Geòrgia acaba de celebrar el 25è aniversari de la independència de l’URSS. El 9 d’abril de 1991 el president georgià Zviad Gamsajurdia, proclamava la independència de Geòrgia després que els diputats del Parlament aprovessin per unanimitat la llei de Restauració de l’Estat Independent, que va suposar la base legal per al reconeixement internacional de Geòrgia. Van triar la data en record al sagnant episodi que van patir els georgians el matí del 9 d’abril de 1989 quan les tropes soviètiques dispersaren una manifestació independenista pacífica davant l’edifici del parlament a la capital, Tbilisi. La violenta repressió de les tropes contra els manifestants causà 20 morts (16 dels quals dones) i centenars de ferits, la gran majoria dels quals per intoxicació per un nou gas verinós. Aquests fets es coneixen com la Tragèdia del 9 d’abril.
A continuació podeu veure un vídeo que recull aquells moments històrics: la proclamació de la Independència per part de Gamsajurdia, la llarga ovació per part dels diputats del parlament i l’entusiasta celebració de la gent al carrer.
La proclamació d’independència tingué lloc pocs dies després de la celebració del referèndum per la independència, el 31 de març. El referèndum va ser aprovat per part del Consell Suprem georgià, format arran de les primeres eleccions multipartit a l’octubre de 1990 i la creació d’una Taula Rodona per l’Alliberament de Geòrgia, liderada per l’aleshores dissident soviètic Zviad Gamsakhurdia.
Geòrgia esdevingué la quarta república soviètica, després de les tres repúbliques bàltiques (Lituània el 9 de febrer de 1991, i Letònia i Estònia el 3 de març) en organitzar el seu propi referèndum, després de rebutjar l’organitzat per la Unió el 17 de març que tenia com a objectiu demanar a totes les repúbliques soviètiques la continuïtat de la Federació mitjançat un nou tractat.
El referèndum sobre la independència constava d’una sola pregunta: “Dóna vostè suport a la restauració de la independència de Geòrgia, amb l’Acta de Declaració d’Independència de Geòrgia de 26 de maig de 1918?”
Recordem que Geòrgia va gaudir d’un breu interludi com a república independent (República Democràtica de Geòrgia) de 1918 a 1921, coincidint amb el col·lapse del l’imperi rus i fins a la invasió de l’Exèrcit Roig que acabà incorporant-la a la Unió Soviètica.
El resultat oficial del referèndum va ser un 99% a favor amb un 90,6% de participació, gairebé 3,5 milions d’electors en aquell moment (un 30% dels quals no eren de nacionalitat georgiana).
Val a dir que després de la proclamació de la independència, el país visqué uns moments difícils. El 1992 va tenir lloc un cop d’estat de les milícies opositores a Gamsakhurdia que el van deposar per col·locar com a president l’antic ministre soviètic d’afers exteriors Eduard Shevardnadze. Al cop d’estat seguiren tres anys de guerra civil. Shevardnadze ostentà la presidència fins el 2003, quan tingué lloc l’anomenada Revolució de les Roses, un seguit de protestes populars contra la corrupció política, la pobresa i el frau electoral, que marcaren la fi de l’era soviètica i l’apropament a Europa. El 2008 es va produir una guerra entre Geòrgia i Rússia, durant la qual les tropes russes van ocupar Ossètia del Sud i Abkhàzia.
Actualment Geòrgia és membre de l’Organització de les Nacions Unides, del Consell d’Europa, de l’Organització Mundial de Comerç, de la Cooperació Econòmica de la Mar Negra, i de l’Aliança GUAM (acord entre Geòrgia, Ucraïna, l’Azerbaidjan i Moldàvia) i espera ser membre de l’OTAN. El 27 de juny de 2014 signà un acord d’associació política i econòmica amb la Unió Europea.
Segons l’agència de notícies georgiana Interpress, el President Giorgi Margvelashvili ha dit durant la seva visita a l’exposició al Parlament, que commemora els fets del 9 d’abril “Avui 9 d’abril celebrem la victòria de l’ànima georgiana sobre la maquinària totalitària russa i soviètica, i celebrem el 25è aniversari de la independència”.
Per la seva banda el ministre d’Afers Exteriors Mikheil Janelidze ha declarat “Tot i que Geòrgia ha fet un gran progrés, passats 25 anys de la seva independència el país encara s’enfronta a l’amenaça d’invasió i el 20% del seu territori roman ocupat”.
