Avui celebrem i celebro el dia internacional dels treballadors, personalment els dies internacionals de qualsevol cosa em semblen una parafernalia, que utilitzem a la societat moderna, per justificar la injustícia. El fet que el conjunt de la societat i els seus mandataris no actuïn en front de les desigualtats, les necessitats o els greuges de forma activa i assertiva, queda sorprenentment cobert amb un dia internacional.
Aquesta diada va dedicada als treballadors assalariats, podríem omplir pàgines sobre aquest tema, però avui vull aprofitar per reivindicar un col·lectiu, que tot i no ser assalariat, val a dir que sovint el seu salari no arriba al mínim interprofessional, vull emmarcar i en majúscules dins del grup “treballadors”.
Parlo dels treballadors autònoms, són aquells que estan malmirats per la resta de treballadors per què els consideren empresaris, són els qui la patronal no vol a la seva taula per què els consideren sense nivell, són els que tampoc volen seure a les taules de la patronal, perquè s’autoconsideren treballadors, i sí, són aquells que no es posen mai malalts.
Els treballadors autònoms, són això, treballadors, amb les obligacions de les empreses i els patiments dels assalariats, amb una gran diferència entre uns i altres, paguen molt per poder tenir dret a treballar i no tenen cap dels drets dels treballadors.
Per complicar encara més la situació, s’ha posat de moda que les empreses “contractin” autònoms per fer una feina que hauria de fer un assalariat, i així estalvien costos. Els autònoms dependents, no són considerats un treballador davant la llei, això és tradueix en què si l’empresa no els paga les factures, no poden reclamar l’import de la mateixa, com un sou, que és la realitat d’aquest impagament.
Aquest col·lectiu que va en augment, resta totalment desprotegit mentre la mirada de la societat cobreix l’expedient amb un 1 de Maig, molt digne, creat per tapar consciències.
