Permeteu-me respondre amb sis apunts breus la pregunta que membres de la CUP van fer sobre quin paper poden tenir els Mossos d’Esquadra en tot aquest procés sobiranista.
1/ Els Mossos és un cos policial i, com a tal, és la responsable de mantenir l’ordre i de garantir la nostra seguretat en el nostre país, estant sotmesos en tot moment a l’ordenament jurídic vigent, de manera que, si algú vulnera aquest ordenament jurídic, estan obligats a actuar i posar-ho en coneixement a les autoritats pertinents. Perquè, encara que part de la nostra classe política ho desconegui (o no vulgui reconèixer-ho), és un cos altament professional i duu a terme una excel·lent tasca professional, tot i les enormes dificultats en les quals es troba diàriament, tant en matèria de personal com de mitjans per culpa de la delicada situació política i pressupostària.
2/ Un dels principis fonamentals de tot estat democràtic i de dret, és que la policia i, conseqüentment, els Mossos d’Esquadra actuïn amb absoluta neutralitat política i imparcialitat, independentment del color polític que tingui el govern en cada moment. Perquè no oblidem que fer política li pertoca als polítics, en cap cas als membres de la nostra policia. Aleshores, retornaríem a altres temps que la policia feia política i nosaltres ens posàvem les mans al cap (recordem la famosa Brigada Político-Social).
3/ La desobediència civil és un acte lliure i individual o de consciència de cadascú. Si volem que els membres d’aquest cos de policia duguin a terme actes de desobediència civil abans caldrà convèncer-los i donar-los arguments a favor de la dita desobediència, però, en cap cas, podem imposar-los-hi, tal com semblen alguns pretendre. Si algú vol fer actes de desobediència i vol trencar els ous abans que la gallina els hagi post, és ben lliure, però no pot exigir que els altres també ho hàgim de fer.
4/ No oblidem que dins els Mossos d’Esquadra, tal com passa també dins la nostra societat civil, hi ha una important oposició interna al procés sobiranista i mentre no es canviï el marc legal vigent, apel·laran al que la llei catalana que regula aquest cos de policia estableix, la qual paradoxalment està farcida de remissions constitucionals, establint que els seus membres han de complir i fer complir en tot moment, i en aquest ordre, la Constitució, l’Estatut d’Autonomia i la legislació vigent, així com que han d’actuar amb absoluta neutralitat política i imparcialitat, havent-se d’atenir en llur actuació professional, als principis de jerarquia i de subordinació, però, en cap cas, aquesta obediència podrà emparar ordres que comportin l’execució d’actes que constitueixin manifestament delicte o que siguin contraris precisament a la Constitució o a les lleis. Per tant, si volem que la nostra policia faci quelcom que ara no pot fer és tan fàcil com canviar el marc legal vigent actualment i permetre-li fer allò que ara no pot fer i que volem que facin. Però aquesta és una tasca de la classe política, no dels Mossos d’Esquadra.
5/ Si volem tirar endavant el referèndum, el cos de Mossos d’Esquadra tindrà un paper essencial perquè es pugui materialitzar. No obstant això, part de la nostra classe política està obstinada a tirar pedres contra aquest cos de policia, a desprestigiar-lo i posar-lo en dubte constantment, allunyant-lo cada cop més de la societat a la qual ha de servir. Com a estratègia política és realment curiosa i poc comprensible. Cal, doncs, posar fi a aquesta dinàmica corrosiva i que la nostra classe política restitueixi als Mossos d’Esquadra tot el prestigi, credibilitat, reconeixement, legitimitat i honor que mai hauria d’haver qüestionat ni posat en dubte.
6/ Finalment, en comptes d’anar fent lliçons sobre què han de fer i que no poden fer els membres del nostre cos de policia, caldria abans que tota aquesta classe política s’arromangués i es posés a treballar per evitar que aquests acabin esdevenint instrumentalitzats per part del govern central per aturar el procés sobiranista. No podem oblidar que la competència sobre seguretat és una competència exclusiva estatal, cedida a Catalunya l’any 1994, i que en qualsevol moment pot rescatar i recuperar, especialment si la consulta referendària tira endavant. Com tampoc oblidar la Llei de Seguretat Nacional que va aprovar l’any passat i que el Tribunal Constitucional n’ha avalat recentment la seva constitucionalitat i que permetrà al govern central mobilitzar-los en aquells casos que estimi que siguin d’interès per a la seva seguretat nacional, com probablement serà quan aprovem la llei de transitorietat jurídica per la qual ens desvincularem jurídicament de l’Estat espanyol. Curiosament, d’aquestes qüestions no se n’ha parlat gaire, per no dir gens.
Per tant, la pregunta està capciosament mal formulada. No pertoca decidir als Mossos d’Esquadra quin és el paper que els pertoca fer en tot aquest procés sobiranista. Això els pertoca exclusivament a la classe política, als mateixos que han formulat aquesta pregunta. Són ells els que han de crear els mecanismes polítics i legals per evitar que els Mossos esdevinguin una eina per aturar el procés sobiranista. Per tot això, deixem-nos de declaracions estèrils, oportunistes i amb clara intencionalitat política d’atribuir a aquest cos de policia la seva pròpia ineptitud d’evitar que es donin les situacions que malauradament s’han donat.
Mentrestant, la nostra policia continuarà fent el paper que li pertoca fer amb tota normalitat i amb la màxima professionalitat, garantint l’ordre públic i la nostra seguretat, amb absoluta neutralitat política. Fer política els pertoca precisament als que han formulat maliciosament la pregunta.