El 26J visualitzem la desconnexió amb Espanya

image_pdfimage_print

Després de mesos de bloqueig, Espanya no ha aconseguit formar govern. Aquest dilluns es dissoldran les Corts i el dimarts es convocaran automàticament les eleccions pel 26 de juny.

L’independentisme torna a tenir sobre la taula uns comicis que fan més nosa que servei després que el 27S el poble català donés el mandat a JxSí i la CUP de proclamar la independència en un termini de 18 mesos. Sembla força clar, que la interpretació del resultat del 20D no ha estat gens positiva per l’independentisme. A més, l’actuació de Democràcia i Llibertat i ERC a les Corts, quasi implorant el referèndum al PSOE i Podemos i entrant en la dinàmica parlamentària espanyola de negociació de les poques lleis i mocions que s’han posat a debat no s’adiu gens ni mica a allò que venia per exemple en campanya ERC d’anar-hi a negociar la desconnexió i com a delegació internacional, ni amb l’horitzó de proclamació de la independència en poc més de 14 mesos.

La lectura que l’independentisme va fer una abstenció activa tampoc la sabut capitalitzar ningú i és un tema que ha quedat totalment ocultat, sense ni tan sols saber realment si aquesta premissa és més o menys certa.

Publicitat

Està clar que hi ha un gruix important de l’independentisme de carrer que voldria aprofitar aquestes eleccions per visualitzar d’alguna manera la desconnexió amb Espanya. Està clar que una part d’aquests aposten per l’abstenció, opció que jo vaig prendre el passat 20D ja que em va semblar l’opció més coherent -de les què disposàvem- després del mandat del 27S. Tot i així, opino que hi ha un gruix molt important d’independentistes que no se senten còmodes amb l’abstenció ja que el seu posicionament queda diluït i poc definit. És per això, que crec que seria força interessant, ara que encara hi som a temps, que es materialitzés una candidatura per la desconnexió amb Espanya. Candidatura que es comprometés a deixar els eventuals escons obtinguts a les Corts Espanyoles buits. A més, l’eventual subvenció electoral que revés la candidatura es podria destinar a promoure la unilateralitat i a donar suport a aquells càrrecs electes i persones que acabin sent perseguits per la justícia espanyola. Aquesta candidatura, és evident, com més unitària i transversal fos, millor. Tan de bo CDC, ERC i CUP es fessin seva aquesta idea i la impulsessin. Això donaria credibilitat al procés d’independència que estem endegant i tornaria a animar i il·lusionar les bases independentistes. A més, permetria fer primera força a Catalunya una candidatura independentista, evitant el cop a la moral d’alguns independentistes que va suposar la victòria d’En Comú Podem.

Ja ho varen fer els 73 diputats del Sinn Féin al Parlament del Regne Unit l’any 1919 després d’haver iniciat el seu procés independència. A més, els diputats escollits en aquesta candidatura podrien participar d’una eventual assembla de càrrecs electes que proclamés la independència de Catalunya agrupant els regidors, diputats al Parlament i diputats a les Corts Espanyoles.