Bernat Dedéu va publicar aquest article el 22 de juny al seu bloc La torre de les hores i el reproduïm aquí comptant amb l’autorització de l’autor.
Diuen que algú ha enregistrat el ministre Jorge Fernàndez Díaz xerrant amb no sé qui d’inventar no sé què per investigar no sé quins partits independentistes i fabricar no sé quin escàndol amb tal de perjudicar-los (m’ho miraria una mica més però em fot una mandra terrible il·lustrar-me i navegar). Avui la padrina catalana s’ha alçat esverada com si li haguessin furtat la faixa i el sindicat de locutors ha necessitat un extra de caramels per aguantar l’excés d’àcid carbònic a la gola. La tribu continua vivint gojosa amb el carnet del Club 1714, encantadíssima de subsistir sota el jou de la justícia espanyola i les conseqüents querelles contra Mas i en Quico panxa. El Guardià us recordarà la bàsica: Jorge Fernández Díaz és un ministre espanyol i com a tal es deixaria matar per salvar el seu estat de la desintegració. Si li calgués investigar en excés el cosí del germà del tiet d’un conseller, ho faria. Si hagués d’inventar un cas de corrupció, sobre-dramatitzar l’entrada de la policia a un ajuntament o si fos necessari inventar un informe anònim expressament ordit per una portada de La Razón, Fernández Díaz no dubtaria ni un minut en treure del barret de l’estat qualsevol minusvàlua moral amb tal de salvar-lo de la implosió.
Lluny de blasmar les clavegueres de l’estat enemic, els catalans hauríem d’agrair de genollons que els espanyols hagin cedit parcialment als nostres nadons la genètica del pirata i el xantatgista. Avui no només cal aplaudir el maquiavel·lisme del nostre estimat espanyol Fernández Díaz, sinó envejar-lo amb la ràbia de qui viu en una tribu que imagina fer una secessió amb la revolució dels somriures i les manifestacions massives de la tieta Forcadell. Fernández Díaz vol fer el mal per salvar el seu estat, únic bé major que contempla: quina és la novetat? Fernández Díaz, l’espanyol estimat, intenta emprar les eines que disposa Espanya per enfonsar els seus enemics i evitar el col·lapse: on és la notícia? Jo avui et canto a grans crits, estimat ministre espanyol, i reso al teu àngel Marcelo perquè els meus conciutadans polítics tinguin qualque dia una quarta part del teu sentit d’estat, perquè la meva tribu lluiti com tu per imposar-se i sobreviure a l’enemic. Jo avui t’estimo amb candidesa i contemplo amb vergonya aliena els meus polítics ploraners, els líders que volen anar la guerra caminant en un fang que olori a roses. Avui dinarem amb amics a La Camarga, i brindaré per tu, espanyol estimat, Jorge Fernández Díaz.
