Marian Beitialarrangoitia, cap de llista d'EH Bildu per Guipúscoa.
Marian Beitialarrangoitia, cap de llista d'EH Bildu per Guipúscoa.

Marian Beitialarrangoitia. (Legazpi, Guipúscoa, 1968). Ja escollida a les eleccions del 20 de novembre de 2015, torna a ésser la cap de llista d’EH Bildu per Guipúscoa a les eleccions al Congreso de los Diputados del 26 de juny. Periodista, ha sigut alcaldessa d’Hernani, directora de comunicació a la Diputació de Guipúscoa i parlamentària basca. Vol ésser ambaixadora del dret democràtic a decidir fonament per a la constitució del nou Estat Basc.

Per què cal que els independentistes anem a votar a les eleccions espanyoles?
Cap partit espanyol ens solucionarà la vida ni a la ciutadania d’Euskal Herria ni a la de Catalunya. No ens solucionaran els problemes referits al dret a decidir com tampoc ens solucionaran els problemes econòmics i socials, perquè les polítiques estatals estan pensades per satisfer primer els interessos de Madrid.
En el cas de Hego Eukal Herria (CAV i Nafarroa) s’escullen 23 representants al Congrés dels Diputats. Doncs miri, mentre que els diputats i diputades dels partits d’obediència estatal van a ser mers missatgeres a les ordres d’allò que dictin des de Madrid, les electes d’EH Bildu serem ambaixadores per treballar per a la defensa dels interessos de la ciutadania d’Euskal Herria. I no està de més recordar que, com independentistes, ens agradaria no haver-nos de prestar mai més a unes Eleccions Generals perquè això significarà que s’haurà acomplert el nostre anhel de construir un Estat Basc d’homes i dones lliure i igual.

Quines són les principals aspiracions i demandes d’EH Bildu al Congrés dels Diputats?
Tres són les línies principals en les que EH Bildu basarà la seva intervenció a Madrid:

  • En primer lloc, treballarem perquè es respecti el dret democràtic a decidir d’Euskal Herria.
  • També treballarem per a la restitució dels drets socials vulnerats per les polítiques estatals, com la reforma laboral, la LOMCE, les pensions, la Llei de l’Avortament, la Llei Mordassa, la Llei d’Estrangeria…
  • I treballarem per la pau i la resolució del conflicte polític i les seves conseqüències que avui en dia encara patim.

La proposta unilateral d’independència d’EH Bildu en què consisteix?
A dia d’avui, per desgràcia, l’Estat espanyol no actua com el Regne Unit en el cas d’Escòcia, i no vol negociar cap tipus de referèndum per tal que la ciutadania basca pugui decidir lliurement i democràtica el seu futur. Davant d’això, podem asseure’ns a esperar que canviïn d’opinió a Madrid o podem alçar-nos i fer el nostre propi camí. La via basca és un procés que EH Bildu recolzarà amb totes les seves forces, tot i que, més que una via de partit, creiem que ha de ser una via liderada per la societat civil organitzada.
En aquest sentit, la via catalana és un referent per a nosaltres. Salvant les diferències lògiques que hi ha entre els dos processos (culturals, polítiques, històriques…), Catalunya ens ha donat una gran lliçó sobre com es construeix des de baix una alternativa viable per construir un Estat a l’Europa del segle XXI.
Des d’EH Bildu, pensem que la via basca cap a la independència és el millor camí per tal que la societat basca pugui viure millor. No és només una qüestió d’identitat, per conservar el nostre idioma i cultura, és una qüestió de supervivència econòmica i social. L’endarreriment econòmic que suposa per a Euskal Herria estar ancorat a Madrid és un luxe que no ens podem permetre, perquè el model econòmic espanyol ens condueix directament a convertir-nos en un desert industrial, a les retallades socials, a posar en dubte les nostres pensions, a la precarietat de la feina…

Espanya es trenca?
A més dels greus problemes econòmics i de corrupció que són endèmics a l’Estat espanyol, creiem que la unitat territorial de l’Estat espanyol té data de caducitat. Ningú entén en la comunitat internacional que els pobles basc i català no puguin decidir el seu futur democràticament, tal i com acaba de fer Escòcia o va fer en el seu dia el Quebec. És una qüestió de temps que es pugui votar i nosaltres creiem que la ciutadania escollirà construir un Estat Basc sobirà, perquè és la millor manera de defensar els seus interessos socials, econòmics i culturals.

Pot fer una valoració de la primera onada de consultes sobiranistes basques organitzades per Gure Esku Dago?
La primera onada ha sigut molt positiva, amb un 30% de participació en 34 pobles de mida petita i mitjana. És un bon inici de cara als propers mesos, ja que s’hi aniran sumant molts més pobles i ciutats basques. I és que el dret a decidir gaudeix de molt bona salut a Euskal Herria i hi ha un consens molt gran entre la ciutadania. Des de la plataforma ciutadana Gure Esku Dago estan molt contents amb els resultats i, des de EH Bildu, no podem estar més d’acord: en democràcia el més normal és votar i, després, cadascú ja votarà lliurement en un o altre sentit, però cal fer valdre l’oportunitat i per això recolzem fermament aquestes consultes.