Article publicat al Tribuna Maresme, el 3 de juliol de 2016.
I ja no he seguit amb les illes julivert, perdó, Perejil, perquè els títols s’han d’acotar i la llargada de l’article té un límit. De no fer-ho, fins i tot podríem continuar amb les Illes d’Alborán, les Shetland del Sud, les Alhucemas, les Chafarinas, la de Los Faisanes… ja ho veieu, trossets de terra envoltats d’aigua; illots més que illes.
Estant Espanya entestada a mantenir la sobirania d’aquesta paupèrrima llista, és del tot impensable que li passi pel cap deixar marxar a un territori com és Catalunya. Si resulta que es troben més pendents del Brexit per llançar-se sobre Gibraltar, que no pas pels efectes que pot causar a Europa, està clar que no mostraran en cap moment el més mínim interès per asseure’s a negociar amb nosaltres. Ells, durant tot el llarg de la seva història no ho han fet mai; senzillament, no en saben. Els seus governants, sigui de quina època ho hagin estat, tan sols han dominat el verb imposar. I, malauradament, en l’actualitat no ha canviat res. Deu ser que allò d’haver estat un imperi, els ha arrelat als gens.
De tot plegat no en sóc capaç d’extreure quelcom que no sigui unilateralitat. És del tot evident que amb una “D” al davant o una “R” tot acabarà amb una “UI”. No en sé prou ni tinc la suficient clarividència per discernir quin serà el millor ordre en els esdeveniments, si DUI i RUI o RUI i DUI, tot i que per lògica, si primer fos la DUI, el RUI perdria les dues últimes sigles i passaria a ser un referèndum normal.
S’ha de reconèixer que tenim una mala peça al teler i per això, una recent notícia em va fer pensar. Fa pocs dies va sortir una informació dient que la doble titulació en física i matemàtiques a la UAB és la carrera que exigeix una nota de tall més alta. Pel que sembla, els seus estudiants tenen la feina assegurada, ja que aprenen a resoldre problemes complexos. Ara que el Parlament s’ha convertit en un guirigall entre sigles, confiances i fulls de ruta, potser caldrà que la classe política en ple faci un pas al costat —aprofitant que està de moda— i vagi a cercar la solució a la facultat.
