[JUDICI CÚPULA MOSSOS] Tercera setmana

Dilluns 3-II-2020 a dijous 6-II-2020

Dilluns 3-II-2020 (Sessió 9a)

​Declara el tinent coronel de la GC Daniel Baena (TIP T43166Q, àlies Tácito, el responsable de la investigació per a incriminar els dirigents independentistes per sedició i rebel·lió. A banda del que ja sabíem (que informava primer la fiscalia de l’Audiència que la jutgessa), voldria destacar tres coses. Primera: Baena va haver de reconèixer que tot i haver punxat el telèfon de Sànchez, no tenia constància de trucades entre l’aleshores president de l’ANC i el Major. Només havia pogut consignar les 37 trucades o intents de trucades entre tots dos durant la concentració davant d’Economia; reals, 11 de Sànchez a Trapero i 5 de Trapero a Sànchez. Cap abans ni cap després. Ni tant sols l’1-O. En canvi Sànchez sí que havia mantingut converses durant el referèndum amb altres membres del Govern. L’entesa de Sànchez amb el Major com a pota militar de la rebel·lió se li n’anava en doina.

​Segona: volia incorporar al sumari una circular del Major Josep Lluís Trapero del 12 de novembre de 2015, on asserenava els ànims entre la plantilla després de la instrucció de la Fiscalia de l’Audiència Nacional (Javier Zaragoza) de quatre dies abans, la qual obligava els ME a investigar el procés. En aquest document assumia el “control i la responsabilitat” en qualsevol de les operacions i actuacions policials que es derivessin de la petició de la Fiscalia. La instrucció cursada per l’aleshores màxim comandament operatiu de la policia catalana —Trapero no era Major sinó comissari en cap— tenia tres punts clau. Demanava “tranquil·litat i fer la feina amb normalitat”. En aquest sentit reclamava als agents que “qualsevol excepcionalitat o dificultat” relacionada o que fos susceptible d’emmarcar-se en la instrucció de la Fiscalia se sotmetés al comissari en cap. En segon lloc, ordenava que les notificacions policials que poguessin anar a jutges o fiscals sobre fets que puguin vulnerar la instrucció del fiscal, “s’havien de liderar i dirigir sense excepció des de la prefectura policial”. Finalment, deixava clar que la “responsabilitat última” sobre actuacions que es derivin de l’ordre de la Fiscalia l’assumirà el mateix comissari en cap en persona. Davant les protestes de les defenses, el Tribunal no va admetre el document.

​Tercera: tampoc no va admetre la carta per enviar a Trapero del dia 20-X-17, adjuntada a un mail de Puigdemont a la seva secretària, Anna Maria Gutiérrez Vila, que no estava aportada a la causa. Segons Baena la carta parlava inicialment del “que et deia en una reunió a porta tancada” i el felicitava per la seva interpretació de la Constitució. Baena volia demostrar la connivència entre Trapero i Puigdemont. Però, vet-ho aquí, que Tubau li ha demanat a la presidenta recuperar els paràgrafs llegits a la sala. Tot i no haver admès la carta com a documental. Espejel ho ha permès. Ha estat llavors que Baena, escuat, s’ha quedat sense paraules en admetre que a la carta no hi deia “el que et deia” sinó “el que deia”. És a dir, que aquesta reunió entre tots dos no hauria ni existit sinó que potser n’existí alguna altra “a porta tancada”, on Trapero ni tan sols hi era.​

Publicitat
Publicitat

Per la seva banda, Cristóbal Martell, advocat de P. Soler, li va fer admetre que contra el seu defensat només tenia una petició de protecció de F. Sutries i un tuït, que eren ben poca cosa. Femín Morales, lletrat de C. Puig, davant l’acusació d’haver informat al secretari general de vicepresidència, Josep M. Jové, dels escorcolls a Unipost, també l’ha deixat sense paraula: “Sap que el règim jurídic de la Generalitat fixa que els departaments s’han de comunicar a través dels seus secretaris generals?”

​Dimarts 4-II-2020 (Sessió 10a)

Després que un agent de la GC ratifiqués davant del fiscal Rubira l’informe de com van quedar els vehicles de la GC aparcats davant la Conselleria d’Economia, declarà la mà dreta de Baena, el comandant de la GC César López Hernàndez amb TIP N29100C, condemnat per tortures per l’AN i absolt al TS, secretari dels atestats de l’1-O a Barcelona. Per a ell, els agents dels ME no tenien elements suficients per valorar que estaven incomplint les ordres de la magistrada d’impedir el referèndum de l’1-O. Amb un interrogatori caòtic per part del fiscal M. A. Carballo, tornà al document apòcrif d’EnfoCats trobat a casa de J. M. Jové sobre el full de ruta del procés, amb els dos comitès, estratègic i executiu, que el TS va desestimar. Per a ell Trapero estava “indubtablement” en el segon, adverbi que s’haurà de menjar amb patates quan l’interrogués la lletrada Tubau (“No teníem cap documentació; simplement, ho percebíem”). Per a ell, Trapero assessorava en matèria de seguretat el govern de Puigdemont, de manera “no conscient”, ja que ho comunicava tot al conseller Forn. Requerit per la defensa sobre aquesta connivència, va haver d’admetre que tot era teòric. Ara, per a ell, no totes les sol·licituds de reforç del dia 20-IX foren ben ateses pels ME (haurà d’admetre que parla d’oïdes, perquè no hi era present i no sabia si hi havia comunicació entre GC i ME). L’home digué haver recollit més de 4.000 mails de Trapero (des de quan el vigilaven?) i se sorprenia que la Comissaria General d’Informació enviés les seves anàlisis d’intel·ligència sobre els moviments polítics i socials que es vivien a Catalunya aquells dies (més transparència, impossible!) i que ME passés els “atestats” per l’assessoria jurídica d’Interior. Resulta que Afers Interns va obrir 50 expedients per actitud passiva a ME, amb la qual cosa exculpa als alts càrrecs que planifiquessin la passivitat com deia de los Cobos. Tanmateix, la presidenta, amb fets ja desmuntats, permet repetir-los fins a l’avorriment: el paper de mediador de Jordi Sànchez, l’escorcoll d’Unipost, l’hora d’acabar de l’escorcoll d’Economia, el rol dels ARRO, les entrades al CTTI, la petició d’escortes, els operatius… El testimoni menysté el pla de detenció del govern i el qualifica de simple dispositiu d’ordre públic. Tubau no li ho permetrà i, amb el mail davant dels ulls, haurà d’admetre que hi entrava la possibilitat de la detenció. També haurà d’admetre que els 45 escorcolls del 20-IX es van poder dur a terme, encara que a Economia costés un xic més, i que en l’atestat del 4-X al jutjat núm. 13 no hi consten els ME com a sospitosos de cap mal comportament. No: no podia aportar cap prova concloent dels contactes de Trapero amb els líders polítics i socials del procés. Tampoc no va realitzar cap comparació entres les primeres actes els ME i les ampliades.

​Dimecres 5-II-2020 (Sessió 11a)

​Continuà l’interrogatori per part de les defenses de la mà dreta de Baena, comandant López Hernàndez, secretari dels atestats. Per a ell, les lleis de desconnexió del 6/7-IX-2017 es descobriren el 10-VII quan, a principis de mes, la premsa ja les publicava. Tubau va anar desmuntant la interpretació que l’analista havia fet dels mails. Per exemple, que l’assessora jurídica d’Interior repassava qualsevol acta o informe amb conseqüències jurídiques; no només en el cas del procés.

​Per la seva banda, Martell, advocat de P. Soler, amb ironia, agraí a la presidenta del Tribunal que hagués convertit el testimoni del comandant, en una “pericial d’intel·ligència”, cosa proscrita en tot procediment penal. Però és que el testimoni López Hernàndez, a més de relatar fets, feia conclusions i deduccions del contingut dels correus i documents comissats, amb tota la permissivitat de la magistrada. Amb els mails que el comandant havia aportat per incriminar el seu defensat, resultà que en la cadena d’operatius no constava en cap. Fins i tot en un constava que Prefectura no feien cas de les seves propostes. Altrament, Fermín Morales, advocat de Cèsar Puig, el neguitejà en extrem, perquè li va fer admetre que Puig no tenia cap autoritat operativa. Només pagava les nòmines. Ni Puig ni Soler van donar cap ordre operativa al cos policial. De què se’ls incriminava?

​Acabat l’interrogatori, comença el del tinent de la GC amb TIP D19921C, destinat a Lleida i instructor d’atestats i diligències 1341/17 de Jutjat 4 de Lleida sobre col·laboració dels Mossos en el referèndum. El cas va ser arxivat el 8 de novembre de 2019 per l’Audiència de Lleida sobre l’actuació dels ME, però Espejel no atura en sec l’interrogatori. Pregunta desmenjadament el fiscal Miguel Ángel Carballo i l’agent resulta loquaç i gairebé més actiu que el fiscal, que si ahir no trobava els papers, avui subratlla el que l’agent li diu. No van actuar en cap centre per no causar un mal major; ara bé, assegurà que hi havia àudios on s’acreditava que els ME vigilaven els moviments dels antiavalots de la Guàrdia Civil a Lleida. No casen alguns àudios i algunes ordres, com les del comissari F. López, que recordà, per exemple, que, encara que s’hagin acabat les votacions del’1-O, les urnes, si era possible, s’havien de requisar. Fa una barrija-barreja de xats entre els que hi participava el cap de la sala de Ponent durant l’1-O i els que es fan, entre ells, “Mossos per la Independència”. Ha d’admetre que, en les converses de telèfon, no hi apareix Trapero.

Nou testimoni: l’agent de la GC amb TIP C17150G secretari de l’instructor de les actes dels operatius dels ME a Lleida durant l’1-O, és a dir, del testimoni anterior. Gairebé resulta més loquaç que el seu cap. La seva tesi és doble: una, que calia filtrar les pautes d’actuació dels ME perquè la gent sabés com es comportarien; dues, que la cúpula dels Mossos volia tenir un “control ferri” de totes les actuacions durant l’1-O, perquè no es notessin es ordres de passivitat. Trapero volia centralitzar a la comissaria general d’informació els atestats que s’havien d’enviar a fiscalia. Ho volia controlar tot. Tanmateix, Tubau ha explicat al tribunal que tant el jutjat 4 de Lleida com l’Audiència de Lleida ja havien arxivat aquestes investigacions contra els ME que els GC relataven avui. Aleshores, la presidenta del tribunal, Concepción Espejel, s’ha despertat: l’ha tallada per a recriminar-li que preguntés sobre uns fets ja estudiats en altres tribunals i dient-li que no els vinculava. A la fiscalia, però, en tot l’interrogatori d’abans, no li havia dit res ni li havia fer cap observació en aquest sentit.

​Dijous 6-II-2020 (Sessió 12a)

Carballo segueix amb l’interrogatori al GC amb TIP C17150G encarregat d’una actuació arxivada sobre l’actuació dels ME a Lleida. No s’entén perquè, ahir, la presidenta del tribunal va dir que no la tindria en compte. Opina que l’1-O, a l’inici, hi va haver poca activitat de mails. Cap a les 2 de la tarda n’hi va haver més. Cità un correu a l’intendent Monclús, cap de Sala a Ponent. Els ARRO dels ME només van intentar una intervenció i vol justificar que estaven histèrics amb un correu de Ferran López sobre com passar millor les comunicacions al CECOR. Espejel, finalment, l’avisa perquè fa valoracions. Vol presentar els ME com a col·laboradors del referèndum, però es fa un embolic entre requisa d’urnes i actes. El cap de Sala de ME de Ponent, l’intendent Roderic Moreno, hauria recomanat la seguretat de Telegram en un xat de whatsapp, però en aquest xat no hi ha cap dels imputats ni consten comunicacions entre ells (hi havia una ordre de seguir sempre els canals oficials que la lletrada brandaria davant del tribunal). La defensora Tubau li desmunta les seves interpretacions una a una: desconeix si entre els correus analitzats hi surt ningú de Prefectura, no sap que s’havien de seguir requisant urnes després de les 8 del vespre segons la instrucció quarta de Secretaria d’Estat (havia dit que era una ordre dels ME sense sentit) ni sap que un dels seus testimonis de càrrec, Albert Donaire, de “Mossos per la independència” assegurava que Trapero no estava alineat amb el procés. Al final ha d’admetre que no hi cap mail creuat entre Trapero i els dos comandaments de Ponent. Recés de deu minuts.

​El següent a testificar fou el sergent amb TIP 11594 de ME, Instructor de la Unitat d’Informació d’Ordre Públic, encarregat d’investigar els danys del 20-IX als vehicles de la GC. Rubira li demana per la diversitat d’atestats d’aquell dia; el testimoni aclareix que investigaven dues persones citades més tard a l’AN (Cuixart i Sànchez, als quals no es va prendre declaració ni per part dels ME ni per part de la GC). Aporta video enregistraments des de l’helicòpter (d’entorn de les 9 a quarts de 2 de la nit), però ve a dir al fiscal que el que no és a l’atestat, cenyit al propi cos, és com si no hagués existit. D’abans de l’1-O, concreta les 172 investigacions realitzades per la Comissaria General d’Informació de la Instrucció 2/2017 de Fiscalia: “Ningú no es va queixar”, emfatitza. I afegeix: “El Major va ordenar que si hi havien dubtes de si s’havia tancat o no un col·legi electoral, no es posés a l’acta com a tancat; per això, les actes es van revisar a la baixa”, confirmà el sergent.

​Finalment testificà el caporal dels Mossos amb TIP 16298, el secretari instructor de l’atestat del 20-IX d’Economia. Carballo, empipat, li demanà per què no havia posat una qualificació jurídica diferent als danys dels vehicles. La magistrada renya al ministeri públic perquè un testimoni no pot fer qualificacions jurídiques. El fiscal està indignat sobre el tipus d’investigació realitzada pels ME sobre els vehicles de la GC. Pica ferro fred. S’acaba la sessió amb l’interrogatori de la lletrada i la descripció de com realitzaven les actes. Un dia atziac per fiscalia, perquè ni a Lleida han trobat incriminacions dels acusats ni els vehicles aportaren dades en aquet sentit. Per això, Marchena, a la seva sentència, ni en parlava, dels vehicles que tantes portades van donar a la premsa de la metròpoli.

COMPARTIR
Article anteriorPel camí queden els dèbils
Article següentEl Brexit com a oportunitat
Lluís Busquets
Olot, 1947. És escriptor, professor i periodista. El seu assaig Última notícia de Jesús el Natzarè va per la quarta edició; van tenir molt ressò les seves darreres novel·les, El testament de Moisès i La mirada de l'auriga. Darrerament ha publicat la biografia Xirinacs: el profetisme radical i noviolent (2016), la novel·la Llums de sincrotró / La guerra (in)civil des dels ulls d'un batxiller d'avui (2a reimpressió 2018), el recull poètic 'Si voleu desllegiu-me' (Antologia poètica inèdita) (2019) i el llibre “El Judici. Els líders independentistes a la banqueta” (2019, Ed. Gregal).