària només la integren les comunitats que formen el règim comú, perquè d’altres (País Basc, Navarra, Canàries, Ceuta i Melilla) es financen de manera diferent, elles no han de complir pas aquesta obligació insolutum que segons l’enciclopèdia catalana no és altra cosa que “l’obligació o la facultat comuna a dues o més persones, però que pot exercir i ha de complir enterament cadascuna d’elles”.
Aquesta diferenciació no les fa pitjors ni millors, ni més solidàries ni menys solidàries, simplement les fa financerament independents. Algunes comunitats podran dotar els seus ciutadans amb béns i serveis d’acord al seu nivell de renda, altres s’adequaran al que solidàriament rebin i després tenim les que solidàriament s’administraran el que els hi quedi i bonament puguin.
El règim comú de finançament d’Espanya és solidàriament fàcil, l’art. 157 de la Constitució enumera els recursos que tenen les CA per recaptar els impostos dels seus ciutadans i Catalunya com a regió d’Espanya no és menys, la Generalitat rep els impostos de tots els ciutadans que vivim, treballem, cotitzem, invertim i gastem els nostres diners a Catalunya que ens cobren de manera directa com l’IRPF, autònoms, etc. i a més a més també recapta els impostos indirectes que paguem com ara l’IVA que suporta cada activitat comercial que diàriament realitzem i és d’aquesta manera que el nostre Govern omple les seves arques i de tots és conegut que els ciutadans de Catalunya en el seu conjunt generem tanta riquesa que representem el 19% del PIB de l’Estat espanyol però, com és que País Basc o Navarra es poden permetre estructures sanitàries, viàries, educacionals, agrícoles de primer ordre generant tan sols el 6,1% del PIB (2015) i a Catalunya no tenim ni vies ni trens, i els sistemes sanitaris, educatius, acció social han patit unes retallades escandaloses que des de fa anys han posat en escac i mat l’estat de benestar? Segur que en té la culpa les “vel·leïtats independentistes” o el” 3%” o mantenir les “ambaixades”.
La veritat és que no, una vegada que la Generalitat aplica l’art.157 de la Constitució i recull tots els nostres diners, entra en joc l’art.158 de la Constitució i fa que s’evaporin aquests diners, desapareixen de Catalunya i per art de màgia solidària constitucional reapareixen a Madrid perquè sigui el Ministeri d’Hisenda qui per “corregir desequilibris econòmics interterritorials” decideixi quants diners han de tornar a cadascuna de les comunitats “autònomes”, tant s’hi val el que pensis, votis, sentis, com treballis o quant paguis d’impostos, és el govern de Madrid el que decideix quants hospitals podem tenir, quants col·legis podem mantenir oberts o en barracons, quant habitatge públic es finança, si el tren de la R4 fa 5 trajectes o només 3… el mateix govern que també decideix quants aeroports es construeixen on no hi arriba ningú, totes les radials que es rescaten, totes les autopistes que envolten d’oliveres i les estacions d’AVE que arriben al no-res.
Si portem això al terreny personal, quant de temps podrem lliurar a la nostra mare el sobre cada fi de mes perquè pagui a més de les despeses que generem tots els que vivim en aquesta casa (normal), també ho faci servir per pagar la lletra del cotxe del germà gran i la universitat de la germana petita, l’habitació del germà que se’n va anar a estudiar a Villanueva de Arriba mentre tu has de compartir la teva habitació amb el que li pagues la lletra del cotxe, i vas a treballar amb rodalies i més et val que no posar-te malalt… perquè no guanyem per metges.
