“Ambaixador de Catalunya a Alemanya, El professor de Frankfurt que explica què volen ser els catalans”. És el darrer llibre biogràfic d’en Til que agafa des del seu naixement a Barcelona el 1941 fins el 1994. On hi relata tot el que ha fet per Catalunya, des de jornades, revistes, congressos, aparicions mediàtiques, recitals, conferències, ensenyament universitari, llibres …Salvant els mots i recuperant camins oblidats. Activista incansable per la llengua i pel reconeixement internacional de Catalunya.
Després de 6 anys de mobilitzacions continuades creu que els catalans ja sabem el que volem ser?
Ara sí. Durant molts anys, i fins i tots decennis, ho dubtava, almenys que fos una majoria. Ara sí. El moviment per aclarir d’un cop el projecte de futur de Catalunya ha agafat tanta embranzida que el enemics declarats de Catalunya i de la seva independència (i que amb tot encara prefereixen viure a Catalunya) han quedat clarament en minoria. Si no prefereixen anar a viure a Espanya, alguna cosa els deu agradar de viure a la catalana. Doncs que col•laborin a mantenir el tarannà català de viure.
L’”estat espanyol no ens deixa” o ara només depèn de nosaltres?
L’estat espanyol no deixarà mai anar-se’n a la seva última colònia que està munyint i humiliant a la bèstia. Els catalans hauran de fer sense dubtar el pas decidit de sortir de la legalitat espanyola i entrar en la nova legalitat catalana.
Aposta per la unilateralitat?
No hi haurà més remei.
El procés constituent que vol endegar el govern de Catalunya posarà sobre la taula qüestions obertes, com a filòleg i romanista, com resoldria el debat entorn a la llengua oficial?
Molt senzill: “El català és la llengua oficial de Catalunya (i l’aranès a la Val d’Aran).” “Tots els catalans que se sentin dificultats a expressar-se en català rebran en cada cas les ajudes necessàries per poder gaudir dels seus drets ciutadans. Catalunya és un país obert a totes les llengües.”
El seu llibre biogràfic finalitza al 1994, que més té per explicar-nos en el segon volum que ens promet?
Moltes coses! Són vint-i-dos anys més. Des del punt de vista de la llengua explicaré les meves conviccions sobre el plurilingüisme, possible per a tothom, i la millor manera per arribar-hi. Parlaré de l’ensenyament de la literatura catalana a Alemanya. Us explicaré quanta obra d’artistes catalans hi ha als museus d’Alemanya, demostrant la importància de l’art català. Tractaré d’excursions acadèmiques i no tan acadèmiques amb els nostres estudiants i de viatges a països exòtics. Mencionaré un referèndum ja demanat l’any 1988 i intentaré demostrar-vos que el violoncel és vist internacionalment com l’instrument clàssic més català.
Espero que surti tan entretingut com el primer volum.
I que el pugueu llegir a finals d’aquest any.
