Sobre la permanència, encara, de símbols franquistes

La Batalla de l’Ebre va ser l’episodi més llarg i cruent de la guerra civil espanyola. Del 25 de juliol de 1938 i fins el 16 de novembre de 1938 se succeïren 115 dies d’horror entre Mequinensa i Amposta. Es calcula que hi resultaren morts, desapareguts, ferits i presoners unes 100.000 persones. Al bàndol republicà lluitaren una gran majoria catalans, entre els quals el meu avi matern, que hi deixà la vida defensant la llibertat de la terra, una vídua i quatre fills.

El franquisme, com tots els moviments feixistes, en acabada la guerra, impulsà la difusió de la seva simbologia i nomenclatura arreu del país a fi de recordar (i ‘amenaçar’) la població qui era el guanyador i qui era el perdedor.

El 1966, al mig de l’Ebre, a Tortosa, Franco inaugurà un monument que no està pas dedicat a la batalla de l’Ebre sinó a la celebració del 25è aniversari de la seva victòria. Amb independència del vergonyós resultat de la consulta sobre si retirar o mantenir el monument reinterpretat, el sol fet de convocar-se la consulta hauria de fer caure la cara de vergonya als partits polítics que la varen permetre (CiU, ERC, PSC i Movem Tortosa). La consulta va comptar amb el rebuig de la CUP i PP per diferents motius.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

La dignificació i reparació de l’honor i la memòria dels vençuts és un afer de país i la permanència de monuments i símbols franquistes són un oprobi per a tots els morts i per a tots els vençuts que defensaren les llibertats i la legitimitat democràtica de les institucions republicanes.

Es calcula que encara queden milers de símbols franquistes escampats pel territori, i per això el Parlament de Catalunya va aprovar una moció que insta el Govern i tots els ajuntaments a retirar-los de manera immediata. Caldrà estar amatents al compliment del mandat del Parlament de Catalunya.